Aquestes darreres setmanes estem sent testimonis d’un complex culebrot, difícil d’entendre i encara més d’explicar, arran de la revolta exprés del grup paramilitar rus Wagner en contra del Kremlin. Una revolta encapçalada pel seu líder, Ievgueni Prigojin, que va durar menys de vint-i-quatre hores i que es va acabar amb un estrany pacte de darrera hora que incloïa l’exili del seu líder a Bielorússia. Un exili que ha durat uns pocs dies i que, tot indica, que encara ens proporcionarà més sorpreses.

En aquest context, és interessant conèixer més detalls sobre aquest curiós conglomerat mercenari i de negocis que és Wagner. Sobretot si tenim en compte que, més enllà d’Ucraïna, on té més presència i pes és a... l’Àfrica. Wagner hi és present des del 2017, i és interessant descobrir que la seva dimensió política i econòmica en aquell continent és tant o més important que l’exclusivament militar, sobretot si pensem en els interessos geopolítics del Kremlin a la regió.

Una part de la tasca feta per part de Wagner i els seus especialistes en el front de la (des)informació i “gestió política” inclou les diverses manifestacions públiques que s’han anat donant en aquests països en els darrers temps, primerament en clau de rebuig a la tradicional presència europea a la zona —principalment francesa—, seguit de les mostres de suport a Rússia i a les seves campanyes militars a Ucraïna.

Quelcom que sempre ha anat precedit o acompanyat, sobretot en certs països de l’Àfrica subsahariana, d’importants campanyes de (des)informació a les xarxes socials i als mitjans —tramades des de la seu del grup rus a Sant Petersburg— que han resultat força efectives. Si més no per generar, o fins i tot només aparentar, un canvi en l’opinió pública d’aquests països que justificarien —a ulls dels líders locals, copartícips d’aquest procés— les decisions preses per tal de demanar la sortida de les tradicionals missions de suport militar i institucional europees o de Nacions Unides, per deixar pas a l’arribada del suport, experts i mercenaris russos.

Tot això, però, en una curiosa barreja d’acció política, informativa i militar, acompanyada sempre que és possible amb una important dimensió econòmica i extractiva. En aquest sentit, la presència econòmicament més rellevant d’aquest conglomerat és la que es dona a la República Centreafricana. Wagner hi va arribar el 2018, per donar suport al president del país, Faustin-Archange Touadéra, amb problemes d’estabilitat per culpa de grups rebels. Allà el conglomerat rus s’ha abonat a l’explotació minera, sobretot l’or i els diamants, però actualment està entrant també en l’àmbit de la venda d’alcohol i fins i tot d’explotació de boscos tropicals. Accions que no du a terme de manera incruenta, ja que quan ha estat necessari ha utilitzat la força per aconseguir els seus objectius, entre ells també donar suport al polèmic canvi de la constitució d’aquell país per facilitar una tercera reelecció de l’esmentat president actual, Touadéra.

Les activitats a la República Centreafricana van íntimament lligades a la presència de Wagner al Sudan, on està donant suport a una de les dues faccions que estan en conflicte en aquell país des de l’abril, la del general Mohamed Hamdan Dagalo, cap de les Forces de Suport Ràpid. És a través d’aquest país que s’estaria exportant il·legalment l’or i els diamants extrets a la República Centreafricana, segons diversos informes, entre ells un del Tresor nord-americà. Unes matèries precioses que s’estarien utilitzant en operacions triangulars a fi d’aconseguir divises i fer operacions burlant les sancions imposades a Rússia per part d’un gran nombre de països.

Però tampoc es pot desvincular aquesta presència de Wagner a Sudan, si bé menor que en els altres països esmentats en aquest article, de l’aposta russa d’incrementar la seva influència en aquest país i la voluntat d’establir una base naval al seu principal port, situat estratègicament al bell mig del Mar Roig, una de les principals rutes marítimes del món.

