El canadenc Leonard Cohen, amb aquella veu radiofònica, cavernícola i estimulant, ho cantava: “Take this Waltz” (pren aquest vals), en una melodia addictiva. Kamala Harris, vicepresidenta de la Casa Blanca i candidata presidencial, s’ha arrapat ara a un altre vals (Walz), el rialler però sempre militar Tim Walz, un número dos nascut a l’Amèrica profunda, a Nebraska, al Midwest, la del rifle i els valors americans pesats. De jove es va traslladar a Minnesota, un dels estats més septentrionals del país, que és on ha estat governador. El número dos ha travessat, per tant, la mentalitat d’estats del nord i del sud. Walz va néixer a West Point, el conegut indret militar dels EUA. Ha estat mestre en una escola pública i és veterà de la Guàrdia Nacional de l’exèrcit dels Estats Units, on va treballar-hi 24 anys i va arribar a ser sergent major.
Kamala Harris té 59 anys, Tim Walz, 60. En el cas de Walz, no estem parlant d’un perfil elitista vinculat a les institucions de Washington ni format a Harvard o Yale. Walz va néixer i créixer en entorns del que anomenaríem denominador comú de l’americà tipus. És un cristià luterà a qui es coneix per ser proper a la comunitat jueva. Kamala té el suport dels cristians evangèlics, baptistes i luterans afroamericans. Va triar Walz com a vicepresident i va descartar els altres candidats, Josh Shapiro (jueu) i Mark Kelly (catòlic).
El vals tranquil de Kamala amb Tim pretén desbancar el ball més accelerat que proposa Trump
Walz milita en un sector dels demòcrates rurals i progressistes. Ha estat un home a favor dels àpats escolars gratuïts i de rebaixar impostos per a la classe mitjana. Integra el grup dels defensors que posseir armes és un dret i està a favor del matrimoni gai i de l’avortament i defensa la fecundació in vitro, un dels temes que els seguidors de Trump volen prohibir. Aficionat a l’esport, especialment al futbol i el bàsquet, creu en la humilitat: “Has de fer el bé, i deixar que els altres en parlin, no tu mateix”. Pertany a l’Església Evangèlica Luterana dels Estats Units, concretament, a la Pilgrim Lutheran Church a Saint Paul, que són teològicament liberals.
Kamala ha triat un company de ball sòlid. No és el prototip elitista que tota la vida s’ha preparat amb l’ambició de la Casa Blanca. Progressista i més d’esquerres que d’altres al seu partit, però feliç defensor de valors familiars que entusiasmen els seus votants que també volen tenir armes de foc a casa. Walz ha estat professor d’institut i coneix la complexa realitat americana, amb els seus tics racistes. No és una casualitat que les protestes per l’assassinat de George Floyd tinguessin lloc a Minneapolis, al seu estat. El candidat està sobradament preparat per acompanyar en aquesta dansa Kamala Harris, que ara ha de sentir-se dir per part de Donald Trump que “no està preparada per superar una entrevista” o que “va de negra”, però “abans no es definia així”. Kamala és filla de pare de Jamaica i mare de l’Índia.
És l’hora del ball. El vals (austríac, amb orígens també italians) té diferents variants: el vals caprice, el vals lent, el vals Boston. El vals tranquil de Kamala amb Tim pretén desbancar el ball més accelerat que proposa Trump. Veurem quin ritme s’imposa. Queden tres mesos de dansa.