Un poema de Josep Maria de Sagarra força evocador, que descriu una visió que sentim molt nostrada, que ens arrela i ens genera nostàlgia. Les vinyes formen part del nostre paisatge, una característica pròpia dels països a la riba del Mediterrani, grans productors de vi. Es coneixen més de 3500 varietats de vinyes (Vitis vinifera), de les quals uns dos terços estan domesticades (és a dir, els humans les han seleccionat i mantingut específicament) i al voltant d’unes 1.100 varietats són encara conreades. La seqüenciació del genoma de totes aquestes varietats permet escatir la història genètica de les vinyes, una història fascinant i íntimament unida tant al canvi climàtic com a la història dels humans. Les vinyes silvestres originals estaven esteses àmpliament per Euràsia, però canvis de clima van separar dues grans línies aproximadament fa 400.000 a 200.000 anys, una es va estendre per Europa i l’altra entre Anatòlia i l’Orient Mitjà, fins que el període de glaciació fa uns 21.000 anys va causar-ne la fragmentació, amb la generació de noves varietats en diferents localitzacions geogràfiques.

Amb l’adveniment del Neolític, fa uns 11.000 anys, els humans van domesticar vinyes en aquestes dues poblacions, a la zona del Pròxim Orient i del Caucas, respectivament, dedicades a la producció de raïm per menjar i fer vi. A mesura que el Neolític i les tècniques d’agricultura es van anar estenent per Europa i altres regions, els humans s’emportaven aquestes vinyes i les encreuaven amb les soques silvestres autòctones que hi havia a cada regió, seleccionant-ne per al conreu aquelles que feien un gra més gran, i també que eren més mengívoles i tenien un gust més dolç, que ara assimilem al moscatell. La selecció de noves varietats regionals es va veure afavorida perquè les vinyes permeten generar noves varietats per encreuament sexual per tal de cercar característiques desitjables i, alhora, de manteniment d’aquestes noves soques mitjançant la generació de plantes clòniques (plantant ceps obtinguts d’una mateixa planta). Així, fa uns 10.000 anys ja es van generar soques de tipus moscatell, i fa uns 7.700 anys es van obtenir les primeres soques de varietats autòctones de la península Ibèrica. Aquestes soques ja van ser generades tant per les seves qualitats per fer vi, com per a raïm de taula.

Ara bé, les vinyes han anat acompanyant els humans allí on van i les migracions humanes han comportat també la migració de soques varietals de vinyes d’un lloc a un altre del món. Tot i que els productors europeus de vi consideren que el territori (terroir) i les tradicions enològiques són més importants que la varietat de la vinya —d’aquí les denominacions controlades d’origen—, el cas és que la genètica i les condicions climàtiques són molt rellevants per a les qualitats organolèptiques del vi. Per això podem trobar vins excel·lents de Cabernet Sauvignon comparables als obtinguts a França i Espanya, obtinguts a Napa Valley, a Xile i Argentina, o a Austràlia, on també hi ha regions de clima mediterrani.

La modificació genètica de les vinyes existents per obtenir característiques avantatjoses és una proposta científicament molt sòlida i tard o d’hora s’haurà d’abordar 

La fenologia (temps de maduració i recol·lecció del raïm) és molt diferent entre varietats cultivades al mateix lloc, i el punt òptim de la verema pot divergir entre 6-10 setmanes. Això ens indica l’extrema sensibilitat de la maduració del raïm per obtenir els millors vins, i la dependència de les condicions climàtiques. Estudis sobre el clima dels últims 400 anys i el temps de la verema demostra que des de 1980, el canvi climàtic causat per les activitats antropogèniques ha impactat de ple en l’avançament del temps de verema, a mesura que han anat incrementant les temperatures anuals. El canvi climàtic és inexorable i detectable. Això també ha implicat que es poden conrear vinyes i obtenir vi de qualitat a regions en les quals fa un segle era impensable, com ara el Regne Unit (on la producció de vins blancs de qualitat ha incrementat) o al Canadà, a la petita vall d’Okanagan al bell mig de la Colúmbia Britànica (on puc confirmar personalment que al maig comença el desgel de la neu i la primavera climàtica, però alhora, la producció de petits cellers genera vins excel·lents… i cars per als nostres estàndards!). Si hi ha noves regions que poden produir vi, és perquè també les regions més tradicionals, com ara el Mediterrani, estan patint les conseqüències de l’increment de temperatures, i els productors de vi ho tenen cada cop més difícil per mantenir la mateixa qualitat que abans. S’estan realitzant estudis predictius de quina és la previsió de l’impacte de l’increment de temperatura per tal d’ajudar els qui conreen vinyes. Un estudi molt complet dut a terme per investigadors espanyols sobre l’impacte de l’increment de 2 graus, o de 4 graus de temperatura, en 11 varietats de vinyes conreades aquí (com ara Monestrell, Garnatxa, Cabernet Sauvignon, Chardonnay o Merlot) prediu que en l’increment de 2 graus de temperatura malmetrà al voltant del 56% de les produccions i, en el pitjor dels escenaris, l’increment de temperatura de 4 graus implicarà la pèrdua del 86% de la producció. Quines solucions hi ha?

Bàsicament, hi ha 3 solucions: la migració de conreus, el conreu de diferents varietats de vinyes, i la modificació genètica de les vinyes existents per obtenir característiques avantatjoses. La primera de les solucions ja s’ha començat a implementar, moltes companyies ja conegudes comencen a comprar terreny a zones més fredes i de major altitud. A Europa hi ha poc marge, però a Amèrica i a Austràlia es poden fer migrar els conreus a latituds més septentrionals a l’hemisferi nord i més meridionals a l’hemisferi sud. La segona proposta és força interessant, ja que de les 1.100 varietats cultivades actualment, hi ha fenologies molt diferents i segur que hi ha varietats que es podrien adaptar a les noves condicions climàtiques dels territoris on fins ara s’han cultivat altres vinyes. Enològicament, pot ser molt interessant emprar aquestes noves varietats per explorar nous sabors i flaires. D’altra banda, l’última proposta és científicament molt sòlida i tard o d’hora s’haurà d’abordar. Es coneixen els gens i la seva funció en moltes espècies vegetals d’interès per als humans. Tenim eines d’edició genètica (com ara el sistema CRISPR-Cas9) que permeten fer modificacions genètiques a la carta amb altíssima precisió i en un temps molt curt, per exemple, generant noves mutacions interessants per als conreus, com ara la resistència a la sequera o a les elevades temperatures. Aquestes mutacions poden ser indistingibles de les que es poden produir de forma natural i sense generar cap transgènic. La legislació europea ha sigut fins ara molt restrictiva (sense base científica que ho avali) sobre aquestes varietats de conreus editades genèticament encara que no siguin transgèniques, mentre que països com Argentina o Estats Units han acceptat la seva implantació (podeu trobar una molt bona explicació en aquest document de l’IEC, i més informació sobre l’edició genètica aplicada a l’agricultura en aquest altre enllaç). El debat al Parlament Europeu està obert, ja que les agrupacions d’investigadors que obtenen noves varietats vegetals a Europa veuen com altres països avancen ràpidament, mentre aquí estan molt restringits. El món és global, no ho oblidem, i ja podem trobar varietats editades genèticament al mercat de certs països, com ara la col kale que no amargueja als Estats Units, o bananes que no es tornen marrons a la nevera a les Filipines, i moltes altres varietats que s’estan generant a la Xina.

Haurem de reflexionar sobre quines propostes s’implementen aquí, perquè és molt probable que, si no fem res, d’aquí a no gaires anys ja no quedin vinyes verdes vora el mar.