Imatge: La candidata del PP, Isabel Bonig, en compayia de Pablo Casado en un tarongerar / EFE

El País Valencià viu també aquesta nit l’inici de la campanya electoral arran de l’avançament de les eleccions autonòmiques al 28 d’abril, en coincidència amb les eleccions espanyoles, una decisió presa pel president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, amb l’esperança de mobilitzar el vot socialista per a les dues convocatòries electorals.

Les enquestes auguren un bon resultat pel Partit Socialista del País Valencià (PSPV) , que té com a objectiu reeditar l’anomenat acord del Botànic que va donar forma a l’actual govern format per PSPV, Compromís i Podem.

A la línia de sortida de campanya se situen Ximo Puig, candidat a la reelecció pel PSPV; Isabel Bonig, la nova cara d’un PP clivellat pels casos de corrupció; Mònica Oltra, candidata de Compromís i vicepresidenta de la Generalitat Valenciana; Rubén Martínez Dalmau, cap de llista de Podemos i tercera pota del tripartit; Toni Cantó, l’esperança blanca de Ciutadans després de patir diverses desercions de diputats en la passada legislatura; i José María Llanos, el nom que representa al partit ultra Vox en aquest territori.

 

 

En les últimes eleccions, celebrades el 2015, la victòria va ser per al PP, amb 31 escons a Les Corts Valencianes -que té un total de 99-, seguit de PSPV amb 23, Compromís amb 19, i Podem i Ciutadans amb 13 cadascun. Aquest mateix dijous, un sondeig del CIS específic pel País Valencià preveu una victòria del PSPV amb 33-36 diputats, seguit de PP amb 18-19, Ciutadans amb 16-19, Compromís amb 17-18, Podem amb 7-8 i Vox entraria amb 5-6, un joc d’escons que, en tot cas, permetria la reedició del tripartit del Botànic.

En aquest context, les promeses involucionistes dels representants dels partits de dreta i ultradreta van un pas més enllà  de les fetes a nivell estatal, fent incís en la reiterada voluntat d’escindir el valencià del català per combatre un suposat ‘pancatalanisme’. És a dir, els tòtems del blaverisme agreujats ara per l’existència del nou canal públic de televisió.

À Punt en la diana

Dins de la  bateria de propostes involucionistes, la televisió valenciana À Punt apareix com el primer enemic a batre. El PP, els mateixos que van tancar en el seu moment Canal 9, ja han anunciat la seva intenció de tancar la televisió pública valenciana quan encara no ha fet un any de vida. Els de Bonig consideren que l’estalvi -el pressupost és de 55 milions d’euros-, sumat al que anomenen els ‘xiringuitos del Botànic’ -és a dir tota una sèrie d’entitats públiques que per al PP, com també per a Cs i Vox, són absolutament prescindibles- arribarien els 400 milions d’euros, que els permetrien compensar la promesa de baixar impostos.

La llengua a debat, com sempre

En un context general en que la triple dreta porta a terme campanyes en contra de l’ús de les llengües cooficials, amb promeses com les de garantir la preponderància del castellà a l’hora d’accedir a qualsevol tipus de plaça de funcionari, l’eliminació de requisits lingüístics per accedir a la funció pública al País Valencià és un altre dels cavalls de batalla que posen d’acord a Partit Popular, Ciutadans i Vox, com també ho és la determinació a considerar català i valencià com a llengües diferents.

Toni Cantó, el candidat de Cs, és dels més actius en aquestes dues qüestions, i dia sí dia també critica qualsevol acció en favor de la llengua dels valencians, tot agitant el fantasma de la situació a Catalunya.

El mateix candidat sosté les teories secessionistes respecte la llengua, tot afirmant que “valencià i català no són el mateix, però respecto el que digui l’Acadèmia Valenciana de la Llengua”, molt en la línia que comparteix amb Isabel Bonig: “El valencià és un idioma distint i autònom de qualsevol altra llengua i, en concret, del català”. Evidentment, Vox és del mateix parer, i el seu líder estatal, Santiago Abascal ho ha afirmat amb tota rotunditat: “Neguem la unitat lingüística entre valencià i català”.

A més, Vox inclou al seu programa valencià la proposta de “recentralitzar les competències d’educació, sanitat, ordre públic i justícia”. En concret, la recentralització de l’ensenyament busca “la despolitització de l’educació i l’erradicació de l’adoctrinament escolar”. L’assumpció dels principis bàsics del blaverisme arriben a proposar admetre com a oficials els títols lingüístics atorgats per entitats blaveres com Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i “retirar totalment la dotació pressupostària a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua”, l’entitat reconeguda com a ens normatiu del valencià a partir de les Normes de Castelló.

Així doncs, malgrat les enquestes vaticinen la reedició reforçada del tripartit del Botànic, la campanya que just comença amenaça d'exacerbar els posicionaments involucionistes per reviure, una vegada més, la batalla de València.