En aquesta setmana que tanquem el rei d'Espanya ha dit dues coses: que el seu pare era un pocavergonya i que ens rentem les mans. Missatges que van entre l'ofensa a la nostra intel·ligència i el vacu d'un cúmul de tòpics encadenats. No hauria d'estranyar, per tant, que els seus missatges siguin saludats a cop de cassola. La novetat en aquesta ocasió és que la broca es va estendre més enllà de Catalunya i Euskadi; va sonar també a Espanya. Si el 3-10-2017, Felip VI va trepitjar una mina catalana, aquesta vegada ha caigut amb tot l'equip en el seu propi camp. En eusquera fem servir l'expressió "etxekalte", que vindria a ser el que no mira per la casa, el que fa gol a pròpia porta.
Tots intentant frenar la pandèmia, uns a casa i d'altres jugant-se la vida, i ve el monarca a aprofitar el moment per provar de colar-nos-la. No, no som com ell i la seva cort d'aduladors. Afortunadament, som més responsables i tenim dret a ser tan crítics com vulguem perquè viu dels nostres impostos (i de la corrupció ancestral que nia en els Borbons). No sé si Felip VI acabarà el seu regnat, però estic convençut que Elionor no regnarà. Els canvis tan profunds no són obra d'un sol moment, sinó que cauen com fruita madura i aquesta comença a tenir ja mal color encara que s'aguanti a la branca. Caurà.
Això no ho salven mil rodes de premsa plena de generalots carregats d'ardor guerrer, ni el llenguatge castrense que confon un país amb una caserna, una emergència sanitària amb un estat d'excepció i una màscara amb un fusell. Si aquest és el camí per provar de prestigiar el que té mala premsa, s'equivoquen de ple.
Aquesta situació excepcional també serveix per fer un garbellament. Del rei cap avall. Em sorprèn que persones públiques de les quals tenia bona opinió, estiguin demostrant que només saben jugar a cartes. I al contrari, també. També en l'àmbit de les relacions més properes succeeix el mateix fenomen. Quan sortim del túnel, els ineptes amb mala fe (espècie perillosa per excel·lència), els temeraris, els mentiders, els insolidaris, els terraplanistes de tot tipus, tots aquests seran pilotes fosforescents: els veurem venir de lluny i els mirem per on els mirem, continuaran cantant. La meva proposta és que quan guanyem el partit, sortim a celebrar-ho i que siguin ells els que entrin en confinament. Per poca-soltes.