Per fi, detingut després de 19 mesos en cerca i captura, El Yoyas, l’àlies com és conegut Carlos Navarro, va passar a disposició judicial i a ser engarjolat ipso facto. Tot televisat, tot per l’audiència. El Yoyas es va fer famós gràcies a la seva participació en un programa de teleescombraries que encara és viu després de dotzenes d’edicions protagonitzades per caçafortunes mediàtiques amb poques ganes de treballar i vips casposos. El van batejar com a Gran Hermano, un trist homenatge a una de les grans figures orwellianes i, per si no vols caldo, tres tasses, van idear una versió destinada a mostrar les misèries d’estrelles decadents considerades vip amb una certa pudor a seborrea.

Tota aquesta porqueria del Gran Hermano ens la van vendre, ja fa vint anys, com un interessant experiment sociològic i per donar-li certa credibilitat, van contractar com a conductora Mercedes Milà, qui, amb la batuta del programa, va tornar a fer del periodisme histriònic el segell d’un espai que vivia dels instints més baixos de les persones. Si hi ha set pecats capitals, Gran Hermano els compleix tots: luxúria, mandra, enveja, gola, ira, supèrbia i avarícia. En aquest festival d’emocions primàries, només hi manca el cinquè manament, un no mataràs que quedarà reservat, és de suposar, per a futures edicions, quan la societat ja estigui preparada per a espectacles del tipus rollerball, esport estrella de la pel·lícula futurista de Norman Jewison.

El Yoyas va participar en la segona edició de Gran Hermano i ja, des del primer instant, se’l va veure desacomplexadament violent. Hi va durar poc, però amb una setmana en va tenir prou perquè la Fayna, una noia canària amb pinta de princesa Disney, caigués rendida als seus encants de macarra de barri. Els extrems s’atrauen. Va ser el primer a ser expulsat i en va sortir com els toreros que triomfen a la plaça, amb dos orelles, la cua i cridant al vent el seu famós placa-placa amb què amenaçava els díscols a la seva intolerància. I veient la seva popularitat, el varen cridar com a convidat permanent en altres programa escombraries d’una cadena que ja, des de la seva creació, va tractar de perfumar la merda i vendre-la bonicament envasada i etiquetada com a perfum. Parlo, esclar, de Tele 5.

No s’entén la societat actual sense la creació de Tele 5 a Itàlia i la seva expansió per Europa

És important veure la sèrie dedicada a Silvio Berlusconi per entendre què és Tele 5. La sèrie consta de tres episodis que viatgen per la vida de Don Silvio i que ens esclareixen el perquè de l’existència d’una cadena que va crear Il Cavaliere amb un objectiu comercialment ideològic. No s’entén la societat actual sense la creació de Tele 5 a Itàlia i la seva expansió per Europa. Berlusconi volia fer una televisió per divertir el poble, pane et circenses, i la va utilitzar per atomitzar les ments dels televidents i usurpar el poder al capdavant de Forza Italia, la versió política de Tele 5. Des de llavors, la política i els polítics semblen més uns participants de Gran Hermano que uns convidats de La Clave, el famós programa de José Luis Balbín. Qui no sàpiga de què parlo, que entri a Youtube i comprovi que hi va haver una època que, metafòricament parlant, a la televisió es veien raigs C brillar en l’obscuritat, molt a prop de les portes de Tannhäuser. I gràcies a Tele 5, tot allò s’ha perdut com les llàgrimes en la pluja.

Paolo Girone, el pare d’en Marcello, un dels meus amics de l’ànima, va ser un dels grans publicistes d’Itàlia i un dels creadors de la imatge corporativa de Tele 5. I com a home de confiança de Berlusconi, solia viatjar en l’avió privat de Il Cavaliere, on es vivien situacions típiques de mascles en zel permanent. En un dels vols, Belusconi va tenir el desig de contractar com a hostessa una de les famoses cantants apadrinades per la cadena. I mentre la noia servia un whisky, Berlusconi es va dirigir a Paolo i li va dir: “Aquesta tia és tonta, però fot unes grans mamades”. En italià, pompino.

Tele 5 és una gran mamada. I Tele 5 també és Ana Rosa i la seva ideologia ultra vestida de Mamen Marqueño. Com també ho són les seves campanyes en contra del català i el periodisme vestit d’escàndol grogós de Jorge Javier o els informatius amb cos d’apocalipsi gore de Pedro Piqueras. Una cadena que fabrica taurons com Karmele Marchante i després se’ls menja com si fossin sardinetes. Tele 5 és una gran mamada que ha fabricat monstres com El Yoyas, a qui va catapultar fins a la glòria i li va fer creure que la seva violència era respectable perquè era guapo i molt mediàtic. Tot per l’audiència.

Empresonat El Yoyas, la Fayna no respira tranquil·la. Els separaran cinc anys i sis mesos de presó i un mar de distància. Però els maltractadors físics i psicològics tenen el poder d'amagar-se en la ment dels maltractats i aparèixer com un espectre quan la víctima creu que ha aconseguit passar pàgina. I això que quasi tots, espectadors inclosos, veien que la Fayna queia en el parany d’un llop com El Yoyas. Molts cops, has de fer cas a la gent que t’envolta, però l’amor t’encega i et fa convèncer que la teva parella ja canviarà gràcies a les teves capacitats persuasives. I a vosaltres, feministes maccarthistes, us informo que hi ha un percentatge petit de dones com El Yoyas.

I la Fayna no respira, perquè sap que tots els maltractadors tornen i que, d’aquí a cinc anys i sis mesos, sortirà de la presó, lliure per agafar un avió i plantar-se davant de la seva ex i els seus fills per seguir-los marcant amb la seva violència. I viatjarà, segurament, amb diners aconseguits com a convidat estrella d’un d’aquests programes de Tele 5 que ven la teleescombraries maquillada com a informació veraç. Tot per l’audiència. Il Cavaliere ho tenia clar: tot és un gran pompino.