Han refredat tant les expectatives de la reunió entre Pedro Sánchez i Quim Torra els portaveus de la Moncloa que realment serà una sorpresa que de la cita d'aquest dijous n'acabi sortint alguna cosa positiva. I, realment, això és just el que no hauria de passar: hi ha moltes coses en joc perquè el dirigent socialista practiqui l'estratègia habitual dels presidents del govern espanyol amb els inquilins de la Generalitat, que no és cap altra que donar allargs i cap concreció ni compromís.

És obvi que Sánchez acudeix a la reunió amb Torra forçat per les circumstàncies. Per dir-ho en llenguatge col·loquial, a ròssec. Ni Torra és sant de la seva devoció, ni pensa assumir cap dels seus plantejaments com acordar un referèndum d'independència, reconèixer el dret a l'autodeterminació o assumir una amnistia per als presos polítics. No és millor l'opinió que Torra té de Sánchez, l'opinió volàtil de les coses i el seu tacticisme permanent. Estan, per tant, empatats en pèssima consideració l'un de l'altre.

En aquest clima faran la tercera reunió des que el dirigent socialista va arribar a la Moncloa després de la moció de censura, el juny del 2018. Depèn de com, una cita clau en l'esdevenir de la legislatura espanyola, ja que Sánchez no pot arriscar-se a perdre el suport parlamentari d'Esquerra Republicana, amb la qual va acordar la taula de diàleg i negociació entre governs. Un compromís per escrit que ja ha incomplert i que no sembla voler establir un calendari com va acordar i donar-li la importància que mereix.

En les hores prèvies a la reunió s'han anat filtrant les activitats de Sánchez a Barcelona aquest dijous i divendres així com la quantitat de trobades que tindrà. Ajuntament, Diputació, sindicats, patronals i partit. Noranta minuts per a cada un, les fotos corresponents i una imatge de president que escolta la societat catalana. Casualment, ha caigut de la llista el president de la Cambra, Joan Canadell, el més incòmode de tots. Per descomptat, amb els presos polítics Sánchez no hi parlarà. I això que el seu futur polític depèn de Lledoners. En el fons, una política de vol gal·linaci.