La Plataforma per la Llengua ha acudit als tribunals per tal de defensar l’Oficina de Drets Lingüístics, l'organisme administratiu de la Conselleria d’Educació del govern valencià que vetlla per garantir els drets lingüístics dels parlants de les dues llengües oficials.
L’entitat s’havia personat prèviament davant la Secció Quarta del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), per a respondre a la demanda de la “Asociación para la Defensa del Castellano en la Comunidad Valenciana” que cerca la supressió de l’òrgan.
Entre les proves aportades en defensa de l'oficina de garanties lingüístiques, la Plataforma per la Llengua ha presentat diversos casos de discriminació i hostilitat respecte als parlants del valencià, recollits per l'entitat en diversos informes.
Així, des de l’ONG del valencià s’ha realitzat una tasca informativa i d’assessorament jurídic a diverses persones que han patit casos de discriminació per usar el valencià en els últims anys. Per exemple, en l’informe de l’entitat sobre discriminacions lingüístiques de l’any 2016 es van recollir nombrosos casos ocorreguts en relacions amb l’administració local, autonòmica o de l’Estat, i també en empreses privades.
Desigualtat del valencià davant el castellà
Per a l’entitat, l’Oficina de Drets Lingüístics, recentment creada pel govern valencià, representa un servei públic fonamental per a restablir en la societat la normalitat dels usos que corresponen al valencià com a llengua oficial, que es troba en una situació de desigualtat respecte del castellà.
De fet, la Plataforma per la Llengua recorda que l’Oficina de Drets Lingüístics no té caràcter sancionador, sinó que la seua finalitat és reparadora i preventiva dels drets lingüístics.
La seua existència està justificada per l’article 3 de la Constitució Espanyola i també per l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia que garanteix el dret a viure en valencià, que és llengua oficial i reconeguda com a pròpia del territori.
La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) atribueix a l’administració l’obligació de disposar de mesures per a impedir discriminacions i a garantir l’ús normal de la llengua pròpia. Igualment, la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, subscrita per l’Estat Espanyol, obliga a la promoció de l’ús de les llengües regionals i oficials del territori en la vida pública i privada. Per aquestes raons, la Plataforma per la Llengua considera necessària i prioritària l’existència d’aquest òrgan que defensa els drets dels parlants i que hauria de contribuir a la desaparició dels desequilibris d’ús entre les llengües oficials