El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana  ha declarat la nul·litat parcial del decret de plurilingüisme que estableix el model lingüístic educatiu valencià i regula la seva aplicació en els ensenyaments no universitaris al País Valencià. La secció quarta de la sala de l´Alt Tribunal estima els recursos interposats per diversos col·lectius de pares d'alumnes i anul·la diversos articles per entendre que tals preceptes de la norma, que es trobava suspesa de manera cautelar pel Tribunal, vulneren la Constitució, són contraris a la legislació nacional i autonòmica i suposen una discriminació del castellà davant el valencià a les aules.

La norma fou derogada pel Consell

Segons el TSJCV, malgrat que la norma va ser "formalment" derogada, "els seus efectes es prolongaven en el temps per haver-ho assumit el Decret Llei 3/2017, d'1 de setembre, del Consell pel qual s'adopten mesures urgents per a l'aplicació, durant el curs 2017/2018 dels projectes lingüístics de centre (PLC)" i per Llei valenciana 4/2018 (disposició transitòria segona) aprovada el febrer, que regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià.

La Sala ha dictat cinc sentències que resolen en el mateix sentit els recursos interposat contra el decret de plurilingüisme. En les mateixes conclou que aquesta norma (el contingut del qual va ser assumit pel decret llei, aprovat al setembre, a punt de començar el curs, per esquivar l'ordre del TSJ que obligava a mantenir el model anterior, i per la llei aprovada el mes de febrer passat), "ha suposat l'eliminació de l'opció del castellà en la majoria dels centres sostinguts amb fons públics" en impedir la coexistència d'un programa plurilingüe en castellà i valencià sense que s'hagi acreditat que tal coexistència generi discriminació o segregació".

Desigualtat lingüística

La Sala conclou que, "el sistema, en establir una manifesta desigualtat en detriment de la llengua castellana, està vulnerant la disposició addicional trenta-vuitena núm. 3 de la Llei Orgànica d'Educació, que proscriu la discriminació de qualsevol de les llengües oficials".

"Només es pot elegir un nivell en cada centre, aquesta és la diferència amb el sistema anterior on convivien ambdues línies, amb la qual cosa, desapareix en la majoria dels centres la línia de castellà i només queda com s'ha exposat als territoris històrics castellanoparlants de l'art. 36 de la Llei valenciana 4/1983; la línia intermèdia majoritàriament només l'ofereixen els centres concertats, la resta de centres sostinguts amb fons públics, tret de molt escasses excepcions, ofereix únicament la línia en valencià".

Incompliment de la Constitució

Segons la resolució, notificada a les parts, l'opció de l'ensenyament en castellà "únicament s'ha mantingut" en aquells territoris de cada una de les províncies on històricament no s'ha parlat valencià, "i com a opció intermèdia en els centres concertats". La immersió lingüística, subratlla el Tribunal, té cabuda sempre que "existeixi oferta alternativa d'ensenyament sostingut amb fons públics en la que s'utilitzi com vehicular cada una de les llengües cooficials". I aquest extrem s'incompleix en la Comunitat Autònoma, vulnerant amb això diversos articles de la Constitució. Castelló és la província on, segons els magistrats, existeixen més "desproporció en detriment de la llengua castellana" ja que dels 91 centres sostinguts amb fons públics, cap no té línia en castellà i en només 11 es pot optar pel model mixt (valencià-castellà) davant els 75 que opten pel valencià.

Doctrina sobre el bilingüisme

En aquest sentit, la Sala recorda la doctrina del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem sobre el bilingüisme, que estableix el caràcter vehicular de la llengua castellana i valenciana, "sense que la línia castellana sigui una mera aparença". Afegeixen que "cap de les dues llengües té caràcter exclusiu ni excloent" i ambdues "han de ser presents en el sistema educatiu en una proporció raonable, no existint un dret d'opció a estudiar exclusivament en castellà o a la llengua cooficial de les comunitats autònomes on existeixi". Segons l'esmentada jurisprudència, "l'exercici de la potestat legislativa en matèria lingüística troba els seus límits en la necessària preservació de la garantia d'ús normal de les llengües cooficials i en la prohibició de mesures excloents, pejoratives o desproporcionades que impliquin un desequilibri per a alguna de les llengües oficials".

El castellà ha de ser la llengua vehicular

La sentència subratlla que el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional "ha repetit fins a la sacietat que el castellà ha de ser llengua vehicular en el sistema educatiu, que els alumnes tenen dret a rebre l'ensenyament en castellà i a la resta de llengües cooficials, a adoptar les mesures oportunes a fi que la utilització en l'ensenyament de la llengua castellana o de les llengües cooficials no sigui font de discriminació a l'exercici del dret a l'educació, que en cas d'implantar un sistema d'immersió lingüística existeixi oferta alternativa d'ensenyament sostingut amb fons públics en la qual s'utilitzi com vehicular cada una de les llengües cooficials i, en aquests casos, l'Administració educativa haurà de garantir una oferta docent sostinguda amb fons públics en la qual el castellà sigui utilitzat com a llengua vehicular en una proporció raonable".

Afegeix que "si aquestes són les obligacions que imposa la Llei als poders públics (a Espanya a les Comunitats Autònomes), òbviament, ha d'existir el correlatiu dret a exigir-les, en el nostre cas, estimem que els pares o tutors són els primers destinataris d'aquest dret, per tant, ha d'existir una oferta alternativa raonable i proporcionada per als pares que vulguin que els seus fills estudiïn en castellà puguin optar a ella".

Decideixen els pares, no l'Administració

Per tal motiu, acaba que aquest dret dels pares no poden ser substituïts ni per l'Administració ni pel Consell Escolar ni per les Associacions de Pares. "La millor manera d'ajustar la demanda dels pares i l'oferta de l'Administració és deixar-los que optin primer i organitzar els PLC en funció de la seva elecció". Referent a això, el tribunal assenyala que al Decret examinat "no hi ha com a dret individual. els pares entre el 22 i 29 de maig de 2017 van haver d'elegir centre amb el programa plurilingüe aprovat, a més, pràcticament no podien triar centre".

Els magistrats que integren la Secció Quarta de la Sala consideren que "el sistema actual, des del prisma del dret dels pares o tutors a elegir que els seus fills tinguin com a llengua vehicular el castellà és manifestament insuficient, a la qual cosa s'uneix la pràctica impossibilitat d'elegir centre en no ser la llengua vehicular criteri de preferència, extrem en el qual es produeix una nova vulneració de la legislació autonòmica, estatal i la Constitució.