Es vivia millor sense mòbil. És així. És la pura realitat. Sé que, en un primer moment, aquesta afirmació tan agosarada us xocarà i romandreu, una estona, garratibats, en soc conscient, però, tard o d’hora, ho acceptareu i podreu continuar fent la vostra vida. Deixeu-me, però, que m’expliqui. No es pot llançar una notícia així i sortir corrents. Almenys jo no soc d’aquest tipus de persones.
No tenir mòbil té diversos avantatges, per descomptat; tants que em costa fer-ne una llista curta. Així que començaré pels que em semblen més rellevants i aniré avançant fins a arribar als que se’m vagin acudint a última hora. El primer d’aquests avantatges té a veure amb l’estat d’ànim i, sens dubte, és el més important de tots. Si no tens mòbil, ningú sap on ets; per tant, ningú t’escolta quan parles ni t’envia anuncis relacionats amb el que has dit. Per a mi, això és el pal de paller de la llibertat, i, consegüentment, de la felicitat.
El segon avantatge està relacionat amb el poder adquisitiu de cadascú. Si no tens mòbil, t’estalvies de pagar una determinada quantitat de diners a una companyia telefònica cada mes. Això vol dir que, amb aquests diners, pots fer altres coses que abans no podies fer, com, per exemple, ajudar persones sense recursos i, per tant, fer d’aquest món un món millor.
Sense mòbil no estaràs tot el dia a les xarxes socials xafardejant què fa la gent i comparant-te amb tothom i, per tant, semblaràs una persona que té una vida molt ocupada i interessant
El tercer avantatge té a veure amb l’educació. Si no tens mòbil, t’has de comprometre; si dius que faràs una cosa, l’has de fer. Us posaré un exemple perquè m’entengueu millor: si jo quedo amb algú a dos quarts menys cinc de set a la plaça del poble, he de ser a dos quarts menys cinc de set a la plaça del poble. Sí o sí, perquè no tinc manera de dir a aquella persona que arribaré tard o que, al final, m’ha fet mandra anar-hi i m’he quedat a casa mirant tiktoks. És un compromís que has de complir si no vols perdre aquella amistat o quedar malament.
Passem al quart avantatge. No estaràs tot el dia a les xarxes socials xafardejant què fa la gent i comparant-te amb tothom i, per tant, semblaràs una persona que té una vida molt ocupada i interessant. I, si, per algun motiu, vols saber alguna cosa d’algú, hi hauràs de quedar perquè t’ho expliqui, i això farà que la teva vida social es vegi recompensada. Mataràs dos ocells d’un sol tret. Què més vols!?
El cinquè avantatge té a veure amb l’estrès i la hipocresia. Si no tens mòbil, no podràs estar en cap grup de Whatsapp! Quina putada, oi? Hehe. Per tant, en havent sopat, podràs estar relaxat a casa mirant una pel·lícula i no et caldrà estar posant emoticones somrient contínuament quan, en realitat, el que tens ganes de fer és engegar a tothom a pastar fang.
El sisè avantatge té a veure amb l’autoestima. Si tens mòbil, és molt fàcil enviar un whatsapp a algú, en qualsevol moment, per dir qualsevol ximpleria; però, si no tens mòbil, costa molt agafar el telèfon fix i trucar a algú. Què vull dir amb això? Doncs vull dir que, si no tens mòbil, abans de trucar a algú, t’ho penses molt bé, en valores els pros i contres. No és el mateix enviar una emoticona que parlar en directe amb algú. I si no sé què dir? I si em poso nerviós? I si em tremola la veu? I si l’altra persona es queda callada? Has d’afrontar moltes pors i entren en joc molts dubtes existencials.
Encara en podria afegir algun més, però ja em començaria a fer pesada. Suposo que, després d'aquesta explicació, més d’un farà el pas de deixar el mòbil i començar una nova vida lluny de l’estrès, el control i la falta de compromís. Us animo a fer-ho.
Fins a la setmana que ve.