Els catalans de la generació X (nascuts, aproximadament, entre els anys 1969 i 1980) vam créixer al costat d’una TV3 dolça, culta, intel·ligent, catalana i molt divertida. Van ser uns anys d’amor a la televisió, d’arribar emocionats a casa per engegar el televisor i mirar un dels molts meravellosos programes que s’emetien en un català molt més genuí que l’actual (de fet, actualment, el català és quasi inexistent a TV3; com diria en Buenafuente, és un matxembrat de marfallones estrallufades). Sabies que tindries els riures assegurats i que t’estimularien intel·lectualment. Encara que us sembli impossible, abans, aquestes coses passaven a TV3.
Programes com: Persones humanes, amb el gran Miquel Calçada (Mikimoto), l’irreverent Quim Monzó i el jove Andreu Buenafuente (entre d’altres); Tot per l’audiència, amb un Xavier Sardà acabat de sortir de l’ou; Betes i films, dirigit per La Trinca i presentat per grans artistes com Rosa Maria Sardà, Àngels Gonyalons, Ariadna Gil...; Filiprim, presentat pel simpàtic Josep Maria Bachs; Guaita què fan ara de La Trinca, etc. Em podria passar hores i hores citant-vos grans programes que es van emetre a l’època daurada de TV3, i segur que arribaríem a algun dels programes que va presentar l’Andreu Buenafuente: Sense Títol, La cosa nostra, Una altra cosa... Soc una nostàlgica i, quan penso en el que vam tenir, encara m’emociono.
Tot això per dir-vos que en Buenafuente torna a TV3 —bé, a la nova plataforma d’streaming de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals— amb un nou programa que es titularà Vosaltres mateixos. En Buenafuente vol entrevistar a persones anònimes (no sé si portaran un antifaç o si faran servir algun pseudònim per mantenir l’anonimat). Molt humil, per part seva, deixar de banda els famosos. De fet, sempre m’ha semblat més interessant la gent anònima que la gent que va proclamant el seu nom als quatre vents. Veure sempre la mateixa gent a tot arreu acaba cansant.
Em va fer riure molt, tot sigui dit. Hauria eliminat algun personatge que parlava més castellà que català? Sí. Però si miro la suma de tot, he de dir que em va fer feliç
Quan l’Andreu va abandonar TV3 —la nostra, la catalana, la que ens feia vibrar cada dia— i se’n va anar a la competència (les televisions espanyoles, mancades de pronoms febles i vocals neutres, i amb un humor, a parer meu, molt barroer), molts catalans ens vam entristir, i, encara diria més, ens vam ofendre. Per aquest motiu, us faig aquesta pregunta: "Voleu que en Buenafuente torni a TV3?". Començo jo, i, després, vosaltres aneu-hi dient la vostra.
Com a argument a favor de la seva tornada, us diria que en Buenafuente (juntament amb altres professionals del sector), tot i utilitzar un català que va fer alçar més d’una vegada en Pompeu Fabra de la tomba, em va fer passar grans moments televisius i em va ensenyar un tipus d’humor que fins llavors m’era desconegut: l’humor fonamentat en l’absurd. Em va fer riure molt, tot sigui dit. Hauria eliminat algun personatge que parlava més castellà que català? Sí. Però si miro la suma de tot, he de dir que em va fer feliç (televisivament parlant) una bona temporada de la meva joventut.
D’arguments en contra, la veritat és que no en tinc cap. Crec, sincerament, que s’ha de donar sempre una segona oportunitat a tothom (menys a la gent que combina malament els pronoms febles, òbviament). Tots podem tenir un mal dia i, moltes vegades, acusem la gent d’haver fet coses sense saber els motius que els han induït a fer-ho. Així que m’inclino a no jutjar-lo i a no dir res fins que hagi vist el nou espectacle televisiu, que espero i desitjo que sigui original, fresc, perspicaç, divertit i que utilitzi col·laboradors que sàpiguen parlar en català (l’humor es pot fer en qualsevol llengua, no cal recórrer al castellà). Per la meva banda, doncs, podem deixem enrere els castellanismes i donar la benvinguda a l’Andreu Buenafuente. Us cedeixo la paraula.