L'anunci amb menys efecte sorpresa era alhora el més esperat. Yolanda Díaz s'havia compromès des de gener a anunciar la seva candidatura a la presidència del govern espanyol abans de Setmana Santa i només quedava el primer cap de setmana d'abril. Hi havia altres opcions. Al marge de les pressions, part del seu entorn recomanava portar l'anunci fins després del 28-M, esperar els resultats de Podemos i negociar amb més força si no són bons. La idea d'erigir-se en l'Ave Fènix tenia el risc de debilitar el seu perfil per no fer-se càrrec del procés, per esperar a la banqueta de desembre mentre la resta pren posicions i es deixa la pell pel camí. A curt termini, l'anunci de la candidatura resol poca cosa. Qui l'acompanyarà en l'acte del proper dia 2 d'abril a Madrid? A la foto no hi haurà Podemos. No hi ha voluntat ni condicions per segellar un acord bilateral, ni reunions programades per entendre's d'aquí a aquesta data.

Per Podemos, les condicions d'aquesta fotografia d'unitat passen per haver resolt l'acord d'unes primàries que defineixin la candidatura i el pes de cada força política dins de l'espai. En definitiva, quants diputats encapçalen les llistes a les generals. Un control que els morats expressen sense embuts mentre Díaz defensa un espai amb una quinzena de marques polítiques que no pot resoldre's amb la fórmula de militant un vot. Hi haurà primàries, diu la vicepresidenta, però no com exigeixen els d'Iglesias.

L'últim CIS donava als socialistes motius per a l'optimisme i per a la cautela. El PSOE fidelitza el seu vot i frena el transvasament al PP

Sense foto, el que és fonamental s'ha de resoldre. Com s'integrarà Podemos a Sumar? De moment, els morats creuen que la incògnita es pot arrossegar fins al setembre. Un temps amb el risc d'acabar com a Andalusia, un matrimoni forçós d'últim minut. La següent pregunta en el temps: Yolanda Díaz farà campanya? Sí, però no està decidit ni on ni com. Díaz estudiarà les candidatures i les opcions, en molts casos complexes. La narrativa de Sumar aposta per una unitat que no es reflecteix en les coalicions de les autonòmiques. Hi ha desenes de candidatures en les quals Podemos, Más País, IU i les marques territorials es configuren en cada ajuntament o província de manera diferent. A València, Compromís va per una banda, Podemos i IU junts per l'altra. L'escenari es repeteix a Madrid. En ambdós, la baralla és arribar a un 5% de vot que els permeti entrar i tenir possibilitat de formar govern. Així que Díaz no farà campanya per candidatures que compliquin a altres partits integrar-se a Sumar després del 28-M, però haurà de jugar en algunes places en un context fraccionat, sense el vent del 2015 a favor.

Pedro Sánchez cuidarà Yolanda Díaz en els propers mesos. Començant per la moció de censura, on farà un discurs més enllà de les claus com a ministra al capdavant de Treball i més en qualitat de vicepresidenta del govern espanyol. En paral·lel, amb la confluència sense resoldre, assistim al moviment contrari a les files de l'esquerra. En el seu moment àlgid, Podemos va optar per la transversalitat, sumar majories i ser una amenaça per al PSOE. Ara, representa una amenaça existencial per al govern per motius contraris, ni són a l'articulació de les majories ni per superar el bloc tradicional a l'esquerra dels socialistes.

Mentre l'esquerra es recol·loca amb dificultats per reeditar govern, la dreta es recompon per la via subterrània. El PP d'Alberto Núñez-Feijóo aposta per la via Merkel, amb propostes conservadores en lloc de reaccionàries. Enmig de la moció de censura estrident de Vox, la desdemonització de la ultradreta passa per missatges menys durs que no s'aprecien rere el teló del ridícul de presentar un candidat a la moció que no combrega amb la formació de Santiago Abascal.

L'últim CIS donava als socialistes motius per a l'optimisme i per a la cautela. El PSOE fidelitza el seu vot i frena el transvasament al PP. Alhora, Pedro Sánchez desperta menys entusiasme que la marca PSOE, al contrari del 2019. El context —polític i econòmic— és volàtil, així que hi haurà partit. I pel perfil de Pedro Sánchez, als antípodes de Yolanda Díaz, fins que els seus rivals no l'hagin derrotat, el continuaran tement.