El meu pare és dels pocs botiguers que queden que van néixer a la mateixa botiga. Un fet que els meus avis no van calcular molt bé, ja que el seu naixement va ser en plena campanya de Nadal, en l’habitatge del mateix negoci. Aquest dimecres, el Toni Falgueras ha fet 76 anys i continua fent el que més li agrada: recomanar els vins de km 0 que li agraden de tot cor.

Abans que jo naixés, va apostar pel vi de qualitat i va deixar de vendre vi a granel per diferenciar-se de la resta del barri. Com abans a la campanya de Nadal es feia ben bé un 80% de la facturació de l’any en un sol mes, a mi també en tocava treballar des de ben petita. Ara ja està més repartit i no hi ha tants lots a fer, però preparar-los va ser una de les meves primeres feines. Jo ja estava acostumada a fer els deures entre caixes de vi mentre els meus pares i avis treballaven a la botiga, i no se sopava fins que tancàvem la persiana. Així, no és d’estranyar que quan em demanaven la descripció a classe de què havia fet el cap de setmana (només tanquem els diumenges), acabés descrivint les postes de sol amb les aromes d’un vi rosat. O que quan algú digués màgnum, el primer que em passava pel cap era l’ampolla de litre i mig abans del gelat.

Un dia que la botiga estava molt plena, el meu pare em va demanar que vigilés perquè algú ens estava robant les ampolles més preuades. Em va comprar una nina i allà em vaig quedar assegudeta, fent que veure que jugava mentre vigilava el suposat lladre. I fer de vigilant de seguretat podria dir que va ser la meva primera i exitosa feina: aquell desembre, amb menys de set anys, vaig enxampar el lladre que s’amagava les ampolles sota l’abric.

El vi és una beguda totèmica, però la vida s’ha d’aprendre a gaudir-la amb unes altres bases

Recordo, com si fos ahir, el Nadal de quan tenia deu anys. Era el primer que faltava el meu avi Vicens, el Lleó de Sants, un home fonamental per entendre la idiosincràsia familiar. I d’aquell trist Nadal, recordo l’ampolla de cava que van obrir a contracor els meus familiars per continuar fent festa per als més petits. En anar a brindar, a algú li va caure una copa sobre la taula. La meva mare ho va tenir clar. Va mullar-hi els dits i ens va tacar el front. “Alegria, alegria!”, va exclamar, “això és el iaio que ens parla”, va afegir.

De records n’hi ha molts. Com aquell Sant Esteve maridat amb un xarel·lo envellit pensant que jo faria aquell programa de televisió que finalment no va sortir. O quan l’Edu em va venir a veure a Florència amb una ampolla sota el braç i li vaig dir que em volia quedar a viure a Itàlia... i com després d’aquella garnatxa i carinyena que em va transportar mentalment a casa, vaig canviar d’idea. O com aquell dinar del de Cap d'Any que el predictor va donar positiu i no vaig poder tastar aquell rosat de trepat. El 25 d’agost naixeria el Leonardo amb 37 setmanes de gestació. O com el màgnum que vaig obrir amb els meus amics el dia que després de dos anys entre embaràs i lactància, ja podia beure el meu vi preferit. O com quan es va trencar aquella copa plena de merlot i vaig entendre que ell mai em sabria estimar com jo necessitava. Miro la foto d’aquell Cap d'Any abans de separar-me, segurament un dels més difícils i penso que fer veure que encara érem una família quan ja s’havia trencat va ser un suplici. Vaig beure més ràpidament aquella copa que les centenars que havia begut abans, un maridatge d’ansietat i tristesa, i vaig decidir que si tornava a tenir algú amb qui brindar seria perquè miràvem tots dos en la mateixa direcció.

Aquest any també hi haurà els millors a la taula. Jo degustaré l’exquisidesa d’una syrah decantat amb notes d’aranyons i de sotabosc. La meva parella em mirarà als ulls i em somriurà. “Està bo? Em pregunta sempre. No et perds tant, li dic, sabent que és una mentida piadosa. El vi és una beguda totèmica, però la vida s’ha d’aprendre a gaudir-la amb unes altres bases. I així entre brindis, com qui no vol la cosa, aquest 2025 el Celler de Gelida compleix 130 anys venent vins a Sants. Hi ha una altra millor carta d’amor al vi català que continuar posant-lo al centre de les nostres taules i que sigui part de la nostra família? Doncs sí, i és la fidelitat de fer-ho tots els Nadals! Bones festes i millors vins!