1. Inés Arrimadas i el masclisme cert i el que no
Tenia raó la líder de Ciutadans i cap de l'oposició al Parlament en aquesta piulada:
Efectivament, que un diari publiqui fotos de diputats i faci referència al seu discurs i al costat publiqui fotos de diputades i parli de com anaven vestides, és masclisme. De la mateixa manera, també tenia raó quan es va queixar d'aquesta foto:
La va publicar El Mundo el setembre passat i, al seu moment, el diari va justificar-se argumentant que la idea era fer un exercici visual que mostrés que qui estava darrere de la candidata al Parlament, que qui manava de veritat, era Albert Rivera. Per suposat que tothom pot opinar sobre qui mana o qui deixa de manar als partits, però el problema era la foto. El problema era que per explicar el que volien explicar van fer un primer pla dels pits d'Inés Arrimadas. Hi havia moltes maneres de fer-ho i van optar per la forma més masclista i degradant.
Però arribem al que ha passat aquest divendres a Can Basté (RAC1). Inés Arrimadas va anar a l'entrevista política del dia i, en un moment donat, va demanar poder dir una cosa. I el que va dir és que estava molt enfadada per una paròdia-imitació de fa uns dies al Versió RAC1, el programa que en Toni Clapés fa a la mateixa emissora. Si li fa mandra escoltar l'enllaç (tot i que li recomano fer-ho per poder tenir tots els elements de judici), la conya del Versió és que tot el que diu Arrimadas està sempre tutelat per Rivera i que ella no té criteri propi. Seria la idea de El Mundo, però sense un primer pla dels pits. Aquesta és la gran diferència. Per tant, el que va fer el Versió va ser convertir una opinió en crítica i ho va fer amb ironia. Per tant som davant d'una crítica política. Per tant no és masclisme.
A la tarda, el Versió RAC1 va contestar Inés Arrimadas de la millor manera: amb intel·ligència. I s'hi van recrear.
Caldria distingir el que és masclisme (i denunciar-lo amb tota rotunditat) del que és una crítica (i acceptar-la). Perquè si no, el que fem és caure en un paternalisme que, en cap cas, necessita cap dona. Tampoc Inés Arrimadas.
2. I parlant de masclisme...
A Madrit (concepte), hi ha un personatge que ja n'ha fotut unes quantes de l'alçada d'un campanar, que ha dit i ha escrit barbaritats increïbles, que ha difamat i insultat a tota mena d'éssers vius (i no vius) i que té un rècord mundial difícil de superar: fer un comentari sobre una notícia quan encara no havia passat. I fer-ho carregant-se els protagonistes!!!
Doncs bé, hi ha empreses que continuen contractant aquest personatge, cosa que per mi és un gran misteri. Però bé, tothom és molt lliure de llogar qui cregui convenient, només faltaria. El cas és que el tal Hermann Tertsch ha continuat el seu habitual camí, com no podia ser d'una altra manera, i ha contestat una piulada de Júlia Otero amb el seu habitual estil...
Veu, dir-li a una dona "esta tipa", això és masclisme.
3. A Ussía li fan un gol per l'esquadra (amb una pilota xutada fa un any)
Twitter és, entre d'altres coses, aquell lloc on la gent primer dispara i després pregunta. Facu Díaz (@FacyDiazT), director del programa La Tuerka que emet Público TV, va voler demostrar-ho. Va ser ara fa un any amb aquesta seqüència de tres piulades. Miri la data i l'hora i veurà que és una estratègia programada. I veurà que 20 minuts després de piular la trampa, el mateix Hermann Tertsch, de qui li parlava fa unes línies, hi cau de quatre grapes.
Tertsch tarda molt poc en dir exactament el que Facu Díaz preveu que diran els Tertsch que corren pel món. Amb el que no comptava és que un any després (SÍ, SÍ, UN ANY!!!) qui picaria l'ham seria Alfonso Ussía, un personatge perfecte per explicar que és el Madrit (concepte) més antic. Tant des del punt de vista estètic com de tarannà.
I així va ser com fa uns dies, al diari on escriu Ussía vam poder fruir d'un moment gloriós....
No li penjo l'article sencer, bàsicament perquè cal pagar per llegir-lo i, només faltaria. Però amb això ja es fa una idea de com va introduir Ussía a la galleda la poteta, l'altra poteta, i el personatge sencer.
4. I, mentre, Ada Colau passava per allà
Els de PeriodistaDigital tenen una gran afició a parlar de Podemos. I, si ha seguit aquesta humil secció, haurà anat comprovant que, reconeguem-ho, els insults que li dedica al menys són variats. Aquesta setmana han estat molt entretinguts amb l'informe de l'UDEF sobre el possible finançament electoral del partit de Pablo Iglesias. I hi han sucat barres de mig. Una darrere l'altra. Ara bé, fixi's amb aquesta captura que apareixia dijous a la seva home.
