Fa temps, més del que apunta el calendari oficial, les relacions entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo estan liquidades en l'institucional, en el parlamentari i des de la Moncloa, seu de la presidència on Feijóo va ser el primer líder de l'oposició que va rebutjar acudir a la ronda d'investidura de Sánchez. Ni el va anomenar president, ni ho va reconèixer a l'enclavament del poder executiu. La dinàmica govern-oposició, en posició activa de guerra, es materialitza en forma de querelles a diverses bandes. No serà fàcil seguir el rastre de totes. A les de Gènova 13 se sumen les d'Isabel Díaz Ayuso, que de moment van tenint més oxigen en la via judicial amb el cap de gabinet, Miguel Ángel Rodríguez (el polèmic MAR), donant bon compte dels avanços de les resolucions favorables al PP. L'escalada del ''vais a ir todos pa'lante' de MAR ha fet ple en el Tribunal Suprem. Ja ho havia fet abans amb la interlocutòria del TSJ de Madrid donant via lliure al jutge Juan Carlos Peinado. Si continua la investigació a Begoña Gómez, ell ho avança. Si imputen el Fiscal General de l'Estat, ell també ho avança. Per això genera inquietud al PSOE que col·loqui Pedro Sánchez a la seva última diana.

No són pocs els experts i juristes que veuen a la interlocutòria del jutge Manuel Marchena i quatre altres magistrats una argumentació sense el fons argumental que requereix una resolució de tanta importància. Apuntar al cap del ministeri públic requeriria una cadena d'indicis provats prou sòlida per aclarir la temptació de la banalitat judicial o intencionalitat política. La unanimitat dels cinc magistrats que dediquen sis pàgines a recordar la necessitat de blindar les imputacions. I conscients que la seva decisió hauria de comportar la dimissió d'Álvaro García Ortiz (per decòrum i per higiene a la cadena de comandament), dels trenta fiscals que van tenir a la seva safata el correu electrònic fumejant de la parella d'Ayuso només dos mereixen ser investigats, sense més indicis que haver-los sol·licitat per corregir la bola original.

En ple entrecreuament de querelles, l'oposició s'agafarà de la primera que vegin que pugui implicar Sánchez

L'origen va ser desmentir la falsedat que va difondre el mateix MAR, un oferiment d'acord per part de la Fiscalia a Alberto González Amador que no va existir. El desenllaç ha estat l'intent de decapitació de la Fiscalia consumada en la imputació. El PP de Madrid va apuntar i a Gènova exhibeixen el cap com a trofeu nacional. De fons, el record i el calfred del PP de l'execució i caiguda de Pablo Casado, el penúltim que es va atrevir a denunciar els contractes de mascaretes del germà de la presidenta.

Mentre el jutge Juan Carlos Peinado obre diverses vies d'investigació a Begoña Gómez i el Suprem bufa a favor d'Ayuso, l'intent de Gènova 13 ha fet aigües. La querella per finançament il·legal contra el PSOE s'ha arxivat en menys d'una setmana per part del jutge Santiago Pedraz. Fa una setmana el jutge Ismael Moreno, instructor del 'cas Koldo' en va arxivar una altra de Manos Limpias contra José Luis Rodríguez Zapatero pels mateixos motius. Els retalls de premsa que sí que van encoratjar el cas de Begoña Gómez han estat insuficients per calar a l'Audiència Nacional.

Més enllà del foc creuat, el problema del govern és la causa que acaba d'escalar com a 'cas Ábalos'. Per alguna raó, el PP prefereix parlar de la dona i el germà de Sánchez. Dues causes en les quals els agents de l'UCO no veuen fonaments, mentre fan gala de conduir de la investigació al trio Aldama-Ábalos-Koldo. En ple entrecreuament de querelles, l'oposició s'agafarà de la primera que vegin que pot implicar Sánchez. Al marge de les responsabilitats polítiques, que n'hi ha, cap causa no ho fa encara. Però hi ha una altra competició per veure qui hi arriba abans, la de Feijóo i Ayuso. Mentre al PP li arxiven querelles, Ayuso les va encaixant. Si en aquest xoc continua avançant la presidenta, llavors també en sortirà debilitada la direcció nacional.