Dilluns a la tarda, el fotoperiodista Jordi Borràs va ser agredit al carrer, al crit de "viva Espanya" i "viva Franco". Va rebre cops que li van trencar el nas. L'agressor es va identificar mostrant una placa del Cos Nacional de Policia. Va sortir corrents, i en el forcejament amb els veïns que van intentar detenir-lo, va perdre una navalla.
Què està succeint perquè els qui han de vetllar per la nostra convivència en pau, la nostra seguretat, siguin uns dels principals generadors d'inseguretat, violència i ruptura de la convivència?
Estem veient últimament una sèrie de notícies que fan qüestionar-nos seriosament quin és el perfil d'alguns dels agents que formen els cossos i forces de seguretat de l'Estat. Notícies com la del guàrdia civil que va formar part de l'agressió sexual realitzada per La Manada, o els fets gens clars de la nit a Altsasu, on es va demostrar mitjançant un vídeo que la narrativa de la denúncia de l'agent de la Guàrdia Civil podria ser falsa –amb la consegüent condemna de qui va gravar el vídeo– ens fan plantejar-nos seriosament en quins termes podem parlar d'un estat democràtic i de dret.
És freqüent que aquestes notícies no omplin portades als diaris. Però estan, de manera contínua, presents en la premsa. I ens consta que alguns casos pitjors mai no surten a la llum, mai no es coneixen i mai es condemnen.
Caldria preguntar-se quina formació reben en les acadèmies quan ingressen als cossos i forces de seguretat. I en aquest sentit, caldria estudiar qui són els encarregats de formar-los.
És inacceptable que persones que pertanyen als cossos i forces de seguretat, que han de vetllar per la convivència, la vida pacífica i la no-violència entre la ciutadania siguin en aquests casos els qui, precisament, facin allò que han de perseguir i combatre. El que és curiós és la reacció dels cossos davant dels seus comportaments, lluny de sancionar-los, en alguns casos, els posen medalles.
Es fa els ulls grossos en casos com aquest i es persegueix internament altres agents que estan denunciant el que succeeix dins del cos. Ha estat el cas de l'agent Esteban Navarro, expedientat per dedicar-se, a més de la seva feina com a policia, a escriure novel·la policíaca. Malgrat haver rebut premis per això, des de la Policia Nacional se'l va expedientar.
Esteban és un agent compromès que denuncia sense pudor el que succeeix:
I rep amenaces dels seus propis "companys":
L'agent de Madrid que va denunciar els comentaris d'odi i amenaçadors escrits en un xat de policies va denunciar amenaces dels seus propis companys i va haver de demanar la baixa i sol·licitar escorta.
Un altre cas espectacular és el de la Sonia Vivas, que ha denunciat els seus companys que l'insultaven i assetjaven a la feina per ser lesbiana. Fins i tot van interposar contra ella una denúncia per presumptes maltractaments a un detingut, que afortunadament per la Sonia es va produir quan ella estava de baixa i va poder així demostrar-se la mentida que els seus companys havien muntat contra ella.
Els agents acaben de ser condemnats a penes de presó, però la Sonia està vivint un autèntic malson, una persecució contínua, i continua rebent amenaces de mort i denúncies falses.
Es produeixen casos contínuament, que en la majoria dels casos passen desapercebuts per a la majoria de nosaltres.
Tant el Jordi Borràs, com la Sonia Vivas, com l'Esteban Navarro tenen moltes coses en comú: la seva feina amb rigor, valentia i les seves declaracions crítiques contra la repressió fetes servir, per exemple, contra els sobiranistes. No és casualitat, per tant, que el comportament d'alguns agents pugui vincular-se amb qüestions polítiques i ideològiques, com va denunciar Enrique Bayo. I és que, els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat estan actuant, segons organitzacions internacionals, amb un excessiu ús de la força. El problema és la seva gairebé sempre impunitat.
Davant de barbaritats d'aquest tipus, no sobra recordar el que diu la nostra, tan lloada, Constitució Espanyola en el seu article 104: "Les forces i cossos de seguretat, sota la dependència del Govern, tindran com a missió protegir el lliure exercici dels drets i llibertats i garantir la seguretat ciutadana".
En la Llei Orgànica que regula el seu funcionament, s'estableix entre altres qüestions que:
b) Vetllaran per la vida i integritat física de les persones a qui detinguin o que es trobin sota la seva custòdia i respectaran l'honor i la dignitat de les persones.
4. Dedicació professional.
Hauran de dur a terme les seves funcions amb total dedicació, i han d'intervenir sempre, en qualsevol temps i lloc, es trobin o no de servei, en defensa de la Llei i de la seguretat ciutadana.
Quan en un estat democràtic i de dret l'administració de la força, que correspon de manera legítima a l'Estat a través dels seus cossos i forces de seguretat, s'exerceix de manera arbitrària i sense les conseqüents sancions contundents, passem a una situació d'inseguretat absoluta. Qui vigila qui ens vigila? Com podem protegir-nos dels qui se suposa han de protegir-nos?
Efectivament, no és just generalitzar. Però també ho és que no es percep que els mateixos cossos denunciïn amb contundència aquests fets. És més: el que és greu fonamentalment és la impunitat que solen tenir els que traspassen les línies i l'assetjament i amenaces als qui ho assenyalen.
A més, té especial rellevància la vigència de la Llei de Seguretat Ciutadana, que dota de més veracitat les versions policials davant la dels ciutadans. I si a això li sumem l'especial manera d'explicar les coses que alguns agents tenen, el problema adquireix dimensions gegantines.