El País Valencià és un territori ple de tòpics i de desequilibris. Mentre el govern de la Generalitat valenciana fa servir com a slogan la frase “tots a una veu”, treta de l’himne regional, com a suposada mostra de cohesió social, estabilitat i progrés, la realitat i les estadístiques haurien de fer moderar les proclames dels més optimistes, com ara el president Puig qui, al seu discurs de cap d’any, ha insistit en oferir “la estabilitat com un actiu davant el que passa en altres territoris” en referència al procés català.

Però voler aprofitar-se de la situació d’un altre et pot costar car a efectes polítics. Tot i que en els últims dos any l’índex de desocupació ha baixat dos punt al País Valencià, fins el 15,34%, el risc de pobresa i exclusió social ha empitjorat un 0,8% el 2018. Això suposa que, a l’inici d’aquest 2019, 1,5 milions de valencians, d’un total de cinc milions de residents, son més pobres que qualsevol altre ciutadà de l’Estat Espanyol excepte el canaris. Ni progrés ni estabilitat; desacceleració econòmica i més desequilibri social.

Setze mil valencians veren Puig de cinc milions

Tot i això, Ximo Puig és un polític respectuós en les seues formes institucionals i així ho ha demostrat triant la televisió d’À Punt per difondre el seu discurs de cap d’any. Amb una locució solemne i una realització televisiva mediocre i plena de sorolls de fons, els anàlisis conjunturals i els bons desitjos del president pel 2019 no han tingut massa ressò puix aquest mitja de comunicació autonòmic passa per “invisibilitzar” tot allò que programa.

No més setze mil espectadors valencians (l’1,9% d’audiència) d’un total de cinc milions de persones a tot el territori, veren per À Punt el missatge institucional del president de la Generalitat Valenciana (422.000 persones seguiren per TV3 el discurs del president Torra a la Catalunya “inestable”). Una sort pareguda va córrer l’emissió del discurs de Felip VI el passat 24 de desembre que en registrà una audiència de 9.000 espectadors, es a dir, l’1,1% de la audiència mentre que la resta dels valencians, un 78,6%, trià altres cadenes de televisió per veure el mateix programa.

“Mai passa res a la tele”

La cruesa de les xifres sembla no fer xafar terra aquells que no fan servir mai l’autocrítica, i culpen els altres del seu propi fracàs. En aquest cas, sembla que siga la societat valenciana la que no sap apreciar la suposada “qualitat televisiva” d’À Punt. Un auto diagnòstic empresarial fals; puix aquesta cadena la sintonitzen no més una de cada cent persones que veu la televisió al País Valencià i desperta els següents comentaris entre els propis valencians: “ Mai passa res a la tele, quan la posse sempre estan parlant de menjar o d’antropologia”. “Ni informen ni entretenen”. “No hi trobe un programa que m’enganxe i dels presentadors, ni parlar-ne”.

Set mesos després de l’inici de les emissions d’À Punt, la televisió autonòmica i el partit Vox coincideixen en el mateix índex d’audiència mitjana (l’1,2%), es a dir, deu mil espectadors per al mitjà de comunicació i 10184 vots per al partit de ultradreta a les eleccions autonòmiques de 2015.

Els responsables de Vox no amaguen la seua eufòria davant les expectatives de creixement electoral a les eleccions autonòmiques i municipals d’enguany. Per la seua part, la directora d’À Punt, Empar Marco, havia demanat, però no ho ha aconseguit, pujar de 55 milions d’euros a 70 el pressupost de la cadena per produir, el que considera, ”continguts de més qualitat”.

Així doncs, empat tècnic d’audiència entre Vox i À Punt. Pot ser aquesta coincidència, hauria de fer reflexionar els membres del Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació respecte un canvi d’estratègia en la programació, o de persones al cap davant la gestió d’un mitjà que, no només no capta l’interès dels valencians i, a més, invisibilitza la imatge dels seus representats polítics, si no que, de seguir així, corre el risc de convertir-se en una despesa de difícil justificació.