Hi ha una cosa que passa a Espanya, que és greu i que s'està explicant de poble a poble per l'organització de la gent que, davant del que se'ls hi ve a sobre, s'han hagut d'organitzar, preparar denúncies i al·legacions en temps rècord, i avisar-nos a través de tots els canals al seu abast. No ho tenen fàcil, perquè trencar la barrera del silenci còmplice és molt complicat. Però ho estan intentant.

Són centenars els racons de l'Estat espanyol on està passant el mateix: la implantació de grans projectes, megaprojectes, d'energies renovables, està posant en perill la sostenibilitat de la vida rural, la dels seus habitants i també la dels seus agricultors, la dels seus ramaders que veuen desaparèixer les seves terres.

L'excusa és la transició a les energies renovables. És l'excusa perquè, en realitat, l'interès real està a fer negoci. En facilitar grans àrees de terreny perquè les empreses privades obtinguin ingents beneficis que, al seu torn, no aniran a parar mai a les mans dels habitants d'Espanya. Van a parar a mans de fons d'inversió, d'empreses estrangeres, que utilitzen el nostre espai, els nostres recursos i hàbitats naturals per fer negoci i, sense la menor objecció, en no pocs casos destrossant-lo tot.

Compten amb aliats a tot arreu. Perquè els diners engreixen de meravella les voluntats quan han de torçar-se. I potser per això es troben polítics de tots els colors als llocs on es prenen les decisions i s'obtenen els beneficis d'aquesta mena de projectes. La censura s'imposa, per mitjà del ja conegut atac i del totalitarisme de les boles. Aquest que impera quan s'adverteix dels perills contra la naturalesa davant de l'impacte de molins o plaques fotovoltaiques. Això se sap quan et toca, quan després de posar-te la mel als llavis amb enormes quantitats de diners, desapareixen i et veus bloquejat, ofegat a impostos i a responsabilitats amb què no comptaves.

L'interès real està a fer negoci perquè les empreses privades obtinguin ingents beneficis que no aniran a parar mai a les mans dels habitants d'Espanya

Ens han explicat una milonga amb la transició energètica, que en aquesta ocasió passa per sobre de danys realment irreversibles per al medi ambient, però també, per al desenvolupament dels entorns rurals. No és cert que aquests macroprojectes portin prosperitat, ocupació i oportunitats a aquests territoris. Més aviat, a la pràctica, passa el contrari: no hi ha terres per treballar-les, ni ramaderia que pugui sostenir-s'hi, i a més resulta molt difícil marxar perquè ningú no vol comprar una casa al costat d'un molí de més de cent metres o una torre d'alta tensió.

L'enorme quantitat d'aigua que és necessari destinar per a alguns dels projectes que venen ara a Espanya, com les indústries de noves tecnologies i arxivament de dades, és una altra de les realitats de les quals no es parla. I afectaran llocs on hi ha hagut sequera i l'escassetat d'aigua és una amenaça real. Però per destinar milers de litres diaris a empreses que fabriquen bateries per a vehicles elèctrics, o per refredar els ordinadors, sembla haver-n'hi.

Ens submergeixen en un clima de pànic davant del canvi climàtic que ens fa pensar que la transició ecològica és una cosa necessària i positiva es faci com es faci. I això no és responsable. Perquè les energies renovables poden ser una solució excel·lent, sempre que es desenvolupin i despleguin de manera sostenible, incorporant-les a les necessitats reals dels llocs on s'implementin, i no convertint Espanya, com estan fent, en una central generadora d'energia provinent del vent, del sol i de l'aigua, a costa de destrossar el nostre propi desenvolupament.

Una visió colonialista que prové del globalisme, afavorida i propiciada per dirigents polítics que han venut el seu país i la seva ànima als fons d'inversió. Una manera d'entendre bé tot això és el visionament de Vidas Irrenovables. Un documental que es mostra de poble en poble, per tot Espanya, perquè es conegui el que està passant, que ja anem tard per poder reaccionar-hi.

Gràcies al visionament d'aquest documental ja hi està havent ajuntaments que protegeixen els seus territoris mitjançant modificacions dels ordenaments urbans. Una solució molt interessant si es vol anar prevenint un gran desastre que ja s'ha començat a produir.

Hem entrevistat el director del documental, que ens ensenya la realitat que no se'ns està explicant