Les eleccions a Andalusia no són un retrat extrapolable de l'estat d'ànim nacional, però obligaran el govern de coalició a revisar el rumb, els missatges i ajustar les polítiques dirigides a reduir l'impacte de la inflació. Una operació remuntada post-19J que apel·larà el PSOE, però també la futura candidatura de la vicepresidenta, Yolanda Díaz. Ho diuen les enquestes, la lletra petita de les valoracions recollides en el CIS i diferents fonts de l'espai d'Unidas Podemos i Más País.

Aquest cap de setmana va reeixir el moment polític de la reconciliació, o almenys una representació temporal, la materialització de l'abraçada de l'espectre a l'esquerra del PSOE que previsiblement liderarà la vicepresidenta. Hi va haver foto. I va ser històrica. O així la descriuen els qui van estar en el míting de Còrdova dissabte passat i diumenge a Màlaga. Yolanda Díaz, Ione Belarra i Íñigo Errejón van compartir campanya. Un dissabte, un altre diumenge, el més proper a la foto de família vist fins avui. La imatge era tant inèdita com necessària. Afegit a l'anunci explícit de Yolanda Díaz: "No em resigno. Si he estat nou mesos al costat de la companya Ione (Belarra) lluitant per apujar el salari mínim interprofessional 15 euros, estic disposada a fer un pas per guanyar Espanya". Díaz va parlar clar i va ser creïble l'aposta per rebaixar el soroll i desterrar en públic la guerra fratricida.

Des de Más País, membres que van ajudar a construir la candidatura conjunta andalusa des de fa mesos, celebren que s'hagi vist l'"esforç col·lectiu" i reconeixen que els ha perseguit durant tota la campanya 'la nit del registre', el fet que Podemos es registrés tard en la Junta Electoral i quedés fora —o IU i afins no l'enviessin, segons les versions. En qualsevol cas, Podemos va jugar amb el foc d'esotar fins a l'últim minut i es van cremar tots. Un començament desastrós, molt indicatiu de com estava de tensa la primera candidatura conjunta a Madrid.

Encara que Yolanda Díaz insisteixi en una candidatura sense el protagonisme dels partits, una llista convertida en una suma de sigles, pot ser que la desaparició de Podemos, de les marques/partits, no sigui un debat tancat. En la tradició de l'esquerra penalitzen dos fets: la baralla interna i la idea de la refundació constant. Ara mateix, en l'espai de Yolanda Díaz, conviuen ambdues

Hi ha un altre element complex de cara al futur. Segons fonts de l'enquestadora Ipsos, en les entrevistes dels últims dies s'han trobat amb votants que responen que votaran a Podemos. L'enquestadora ha d'aclarir si es refereixen Adelante Andalucía amb Teresa Rodríguez o Por Andalucía d'Inmaculada Nieto. I fonts de Más País a Andalusia reconeixen en off que el fet que Podemos no aparegui a la papereta llasta i, per tant, els obligarà a fer un esforç a peu d'urna. Reforçar amb interventors, carpetes, imatges de la candidata Inmaculada Nieto per remarcar que és la plataforma conjunta. Que Inmaculada Nieto és Yolanda Díaz. I que darrere Díaz també hi ha Podemos.

Des de Podemos l'anàlisi és més contundent. Quan el gruix electoral des de 2014 ha estat de Podemos, els votants han socialitzat amb la marca i finalment no va en la coalició, no importa de qui sigui l'error, la invisibilitat beneficia la desmobilització o Teresa Rodríguez, cara visible de Podemos a Andalusia fins a la ruptura. I amb una campanya d'èxit per la claredat dels missatges i la seva habilitat per desarmar VOX mostrant la seva pitjor cara, la deshumanització del partit ultra contra dones, nens, migrants, gais i la seva interminable gamma d'enemics d'Espanya.

Les sigles Unidas Podemos estan desgastades, però és una incògnita si la solució és esborrar-les. Després d'aquestes eleccions, encara que Yolanda Díaz insisteixi en una candidatura sense el protagonisme dels partits, una llista convertida en una suma de sigles —idea que ja va defensar abans de la coalició—, pot ser que la desaparició de Podemos, de les marques/partits, no sigui un debat tancat. En la tradició de l'esquerra penalitzen dos fets: la baralla interna i la idea de la refundació constant. Ara mateix, en l'espai de Yolanda Díaz, conviuen ambdues. I ni a l'esquerra li sobren votants ni el moment sociològic apunta a repetir una fita similar el de 2014. Sobretot, perquè són dins del govern i el gran èxit va ser aquest. Fer les polítiques "per a la gent", des de l'esquerra del PSOE, des de dins.

L'última enquesta nacional del CIS deixa dades preocupants per a tota la coalició de govern. Alberto Núñez Feijóo perd força, però el transvasament de votants del PSOE al PP continua pujant, del 7,4 al 7,6, uns 350.000 votants. Una fuga que s'explica amb la tendència del PSOE a retenir també menys votants, el 65,8% de juny davant el 68% de maig. Això al termòmetre nacional, de les andaluses ni parlem.