A Sant Pere de Torelló no han tingut un agost normal. Hi va caure una gran pedregada el dia 2 i, des d’aleshores, que es dediquen a arreglar els desperfectes. Diu l’alcalde, Jordi Fàbrega, que han donat més de 600 llicències d’obres exprés. Però m’ha cridat l’atenció que Fàbrega hagi criticat que, més enllà del que ha fet l’Ajuntament, no pot ser que a l’agost “es pari tot”. I tot vol dir l’administració. Malgrat reconèixer una resposta positiva tant de la Conselleria de Territori com la d’Educació —per l’arranjament de la teulada de l’escola—, assegura que en la majoria d’administracions “costa molt trobar algú”. Ja era hora que algú ho digués, encara que sigui perquè li toca patir-ho. Tant ho pateix que diu que el país s’ho ha de replantejar: “Entenc els drets laborals i la conciliació, però no pot ser que a l’agost parem el país. Això no passa a cap altre lloc d’Europa”.

Té tota la raó. Però em sembla que ho té complicat, tot i que el nou govern del PSC diu que vol modernitzar l’administració. Serà quan tornin de vacances, això sí, perquè el gran símbol de les vacances a l’agost l’hem tingut amb el mateix president de la Generalitat. El 133è Molt Honorable va prendre possessió el 10 d’agost, va dir que ara toca treballar, treballar i treballar... i se’n va anar de vacances, emplaçant el seu govern a una reunió el 31 d’agost al tarradellista monestir de Poblet. Jo no dic que Salvador Illa no mereixi unes vacances, que segur que les mereix —i fins i tot hi està obligat, tots hi estem obligats—, però la feina de president de la Generalitat deu ser l'única que et permet signar un contracte i marxar de vacances. Generalment, amb una setmana encara no te les han guanyat. Ironies al marge, sí que és cert que Illa va marxar un divendres a Lanzarote i ahir dimecres ja era a Rubí.

És una imatge molt potent, i inèdita, que el president del govern espanyol i el president de la Generalitat de Catalunya comparteixin vacances d’estiu

El cas és que aquest inici de presidència ha sigut una mica estrany, sobretot perquè Illa no va anar a l’homenatge a les víctimes del 17-A. Però em sembla que l’absència a la Rambla és tan evident que no pot ser un error i ha d’estar perfectament pensada. I potser, i només potser, té a veure amb considerar que l’independentisme ha instrumentalitzat, amb raó o no, l’atemptat.

Però, al marge del quan, l’interessant d’aquestes vacances és el qui. I el qui és el president del govern espanyol, amfitrió a La Mareta del president Illa. Al marge de l’amistat que tenen des que van viure braç a braç la crisi de la covid, és evident que és una imatge molt potent, i inèdita, que el president del govern espanyol i el president de la Generalitat de Catalunya comparteixin vacances d’estiu.

I aquí és on hauríem de fer un auguri, sempre mirant el retrovisor, esclar. Seran tan amics d’aquí a quatre anys Sánchez i Illa? Quan José Luis Rodríguez Zapatero i Pasqual Maragall, primer, i José Montilla, després, van coincidir a La Moncloa i a la plaça Sant Jaume, allò va acabar com el rosari de l’Aurora. Si l’afer del finançament i altres demandes d’autogovern, que Illa segur que exigirà, no surten bé —que és el que acostuma a passar—, seguiran passant les vacances junts? No ho crec. Però, esclar, depèn del temps que aguanti Sánchez a La Moncloa. Potser un govern del PP acabava salvant l’amistat, almenys la política, entre tots dos.