Puigdemont s'ha llençat en braços de Xavier Trias a Barcelona. I no ben bé a la desesperada. No és estómac, és sentit comú. Per necessitat sobretot, sens dubte. Els candidats abrandats portaven Junts de cap al pedregar. L'anterior candidatura Upper nosurrender ja es va estavellar. I perfils com Cuevillas haurien estat una benedicció per a Maragall, que és l'adversari a batre per Waterloo. Trias no compta amb l'advocat laurista ni per tancar la llista. El vol ben lluny. Trias ho justifica amb una mentida pietosa. "Cuevillas voldria algun dia liderar" diu l'exalcalde que va perdre davant Colau. La veritat és que no el vol a prop perquè li té presa la mida i perquè sap que no aporta res, ni un vot despistat.

I, en segon lloc, per convicció. "És un dels nostres" es diuen. És a dir, d’inequívoca trajectòria convergent des que portava bolquers. Com Puigdemont, vaja. Només que Trias reivindica la samarreta convergent sense complexos i Puigdemont fa la comèdia absurda d’amagar-la. No és el cas de Cuevillas. Venia de bastant més a la dreta per dir-ho subtilment.

Res del que diu Trias connecta ni remotament amb el discurs oficial dels seus. I precisament per això li anirà millor que a la seva predecessora. No guanyarà pas. Però pactarà l’Alcaldia amb Collboni amb la benedicció de Waterloo que té com a prioritat que Maragall no sigui alcalde. Clar que també és veritat que Trias és un tipus amb personalitat i no un titella. Així que no es pot descartar que desafiés Waterloo si s’imposés Maragall.

El cas de Trias podria tenir una rèplica amb Jaume Giró, un home que també té criteri propi com va demostrar en la consulta que va forçar un irat Puigdemont per fer sortir Junts del Govern.

Giró també és un perfil netament convergent. Encara que mai no en va tenir carnet. I amb capacitat per atraure votants més enllà de la retòrica inflamada (tàndem Puigdemont-Borràs) que es va estavellar contra Aragonès el febrer de 2021. Val a dir, un jove Aragonès que anava despullat, sense escorta de cap mena.

Giró projecta una imatge solvent. I, com Trias, podria pessigar electorat republicà. A Puigdemont —factòtum incontestable a Junts— no li va fer gens de gràcia que Giró liderés la campanya per seguir al Govern, que era exactament la posició defensada per Trias. Però no es pot pas descartar que l’indulti, sabedor com és que els candidats de gesticulació majestàtica tenen un sostre electoral limitat.

Si bé és l’adversari (dels hipotètics) que més pupa podria fer als republicans fora del Govern ho té complicat. Tampoc els Cuevillas i companyia el poden veure. Però allò que en darrer terme pesarà en l’ànim de Waterloo és un candidat electoral que millori les expectatives. I si aquest fos Giró —o qui sigui— serà l’escollit.

Al final, es diran, també és un dels nostres. Tant convergent com Trias o (Puigdemont). La pitjor decisió de Convergència va ser mutar de sigles per fugir de l’ombra de la corrupció. Un error i un símptoma de feblesa. Ho han demostrat PP i PSOE que han passat per processos pitjors i han sabut passar pàgina i aguantar la tempesta. I per descomptat sense renunciar al llegat d'un líder com Jordi Pujol.