L'error més gran del ministre Grande-Marlaska va ser mantenir el coronel Pérez de los Cobos en el càrrec quan va accedir el juny del 2018 al ministeri, el mateix que va cometre amb la resta de l'equip de Juan Ignacio Zoido en els llocs més destacats de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil. Fins i tot va mantenir bona part de l'equip de l'anomenada "policia patriòtica" (inclosa en el seu moment en la Direcció Adjunta Operativa —DAO— de la Policia Nacional) fins a, almenys, l'estiu del 2019.
En aquest context, és evident que el cessament del coronel és un altre greu error, per l'evident connexió amb el rebuig a facilitar una informació de la qual no hauria de disposar, ja que el capità-cap de la policia judicial operant en els treballs de la pericial requerida pel jutjat d'instrucció n. 51 de Madrid en les recerques respecte de la relació entre el delegat del govern espanyol i la manifestació del 8-M depenia només d'aquesta jutgessa, a l'empara de l'article 125 de la Constitució. No obstant això, aquesta dependència judicial no justifica la parcialitat i greus inexactituds de la pericial. Però aquesta és una altra història.
Si l'esquerra espanyola pensa que gent com Pérez de los Cobos té un lloc en el seu govern, tenen un problema molt greu
Perquè ara han sorgit dos problemes. En primer lloc, l'existència d'una cadena de comandament en la Guàrdia Civil (coronels i generals retribuïts amb grans sous, molt superiors als dels comissaris principals de la Policia Nacional) que reivindica la seva autonomia davant el Govern de l'Estat, sens dubte perquè es consideren part d'una elit funcionarial integrant del poder real o deep state. Però també va sorgir el joc ambivalent del PSOE, que va usar aquesta cadena de comandament quan li va semblar rendible, al llarg de tots els seus governs des de 1982.
Pérez de los Cobos es va presentar de camisa blava falangista en una caserna de la Guàrdia Civil el 23-F de 1981 per donar suport als colpistes. Va ser absolt per falta de proves d'una molt greu acusació per tortures a Euskadi el 1992 (en el judici van ser condemnats tres dels seus companys) i va dirigir el dispositiu de repressió del Ministeri de l'Interior contra el referèndum català de l'1-O del 2017, que va causar 1.066 ferits i va haver de ser detingut cap a les 15-16 h per Mariano Rajoy davant el rebuig mostrat per la cancellera alemanya Angela Merkel. En el judici dels sobiranistes catalans davant el Tribunal Suprem estatal va construir un relat obertament parcial en contra dels presos polítics, incompatible amb la documental aportada en el cas, com les desenes de vídeos dels incidents ocorreguts.
Si l'esquerra espanyola pensa que gent com Pérez de los Cobos té un lloc en el seu govern, tenen un problema molt greu. I demostra que és de poca confiança.