Va dir Felipe González, en una altra època líder, pel que sembla, socialista, que a l'Estat se l'ha de defensar també des de les clavegueres. Per descomptat, a alguns dels seus més afins col·laboradors (disculparan que no vagi més enllà mentre no hi hagi proves) els van ensenyar bé la lliçó. Recordin els GAL.
Es va institucionalitzar llavors un sistema corrupte basat en la Llei de secrets oficials i en els fons reservats que podien, potser, tenir un sentit davant d'una amenaça exterior o del magmàtic terrorisme islamita. Per ser més precisos, va cristal·litzar sota una formal i mai exercida supervisió parlamentària el sistema del primer ministre de facto franquista, Carrero Blanco.
Va passar la crisi dels GAL amb penes molt curtes de presó per als principals delinqüents confessos, Barrionuevo i Vera. Força anys després, un govern fonamentat també en una altra majoria absoluta de l'altra branca del bipartidisme dinàstic, el PP, va generar un equip policial amb les seves antenes mediàtiques per desprestigiar els principals líders llavors del sobiranisme català (2014 - 2015) coincidint amb la convocatòria de la consulta ciutadana que el president Artur Mas va convocar per al 9-N del 2014. Van pretextar en fals delictes de corrupció (mai acusats formalment) al llavors president i a l'alcalde de Barcelona Xavier Trias. Gran part de la derrota electoral de Trias en favor de l'alcaldessa Ada Colau al maig del 2015 s'explica en aquesta reacció policial dels embornals de l'Estat. Recorden aquella conversa del llavors ministre de l'Interior amb el comissionat anticorrupció del Parlament conspirant contra la sanitat i el benestar catalans perquè després "la fiscalia te lo afina"?
Espiar i desprestigiar partits legals trenca les regles de joc democràtiques i desprestigia l'Estat
Pablo Iglesias va descobrir com juguen els embornals de l'Estat i sembla que es penedeix ara de liquidar el potencial de transformació que tenia el moviment 15-M, per consolidar un projecte personalista, piramidal i espanyolista en lloc de fer connectar el progressisme espanyol amb les forces sobiranistes i territorials de l'Estat. La veritat és que quan van espiar i van desprestigiar a uns altres, va callar com una tomba.
En una democràcia s'ha de lluitar judicialment i policialment contra els seus enemics, que només són els que volen acabar amb les llibertats violentament. Però espiar i desprestigiar partits legals (sigui Podemos, siguin els partits sobiranistes catalans i, avui o demà, els gallecs o bascos) trenca les regles de joc democràtiques i desprestigia l'Estat. No obstant això, el que més inquietud genera és la normalitat amb la qual milions d'espanyols miren el fet provat que desenes de milions d'euros destinats a tasques de protecció ciutadana (policia, informació i contrainformació...) siguin malbaratats en perjudici d'opcions legítimes i democràtiques per afavorir les forces seguidores del deep state. A les forces seguidores de la Corona que són qüestionades per les forces polítiques espiades.