Apassionant debat: ¿què passa quan a un tertulià famós per fer de l'atac personal el seu senyal d'identitat li apareix un tema fosc relacionat amb la seva vida privada? ¿Els altres tertulians hi poden sucar la producció anual de Bimbo, Rosendo, Panrico, Turris, SantaGlòria, El Yayo Joaquín o Granier?

A la TV, tot dóna gust al brou i, com que l'espectacle no es pot aturar, el tema s'afegeix al producte habitual, però amb matisos.

Posem l'exemple d’Eduardo Inda, el dolent oficial de la TV. Eduardo Inda, la postveritat en estat pur. Eduardo Inda, el malvat gràcies al qual la gent mira els programes on intervé perquè els que pensen com ell es refermen en el que pensen (i molt intensament) i els contraris també es refermen amb la seva opinió a base d'expressar tot l'odi que senten pel personatge i pel que representa (i més intensament encara).

Va passar poques hores abans que, com cada dissabte, Inda aparegués a La Sexta Noche (La Sexta) per faltar al respecte personal a qualsevol persona, animal o cosa que se li posés al davant. A través de Twitter, va córrer com la pólvora que un jutjat d’Alcobendas havia dictat ordre d'embargament de qualsevol ingrés que pogués percebre “per incomplir les seves obligacions econòmiques amb els seus fills”. Per què? Perquè resulta que Inda deu 13.344.44 euros de pensió (per cert, simpàtica xifra) a la seva exdona i als seus fills.

I va començar el programa. I la diputada de Podemos, Carolina Bescansa, va treure el tema. I hi va haver l'enganxada que es pot veure en un vídeo enllaçat precisamernt per OK Diario, el mitjà que editar Inda. Però, observi que l'enfoc de la piulada és donar-li la volta al tema i convertir l'acusat en víctima i l'acusació en un muntatge. Escola Pedro J. usant la mateixa tàctica de quan aquell famós vídeo sexual:

Què, sensacional, oi? El format Sálvame reproduït en un programa de debat polític. Els tertulians passen d'opinar sobre la resta de la humanitat a ser el centre del debat. I és així com aquest moment serveix per engreixar l'audiència del programa i per refermar la posició del personatge com a referent de la maldat.

I és així com els seus seguidors diran: “pobre, aprofiten una mentida per carregar contra ell perquè no el poden combatre de cap altra manera” i els que l’odien (la majoria) diran: “quin pocavergonya. I a sobre el presentador el defensa”. I, mentre passa això, el comptador d'audiència puja i puja, que és del que es tracta. La versió de l'altra part no importa. El que diu Inda pot ser veritat o no, però tampoc importa. El que importa és generar debat, preservant el personatge, no fos cas.

Perquè ell és la gallina dels ous d’or. Ell és l'enxaneta de l'estructura. Sense ell no hi ha castell, ni diada a la plaça, ni jornada històrica. La pinya i el tronc depenen d'ell per tenir èxit. I per això, quan una estona després del vídeo, i parlant de la pobresa infantil, ell deixa anar: “Si yo estuviera en una situación de pobreza, saldría a la calle a pegarme con quien fuera para dar de comer a mis hijos”. 

BRU-TAL!!! SEN-SA-CI-O-NAL!!! El personatge, fidel a si mateix, reparteix carnassa de la bona als seus enemics perquè l'odiïn encara més, perquè reneguin d'ell amb totes les seves forces, això sí, enganxats al televisor. És l'atracció pel que t'indigna. El pim-pam-pum perfecte en qui projectar la teva emprenyada. Com els culers necessiten Cristiano Ronaldo i els merengues Piqué. La indiferència no crea espectacle. Ni ingressos. Inda és imprescindible i una bona demanda per impagament augmenta la seva cotització... sempre que estigui convenientment controlada. El xou ha de continuar i això l'alimenta.

És perfecte!