Doncs sí, el tema és el finançament de Podemos, però la cara que apareix just a sota del lloc on clicar per veure el vídeo és l'Ada Colau. I a l'esquerra hi tenim Laia Ortiz (IC) i a la dreta Jaume Asens que poca cosa tenen a veure amb Podemos. Però cliquem a sobre de la notícia a veure què trobem...
Guaiti, hi torna a sortir Colau. Ara bé, si es mira el vídeo que té una durada de 2 minuts 25 segons, comprovarà que Colau hi surt dos (sí, sí, DOS segons). Bé, tenint en compte l'estona que hi apareix i que no és de Podemos, no sé jo si la millor imatge per il·lustrar la notícia és l'Ada Colau, què vol que li digui...
5. Un departament de documentació IN-SU-PE-RA-BLE
I van i fan conseller de Cultura Santi Vila. I al programa de la Griso (Espejo Público-A3) parlen del tema. I en comptes de posar una foto de Santi Vila en posen una d'en Santi Villas. I la gent fa una captura de pantalla (i mai millor dit) i la penja a la xarxa. I el conseller, que gestiona personalment el seu compte a Twitter, piula això...
I, com veu, just aquí al damunt, Santi Villas va apuntar-se al deliri. Però si s'hi fixa bé, també veurà que Antena 3 no va encertar la persona ni tampoc el cognom. El periodista es diu Villas, el polític Vila i el seu, el de la TV, es diu Villa.
Mal dia per anar a treballar al departament de documentació...
6. La pols i l'era
El partit de lliga Espanyol-Barça va ser, en alguns moments, de tot menys un partit de futbol. Alguns jugadors de l'Espanyol van usar una violència inadmissible i alguns del Barça no van estar encertats al partit d'anada de la Copa del Rei que, de fet, era la tornada del de lliga. Però tampoc van saber estar a l'alçada els clubs, en especial el president de l'Espanyol, ni una part dels afeccionats, ni alguns mitjans de comunicació. I aquí és on m'aturaré.
Aprofitant la passió generada, van organitzar-se tertúlies de l'estil El Chiringuito amb periodistes del Barça i de l'Espanyol fent de hooligans i fent veure que discutien. I la cosa encara va escalfar-se més. Per sort, el resultat del partit d'anada de la Copa va ser prou clar perquè al partit de tornada es refredessin els ànims. Tot i així, una part del públic de Cornellà-El Prat va decidir fer avergonyir molts pericos sensats a còpia de mantenir una actitud impresentable. I el pitjor és que quan van adonar-se que la seva criaturada sense gràcia podria tenir conseqüències, van tacar els bolquers...
La part positiva de tot plegat és que potser algú ara se n'adona que un crit o un insult expressat per via oral pot ser ofensiu, però també ho és si s'expressa per escrit i en una pancarta no precisament petita que es guarda en dependències d'un club. I que les excuses barates són això, barates.
7. Un criteri difícil d'entendre
I un dia van descobrir que a Twitter es podia insultar. I es podia amenaçar. I es podia assetjar. I les autoritats van decidir prendre mesures. I ara la policia pot actuar contra qui insulti, amenaci o assetgi a Twitter. El que no està clar és si ho fan només contra segons qui i contra segons quins temes. La sensació és que hi ha un cert tipus d'ideologia extremista que llepa i una altra que actua amb impunitat. Segurament és perquè el criteri el marca en Marcelo i se li ajunten massa coses: aparcar el cotxe, decidir que els dolents sempre són els mateixos...
Aquesta setmana hem conegut l'inici d'un judici per una amenaça greu a la infanta...
El que és més trist és que algú que s'atreveix a fer una amenaça com aquesta, empri l'expressió "porfis". Només per això li haurien de doblar la pena.
Però anem un any i un parell de mesos enrere. Mateixa amenaça. Mateixa conseqüència?...
Demanar un tret a la nuca per a una infanta és intolerable. Però per a Pablo Iglesias, també. I per a qualsevol persona. I si jutgem qui fa una cosa, hem de jutjar qui fa l'altra. Perquè, vam quedar que la justícia era igual per a tothom, oi?
8. Un debat no previst i que calia
No afegiré res més sobre la diputada Carolina Bescansa i la seva decisió de dur son fill a l'escó. Ja va quedar escrit en aquest mateix mitjà que hi estic a favor perquè va generar un debat social sobre un tema no només no resolt sinó molt mal resolt.
Només afegir-hi l'enginy de David Moscoso, diputat de Podemos al Parlament Andalús...
I el de l'actriu canària Carmen Cabeza...
Quanta raó...