Des que el Tribunal Superior de Justícia valencià anunciés, fa tot just 36 hores, a la seva pàgina web l'anul·lació d'onze articles del decret que regula l'ús del valencià en l'administració autonòmica, les reaccions en l'àmbit institucional, polític i social s'han anat succeint en forma de degoteig ininterromput.

La vicepresidenta, Mónica Oltra, ha declarat que el Consell està estudiant recórrer la decisió de l'alt tribunal perquè considera que no s'ajusta als paràmetres del mandat constitucional de defensa de les llengües cooficials com a riquesa cultural d'Espanya", regulat a l'article 3 de la Carta Magna i "la Constitució està per complir-la". A més, ha indicat que des de l'executiu autonòmic entenen que "dins de la mateixa sentència hi ha diferents tractaments d'un mateix concepte que tampoc no queda gaire clar". "Nosaltres defensarem la protecció i la promoció del valencià com a mandat constitucional i com a llengua minoritzada", ha subratllat.

Oltra ha assenyalat que l'article 4 del Decret 6/2017 de la Generalitat assenyala que el valencià és "la llengua pròpia de l'administració", com així també ho recull l'Estatut d'Autonomia que diu que el valencià és la llengua pròpia del País Valencià però sense que d'aquesta declaració "pugui entendre's cap limitació de l'altra llengua cooficial", el castellà. "El decret estableix que totes les mesures de promoció i protecció del valencià no es faran en detriment del castellà. És molt incomprensible que s'anul·lin determinats preceptes que no limiten el castellà, sinó que el que fan és un tractament de promoció com mana la Constitució d'una llengua que aquesta minoritzada i, per tant, s'ha de protegir".

El recurs contra la norma del Consell va ser presentat pel Partit Popular i cal recordar que, en la seva sentència, la Sala considera que "la norma ignora la realitat plurilingüe de la Comunitat Valenciana reconeguda a l'Estatut d'Autonomia. Declara contraris a Dret els preceptes que donaven un ús destacat al valencià sobre el castellà en les notificacions, la retolació d'edificis i la comunicació entre els empleats públics i amb els ciutadans". També considera nuls els articles relatius a l'ús del valencià en publicacions i publicitat institucional, en els concursos públics amb proveïdors, en la retolació de carreteres, camins i altres dependències i serveis d'interès públic que depèn d'entitats locals. A més, obliga la Generalitat a comunicar-se en castellà amb les institucions de Catalunya i les Illes Balears.

Compromís acusa el PP d'anar en contra de la vida dels valencians

El síndic del grup parlamentari de Compromís, Fran Ferri, ha declarat que "amb aquesta sentència queda clar que el PPCV s'ha convertit en un partit que va en contra de l'ús del valencià en la vida quotidiana dels i les valencianes".

Escola Valenciana recorrerà la sentència per tenir aspectes polítics

Per la seva part, Escola Valenciana ha anunciat que també recorrerà la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que anul·la part del decret de la Generalitat que prioritza l'ús del valencià en l'administració en entendre que la resolució judicial "atempta contra els drets lingüístics de la ciutadania". Per a Escola aquesta és "una decisió que no s'empara ni a l'Estatut d'Autonomia, ni a la Constitució Espanyola, ni tampoc al corpus jurídic europeu". "Es tracta d'una decisió amb clars caires polítics, centrada en l'argument de la supremacia del castellà, llengua oficial, juntament amb el valencià", ha assenyalat el responsable de Drets Lingüístics d'Escola, Vicent Romans.

L'entitat cívica ha lamentat, a través d'un comunicat, que "d'ara endavant, el valencià no tindrà un ús prioritari en la funció pública". Per això, apunta aquesta sentència judicial "encara no ferma, suposa un retrocés gegantí en la normalització de la nostra llengua". "La diversitat lingüística del nostre país es veu seriosament amenaçada amb decisions judicials que limiten el desenvolupament d'una de les llengües. La conseqüència directa de la resolució del TSJ és que les comunicacions entre el personal funcionari i la ciutadania, la retolació i les notificacions ja no fa falta que es facin en valencià. És, francament, incomprensible", assenyalen.

Escola Valenciana-Federació d'Associacions per la Llengua recorda que "treballa per la igualtat lingüística des que va néixer fa 33 anys". Amb "perspectiva històrica", l'entitat valora que "el valencià ha estat durant molts anys una llengua minoritzada". "El decret provava de contrarestar aquesta situació discriminatòria amb l'objectiu de recuperar àmbits. El valencià necessita una acció compensatòria perquè pugui equiparar-se en drets i usos al castellà, la llengua amb qui comparteix oficialitat. Fins que no hi hagi un marc legal, una llei d'igualtat lingüística, aquestes injustícies no cessaran", adverteixen.

Davant d'aquesta situació, Escola valora presentar un recurs contra la decisió de TSJCV i iniciar altres accions de rebuig perquè l'ús del valencià es visqui "amb normalitat les administracions públiques valencianes". "La ciutadania té el dret a ser atesa en valencià. Les treballadores i els treballadors de la funció pública haurien de garantir aquest dret i tenir un domini funcional de les dues llengües oficials al País Valencià. És a dir, només la plena competència lingüística evitarà la vulneració de drets lingüístics".

 Acció Cultural: el TSJ s'alinea amb el PP

Per la seva part, l'entitat Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha afirmat en un comunicat que "rebutja frontalment l'actitud del TSJ perquè es posiciona al costat del PP en la decisió d'impedir la dignificació del valencià com a llengua pròpia del poble valencià i pretén mantenir-la en l'estatus de llengua secundària". A més, recalca que el decret "no havia provocat cap problema ni conflicte" més enllà del recurs del PP que busca "crear un conflicte artificial i divisions i enfrontaments dins de la societat".

ACPV ha afegit que veu "amb alarma" que el poder judicial "qüestioni la sobirania popular" representada per Les Corts i la Generalitat Valenciana. En aquest sentit, la sentència la veuen com un intent de "corregir les seves legítimes i democràtiques decisions".

Intersindical acusa el PP de dividir la societat

Intersindical Valenciana, únic sindicat que ha defensat jurídicament davant dels tribunals la legalitat del Decret de la Generalitat Valenciana que regula els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l'Administració de la Generalitat", en una primera valoració, discrepa de manera rotunda i no comparteix la Sentència 319/18 del TSJCV.

El Sindicat considera que el pronunciament del tribunal, com ha ocorregut en altres ocasions, com amb el decret de plurilingüisme i en moltes altres normes que afectin l'ús i ensenyament del valencià té un fort component polític. Intersindical Valenciana critica, molt durament, els partits i entitats com el PP, que utilitzen la llengua com un element de divisió de la societat.