En el cas de Mali, les operacions de caràcter més econòmic no han acabat de fructificar per diversos motius, si bé, en canvi, es coneix que el govern d’aquell país ha pagat generosament els serveis de seguretat que el grup rus els ha ofert des de la seva arribada el desembre de 2021. Segons indiquen alguns experts, a hores d’ara el total que hauria rebut Wagner del govern de Bamako pels seus serveis estaria al voltant dels 200 milions de dòlars.

Sense l’àmplia xarxa de tentacles desplegada en els darrers anys per Wagner al continent africà, l’impressionant creixement de l'influència russa a la zona no hauria estat possible

Des de la perspectiva russa, els principals èxits a Mali no serien de caràcter econòmic, ni tan sols l’important marge de benefici resultant dels pagaments rebuts del govern d’aquell país. La principal rendibilitat seria política, en el sentit que la presència dels paramilitars russos no sols hauria substituït la tradicional presència militar francesa a la zona —això ja fa un any i mig— sinó que també estaria darrere de la petició de fa unes setmanes del govern de Bamako demanant la sortida de MINUSMA, la missió de suport Nacions Unides al país, establerta l’abril de 2013 i dissolta conseqüentment a finals d’aquest juny.

Un altre cas és el de l’est de Líbia, a Bengasi. Wagner hi és present des del 2019, donant suport a Khalifa Haftar que controla una part important del país, amb un contingent d’aproximadament 2.000 efectius entre militars, tècnics i assessors polítics. Tot i que diverses informacions indiquen que han participat en operacions de tràfic de petroli i armes, si bé actualment a una escala menor que la de fa uns anys. En qualsevol cas, el general Haftar recentment hauria rebut missatges per part d’alts funcionaris russos per assegurar que, malgrat la recent revolta de Prigojin, l’operatiu de Wagner en aquell país es mantindrà.

Fa uns anys es va parlar també de la presència de Wagner a Madagascar, on hauria donat suport i assessorament polític a diversos candidats a les eleccions de 2019. També va sorgir informació de possibles activitats infructuoses del grup a les Illes Comores, amb la voluntat de desestabilitzar Mayotte, la quarta illa de l’arxipèlag que —a diferència de les altres tres que conformen la Unió de Comores— forma part de França sota l’estatut de Regió d’Ultramar. Igualment, es coneixen activitats d’aquesta companyia a Moçambic entre el 2019 i 20; així com activitats més d’assessorament polític a Zimbabwe i a Sudàfrica.

Actualment, o com a mínim fins abans de l’aixecament del 23 de juny, l’aposta del grup era entrar a Burkina Faso i el Txad, si bé l’objectiu principal sempre ha estat la rica i convulsa República Democràtica del Congo. En aquest darrer cas ho van intentar l’any passat sense aconseguir-ho, tot i una potent campanya en mitjans i xarxes socials orquestrada pels seus especialistes.

Sigui com sigui, en una entrevista recent a Russia Today, el canal internacional de notícies rus actualment censurat a gran part d’Occident, el ministre d’afers exterior rus Lavrov confirmava que els instructors i mercenaris es quedarien en els seus “operatius” al continent africà, fent menció específica de la República Centreafricana i Mali, on com hem dit la seva presència és més destacada.

I és que sense l’àmplia xarxa de tentacles desplegada en els darrers anys per Wagner al continent africà, l’impressionant creixement d’influència russa a la zona —que s’evidencia també a l’Assemblea General de Nacions Unides amb els vots favorables a les tesis de Moscou que duen a terme aquests països quan es tracta la qüestió de la invasió a Ucraïna— no hauria estat possible. I, en qualsevol cas, la rotació de mercenaris russos a la zona continua de la manera prevista, també els darrers dies.

Una altra qüestió serà l’operativa vinculada a l’actual presa de control del conglomerat Wagner per part del Kremlin, si inclourà canvis substancials —començant pel nom, però seguint pels sous, molt més generosos que els habituals a l’exèrcit rus— i com es gestionarà tot plegat.

El que és evident és que, des de la perspectiva dels interessos geoestratègics russos, Wagner —o com sigui que es digui la seva entitat successora— no sols es quedarà a l'Àfrica, sinó que apostarà per créixer-hi.