Quina democràcia europea pot tolerar la greu sospita que el seu cap d'estat durant 39 anys aconseguís una fortuna de la col·lusió comissionista? Quin sistema pertanyent a les democràcies dels "països seriosos" pot aguantar la sospita que el seu president del govern durant 14 anys donés l'ordre de tramar un grup de mercenaris —els GAL— per executar crims d'estat?

Quina democràcia europea pot suportar que una àmplia majoria parlamentària —PSOE, PP, VOX, Cs— veti la possibilitat d'una investigació parlamentària sobre aquesta mena de conductes? Quina democràcia europea pot interpretar la inviolabilitat constitucional del cap de l'Estat amb la seva exclusió del sistema d'estat de dret de manera que pugui cometre qualsevol delicte sense sanció?

Aquestes informacions no són cosa de George Soros o dels perillosos sobiranistes catalans, bascos i gallecs. Són informacions del diari conservador londinenc The Telegraph, del New York Times i de la Fiscalia de Gènova. Constitueixen les converses quotidianes dels polítics a Brussel·les, Londres, Berlín o París. L'elefant és a l’habitació i al Madrid polític fan com que no se n’adonen.

Quin sistema pertanyent a les democràcies dels "països seriosos" pot aguantar la sospita que el seu president del govern durant 14 anys donés l'ordre de tramar un grup de mercenaris per executar crims d'estat?

Els GAL van donar a ETA deu anys més de vida addicional, a causa del gravíssim desprestigi de l'Estat, de sobte connectat durant els anys 1983-1985 amb la guerra bruta que va dur a terme el franquisme i postfranquisme almenys fins a 1978. La cúpula dels GAL va ser jutjada, i Barrionuevo (ministre de l'Interior) i Vera (secretari d'Estat de Seguretat) van ser indultats el 1998, menys de tres mesos després d'entrar a la presó, després que Felipe González els acomiadés a la porta amb una abraçada de germà. Uns anys després, accions absolutament reprovables, però més constitutives d'un grau de violència menor i sense sang, de l'independentisme gallec van ser condemnades definitivament a penes d'entre sis i deu anys de presó.

Què es pot dir dels presos sobiranistes catalans. Des de posicions del Govern, parlamentàries o d'activisme ONG (com els Jordis), sense generar cap violència i per apel·lar al dret a decidir de la ciutadania catalana, afronten per un delicte com és la sedició, expulsat dels codis penals democràtics europeus des de fa temps, penes d'entre nou i tretze anys, mentre el Tribunal Suprem que els va condemnar adverteix de la possible comissió de delictes de prevaricació a l'administració penitencial catalana si se'ls atorga el règim obert del tercer grau.

Ara vam saber, també per The Telegraph, que 260.000 € del cost del viatge de noces de l'actual cap de l'Estat van ser pagats per un testaferro de l'Emèrit. Comprendran, llavors, que la desafecció ciutadana respecte a aquest règim (que frega el 70% a Catalunya i Euskadi i que aconsegueix percentatges majoritaris a Navarra, les Illes, País Valencià i Galícia) continuï creixent, fins i tot en bona part de la base electoral del PSOE. Els seus dirigents haurien de comprendre-ho en lloc de votar al costat de Vox en la defensa de l'opacitat.

Però el problema principal és una cúpula judicial súbdita de la Corona. Una cúpula judicial que confon l'oficina del cap d'estat amb el mateix estat i amb la seva essència. Vet aquí per què la caiguda de la monarquia és només cosa de temps.