Tradicionalment, s'atribueix a Confuci l'afirmació que la persona sàvia mira la lluna i la nècia el dit que l'assenyala. D'altra banda, l'himne nacional de Galícia proclama que els generosos i bons atenen i entenen “a nosa voz” i que només els ignorants, imbècils, foscos i durs de cor "non nos entenden, non". La llei de Confuci bé admet un corol·lari que alineï els "bos e xenerosos" amb els savis i els durs de cor amb els necis i ignorants.

L'ordre de detenció acordada pel Suprem contra el president Puigdemont és inconstitucional per un doble motiu. En primer lloc, perquè el delicte de malversació impròpia del qual és acusat entra completament en el perímetre de l'amnistia vigent des de l'11 de juny. En segon lloc, perquè la vigència de l'amnistia comporta amb caràcter immediat l'aixecament de qualsevol mesura cautelar decretada en causes afectades per l'amnistia (no només la presó provisional, sinó també les fiances, restriccions a la mobilitat, presentacions judicials periòdiques...). Ho vam explicar en aquestes mateixes pàgines. Fa pocs dies, el 5-A, la prestigiosa revista nord-americana Newsweek ("Supreme Courts gone rogue") es referia a les decisions del Suprem inaplicant l'amnistia com a manifestació genuïna d'una extralimitació del Poder Judicial, desconeixent la potestat legislativa del Congrés estatal en benefici de la persecució dels líders del moviment sobiranista català, principalment Carles Puigdemont, per prevenir qualsevol intent futur d'avenç cap a la independència de Catalunya.

Per tant, com encertadament ha observat l'intel·lectual i escriptor gallec Suso de Toro, sorprèn la unanimitat mediàtica publicada a Madrid considerant que qui vulnera la legalitat, qui se situa extramurs de la comunitat, és Carles Puigdemont. Només d'aquesta manera s'explica la desproporcionada operació Gàbia, planificada per la direcció operativa dels Mossos, amb el vistiplau del conseller Joan Ignasi Elena, consumint desproporcionadament tota mena de recursos públics i utilitzant gas pebre per dissoldre una manifestació de ciutadans i ciutadanes pacífics. Segons els responsables del cos policial i de la Conselleria d'Interior, el comportament de Carles Puigdemont hauria d'haver estat el de lliurar-se perquè el magistrat Llarena executés, després de la petició ad hoc de l'acusació popular de Vox, una inconstitucional mesura cautelar de presó contra una persona que hauria d'haver estat amnistiada.

També Suso de Toro observa que Puigdemont i els seus col·laboradors han demostrat un clar domini del territori, del seu país, en el qual va romandre gairebé 72 hores en diferents llocs. I hi ha indicis de l'existència de diferents graus de col·laboració ciutadana des de diversos sectors.

Junts i el seu líder Puigdemont emergeixen com a referents per als nàufrags d'ERC i per als centenars de milers de votants que es van abstenir el 12-M i el 9-J

Tornant al president a Waterloo, què queda del 8-A? La premsa progre espanyola, singularment El País i ElDiario.es, ha accentuat el fet que s'ha verificat la investidura de Salvador Illa (PSC) i que s'han establert les bases per a un govern estable durant una legislatura llarga, que hauria de centrar-se en la normalització de Catalunya. Aquesta és també la tesi majoritària a La Vanguardia i als cercles del capital de l'Upper Diagonal barceloní. Tanmateix, el bloqueig del Suprem a l'amnistia (que probablement el Constitucional no ho podrà resoldre en menys de nou o deu mesos), la implosió d'ERC (que no sembla fàcilment resoluble amb un simple congrés) i la intrínseca dificultat per implantar el pacte per al finançament singular català o "quota solidària", allunya la probabilitat d'una suposada normalització. Com afirma també Suso de Toro, el protagonista nacional, estatal, europeu i internacional del 8-A no va ser en absolut Illa, sinó Puigdemont, que, a més, ha obtingut un gran ressò exterior, precisament fonamentat en la inconstitucional persecució a què es continua veient sotmès per l'estat espanyol.

En l'espai polític de l'independentisme, Puigdemont ha establert les bases d'una unitat d'acció entre les seves entitats socials (ANC, AMI, Consell per la República i, fins i tot, Òmnium) i el seu propi partit, més unit i amb més vocació transversal que mai. Davant de la falta d'utilitat de la CUP i la referida implosió d'ERC, Junts i el seu líder Puigdemont emergeixen com a referents per als nàufrags d'ERC i per als centenars de milers de votants que es van abstenir el 12-M i el 9-J. Probablement, d'aquí a la pròxima Diada puguem tenir ja dades demoscòpiques indirectes que apuntin per aquesta direcció.

En aquestes circumstàncies, marcades per la continuació del cicle de l'anormalitat repressiva, és evident que la promesa de Puigdemont de retirar-se de la política activa en el cas que un altre candidat a les eleccions nacionals catalanes del 12-M obtingués la investidura, ha perdut tota vigència i no constitueix ja una exigència moral ni política. Si més no, mentre no es restableixi la normalitat que implicarà la plena aplicació restitutòria de l'amnistia per a totes les persones dins del perímetre objectiu que va adoptar el legislador.