Probablement, la majoria de la gent no dona gaire importància al soroll ambiental, perquè acaba acostumant-s’hi. Això no vol dir que no afecti el benestar emocional i psicològic de les persones. Un soroll específic —el que ve del trànsit— és, segons la UE, el factor ambiental més negatiu per a la salut, després de la contaminació atmosfèrica. La del soroll acaba essent una contaminació quasi imperceptible en la vida normal, una remor de fons. Ara bé, de sorolls n’hi ha molts d’altres, que resulten més molestos que el trànsit pel fet de ser puntuals: les festes al carrer (per exemple, els botellots), les sortides de les discoteques, les terrasses, els camions de recollida d’escombraries a les 4 de la matinada, els macrofestivals musicals o les gresques dels gossos a les zones d’esbarjo d’aquests animals. El soroll, en paraules de l’Associació Catalana contra la Contaminació Acústica, és una tortura silenciosa. Per cert, pròpia dels entorns urbans, que com més grans i més massificats, pitjor.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera perjudicial per a la salut un soroll de 53 decibels durant el dia i de 45 decibels durant la nit. A la ciutat de Barcelona, on es fa un cert seguiment del tema, el trànsit n’és la primera font, i la segona, el lleure nocturn. Segons l’Agència de Salut Pública de l’Ajuntament, el 57% dels barcelonins estan exposats a un soroll del trànsit igual o superior al de l’OMS. El lleure nocturn, segons la mateixa agència, afecta el 3% de la població barcelonina. La incidència del soroll és més gran en uns barris que en d’altres (els líders, l’Eixample i Ciutat Vella, aquest darrer fonamentalment pel lleure nocturn). L’agència també ha estimat que prop del 13% de la població (210.000 persones) pateixen molèsties intenses pel soroll i un 4% (60.000 persones) pateixen trastorn greu del son.

Coincidint amb el Dia internacional sense soroll (celebrat el proppassat 24 d’abril), es presentava a Barcelona la Xarxa veïnal contra el soroll (Xavecs), que en denunciava els alts nivells a la ciutat. I que el problema no s’atenua, sinó que va a més. Sosté que cal respectar el dret al descans i proposa tolerància zero per part de qui té la capacitat reguladora, de control i de sanció, que és l’Ajuntament. Que el tema ocupa, ho demostra el fet que l’Ajuntament mesura els nivells de soroll a cada carrer, però que el tema preocupi ja és més dubtós, vistos els resultats, sobretot dels sorolls no relacionats amb el trànsit, com els indicats més amunt...

En qualsevol ciutat amb vocació de qualitat de vida, el silenci nocturn hauria de ser un objectiu irrenunciable

En qualsevol ciutat amb vocació de qualitat de vida, el silenci nocturn hauria de ser un objectiu irrenunciable. Seria lògic que els ajuntaments establissin una hora límit a les activitats molestes (Xavesc proposa les 10 del vespre, que sembla molt raonable), exercissin el control, sancionessin els excessos i, sobretot, que fessin seu el relat del respecte al descans dels veïns.

A part de les molèsties que provoca, el soroll també té incidència en altres àmbits menys estudiats, com, per exemple, els preus de l’habitatge. En un estudi recent, els economistes Magagnoli i Tassinari n’han avaluat l’impacte en un exercici fet a partir dels mapes de soroll que ofereix l’Ajuntament de Barcelona, i dades d’anuncis publicats al portal Idealista.com referits a l’Eixample. La conclusió és que el nivell de soroll té un impacte negatiu, que quantifiquen en una reducció del preu per metre quadrat de l’1,5% quan augmenta el soroll en 5 dB. En el cas dels lloguers, els preus són un 0,8% més baixos.

És cert que el problema no és nou ni és fàcil de resoldre. A la Roma de Juli Cèsar (abans de Crist), a la nit, la ciutat era un guirigall pel trànsit de carros. La raó era que l’emperador, per motius de seguretat dels vianants, en va prohibir la circulació durant el dia, de manera que el transport rodat circulava durant la nit, amb gran terrabastall causat per les llantes de ferro i els carrers empedrats... Per desesperació dels habitants, que intentaven dormir entre el soroll dels carros i els crits dels carreters.

Hem avançat, però encara hi ha molt de camí per córrer.