La xocolata és un succedani del sexe? Sí. I fins aquí l’article d’avui. És broma, el que en realitat volia dir és que la xocolata sempre em ve de gust i mai li faria un lleig a algú que me n’oferís. Ara parlant seriosament, cadascú entén el sexe d’una manera diferent, tants caps tantes fantasies; per tant, si ens basem en aquesta lògica, no tothom deu fer servir el mateix substitutiu (tot i que la xocolata segur que pujaria al pòdium dels vencedors). Així i tot, m’atreviria a dir que res pot ser un substitutiu de res. S’hi pot assemblar, com els sinònims, però mai serà exactament el mateix; i això provocarà que sempre hi hagi una ombra de decepció rondant pel nostre inconscient. Quan vols una cosa, vols exactament aquesta cosa; un substitutiu és tan sols un intent de compensar allò que vols i que no pots tenir. Així doncs, pot ser temporal —per distreure’t mentre esperes que arribi allò que desitges, com un pedaç momentani—, però hem de ser conscients que tard o d’hora necessitarem allò que realment desitgem i que el substitutiu ens semblarà insuficient. Us posaré un exemple perquè s’entengui millor el que intento transmetre-us: és com si tens moltes ganes de menjar un plat de macarrons i et porten un plat de verdura. Alimentar-te, t’alimentarà (i potser més i tot), però no t’ho passaràs tan bé com amb un plat de macarrons amb salsa de tomata de la iaia i formatge parmesà desfet per sobre. Tard o d’hora buscaràs els macarrons a algun lloc. Ja ho sé que hi ha gent que li agrada molt la verdura (els famosos amants de la verdura), però ara estic parlant de persones que somien nit i dia en plats de macarrons.
Res pot ser un substitutiu de res, s’hi pot assemblar, però mai serà exactament el mateix; i això provocarà que sempre hi hagi una ombra de decepció rondant pel nostre inconscient
Això no impedeix que hi hagi gent que NECESSITI (i ho escric en majúscules) creure que la xocolata és un substitutiu del sexe que funciona; sigui perquè no ha trobat ningú amb qui gaudir del sexe, sigui perquè li fa por experimentar noves sensacions amb el propi cos o perquè té un bloqueig emocional que no li permet sentir una sensació tan meravellosa com és el sexe compartit amb respecte i llibertat. Tothom és lliure de crear-se les il·lusions que vulgui i de mentir-se el que faci falta per tirar endavant. Ho hem fet tots en algun moment de les nostres vides. També hi ha gent que et dirà que no necessita el sexe, que per ells no és important ni necessari per viure. Parem-nos aquí un moment, necessito dir-hi la meva. No ho veig clar, el sexe són moltes coses: és contacte, és compartir, és alliberar-se, és cremar calories i mala llet, és conèixer-se..., en definitiva, és tocar el cel. Sabeu quantes guerres s’acabarien si la gent estigués satisfeta sexualment? No hi ha ningú que hagi tingut una relació sexual satisfactòria i que tot seguit s’hagi tornat violent. De fet, diria que ets molt més agressiu si no tens relacions sexuals o si les que tens no són satisfactòries. El sexe és un antídot per a tot; t’ho dirà qualsevol metge. Així i tot, ningú s’ho agafa seriosament. Crec que hauria d’entrar per la Seguretat Social. Ho dic molt seriosament. Això i el contacte amb animals per humanitzar-nos una mica més.
Però tornem a la xocolata (que sempre ve de gust), si decidiu menjar-vos-la (que bonics són els pronoms febles quan van agafats amb guionets, oi?), sobretot que tingui, com a mínim, un 90 % de cacau, perquè, si no, no només sentireu que no està a l’altura del sexe i que us han estafat, sinó que també us sortiran càries i tindreu diabetis.