Al cap davant de la manifestació sis furgons de la Policia Nacional.  Uns metres darrere d’ells, grups de tabalets i dolçaina animant els vianants que des de les vores contemplàvem com un riu de persones recorrien els principals carreres de la ciutat València donant suport, amb la seua presència, a la convocatòria feta per Acció Cultural del País Valencià i altres associacions cíviques i culturals per a commemorar la Diada del 25 a València baix el lema “País Valencià, un  país obert”.  Segons els organitzadors “La nostra convocatòria, plural i oberta, ha segut l’exemple del món que volem construir, on tothom tinga cabuda i no hi haja espai per a la discriminació per raó de llengua, cultura, origen, religió o condició sexual”. Durant la manifestació cívica s’han vis pancartes amb solidaritat amb Catalunya i fotografies dels presos polítics al temps que es cridava per la seua llibertat.

 La manifestació s’havia vist amenaçada per la coincidència amb altres dues concentracions ultres autoritzades per la delegació del govern; una pel col·lectiu Defensem València, “ pel que s'escolte la nostra veu i en suport a la justícia i els cossos de seguretat de l’Estat”. A aquesta concentració han acudit un centenar de persones, que tocaven a un policia nacional cadascú, puix el desplegament ha estat fora d’allò habitual. Els concentrats han entonant “el novio de la muerte “en homenatge als nostres ministres” segons ha dit una de les intervinents. Pel que fa a la concentració convocada pel partit España 2000 davant la seu de Compromís, no ha tingut lloc, però si s’ha pogut veure i escoltar alguns espanyolistes increpar els manifestants en algun moment del recorregut. Aquests  han hagut de ser allunyats per la policia per tal de no topar-se amb els gruix de la manifestació.

Hores abans, la vicepresidenta del Consell Mònica Oltra havia  demanat mesures de seguretat al delegat del govern espanyol per a protegir els drets de les persones que acudiren a la convocatòria cívica commemorativa del 25 d’abril. El desplegament policial ha segut nombrós per tal d’evitar que es repetiren els incidents violents que els grups d’ultra dreta protagonitzaren el passat 9 d’octubre i que tingueren com a resultat la imputació de 13 persones, totes ells simpatitzant o integrants també del grup Yomus del València CF.

Passeig Guillem Agulló als Jardins de Vivers

La manifestació festiva pel 25 d’abril  ha conclòs amb la inauguració d’un Passeig, als Jardins de Vivers, que ja du el nom de Guillén Agulló Guillem Agulló, nascut a Burjassot en 1974, jove militant  antifeixistes que va ser assassinat en la matinada de l'11 d'abril de 1993 a la localitat de Montanejos a mans d’un grup d'extrema dreta. Segon els organitzadors, aquest acte de reconeixement al jove Agulló, “també ho vol ser vol ser d’afirmació de la pluralitat com un valor positiu i de futur. I del País Valencià com el model de societat que millor recull eixe valor i el fa alhora conviure i créixer amb la nostra llengua i cultura” . També han  convidat  el poble valencià a continuar apostant pel diàleg i el respecte a la diversitat, i demanen que la ciutadania es mobilitze perquè “ara és el moment de dir no a les ideologies de l’odi que ens volen retornar al passat, i dir sí, en veu alta i clara, a la igualtat i el futur”. L'acte d'homenatge ha comptat amb la presència de nombroses entitats ciutadanes, socials i polítiques, així com familiars i amics d'Agulló

Joan Ribó, alcalde de València  ha donat el suport del consistori a totes aquelles persones que treballen per la convivència i el respecte mutu. “Per això, l'Ajuntament de València va estar al costat de les víctimes de la violència feixista el passat 9 d’Octubre. Sense pors ni ambigüitats. I per este mateix motiu, l'Ajuntament està hui on hauria d'haver estat ja fa dècades, retent homenatge a la figura de Guillem Agulló en companyia de la seua família, del seu poble, de la seua gent”. Un acte d’homenatge, reivindicatiu i festiu amb la participació i actuació a més d’artistes valencians.

Tal com ha subratllat l'alcalde durant l'acte, “la seua pèrdua no l'oblidarem mai, perquè va ser víctima de l'odi, un odi que no ha deixat d'amenaçar-nos com a poble i que hui encara es fomenta per una extrema dreta que no ha de tindre cap oportunitat d'actuar amb impunitat, ni a casa nostra ni en cap altre lloc del món”. Per això, Ribó ha defensat el caràcter de València com una ciutat “oberta i diversa”. “No hi ha espai per a l'odi –ha afirmat l'alcalde- perquè els valencians i les valencianes el que som i el que volem continuar sent és referent de tolerància, respecte i diàleg. Vint-i-cinc anys després d'un assassinat que tenim molt present en la nostra memòria, volem avançar cap al futur com una societat valenta que s'oposa al terror amb el convenciment que la raó i la pluralitat són més fortes i són majoritàries”.