1 d'octubre del 2017. Una data que els catalans i catalanes difícilment oblidarem. Catalunya va votar. La paraula, les paperetes, les urnes, la veu i la voluntat d'un poble que volia decidir el seu futur van derrotar la violència i la repressió de l'Estat. Quatre anys després, encara desenes de persones en viuen les conseqüències.
La convocatòria
Tot va començar el 6 de setembre del 2017 amb l'aprovació de la llei del referèndum al Parlament. En un hemicicle sense la presència de bona part de l'oposició, el Govern de Puigdemont va aprovar una llei que establia que "el poble de Catalunya és sobirà per exercir el dret a decidir democràticament la seva condició política". La llei argumentava que era el resultat del mandat sorgit de les eleccions del setembre del 2015 i del trencament del pacte polític establert amb la Constitució del Regne d'Espanya de 1978 arran de la sentència de l'Estatut del 2010 i apel·lava al dret internacional, com ara els Pactes Internacionals de Drets Humans.
D'aquesta manera, l'executiu català es preparava per a l'autodeterminació amb una data i una pregunta sobre la taula: 1 d'octubre, "voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?".
Sergi Alcàzar
A partir d'aleshores, començava el setge. La resposta de l'Estat va ser immediata i va mobilitzar tots els cossos de seguretat per buscar el material del referèndum i aturar-lo.
La Guàrdia Civil va començar les operacions amb una entrada a una impremta de Constantí a la recerca de paperetes i després va fer el mateix al setmanari El Vallenc. Dies després, s'escorcollaven desenes de mitjans digitals, empreses i seus dels partits per intentar aturar com fos la votació. Tot, entre multitudinàries manifestacions que reclamaven poder votar i, fins i tot, ironitzaven amb l'operatiu policial espanyol. Paral·lelament, la justícia citava més de 700 alcaldes acusats de col·laboració i el 20-S arribava el punt més àlgid amb l'escorcoll del Departament d'Economia. Davant la repressió, la ciutadania responia i omplia massivament els carrers, mentre s'autoorganitzava per poder votar.
Arriben les urnes
Però l'arribada de més de 10.000 policies espanyols no va servir perquè trobessin les urnes. Davant l'ordre del fiscal general de l'Estat de tancar els col·legis el divendres, es van organitzar activitats durant tot el cap de setmana i milers de persones van acampar a les escoles per protegir-les.
Sergi Alcàzar
A la matinada, arribaven les urnes més buscades per l'estat espanyol i que no van poder trobar. Van ser fabricades a la Xina, custodiades en un magatzem a la Catalunya Nord i entrades molt discretament en territori espanyol. Tan discretament que no se'n va trobar cap.
Sergi Alcázar
Cens universal: el referèndum, en marxa
Minuts abans de les vuit del matí, el Govern sortia per sorpresa a anunciar el cens universal. Les votacions començaven, i amb elles, l'emoció. Però l'Estat estava disposat a tot perquè no votéssim, fins i tot, a la violència: arribaven les càrregues policials.
Ja des de primera hora del matí d'aquell 1 d'octubre les imatges dels cops policials van començar a omplir les xarxes socials. Tot seguit, els mitjans de comunicació, tant d'aquí com internacionals, van començar a córrer cap als centres de votació on hi havia intervencions policials per poder captar les seves pròpies imatges. Poc després, les imatges ja circulaven per tot el món, deteriorant a cada cop de porra la imatge internacional de l'estat espanyol i posant en una posició molt complicada la Unió Europea.
Sergi Alcàzar
Les imatges i vídeos de gent defensant col·legis electorals amb el seu propi cos mentre agents de la policia espanyola els estiraven els cabells, els tiraven per les escales o els disparaven pilotes de goma (per cert, prohibides a Catalunya), corrien i parlaven per si soles, per més que el govern espanyol provés d'amagar-ho i ho tractés de fake news, negant el miler de ferits que va deixar aquella actuació policial.
Sergi Alcàzar
En total, la jornada va acabar amb més de 1.000 ferits, entre els quals gent gran i menors.
Els resultats
A les deu del vespre, en una declaració solemne des del Palau de la Generalitat, acompanyat de tot el seu Govern, el president Carles Puigdemont anunciava que el seu executiu traslladaria al Parlament de Catalunya, "seu i expressió de la sobirania del nostre poble", els resultats de la jornada, "perquè actuï d'acord amb allò previst a la llei del referèndum". En aquest sentit, Puigdemont proclama: "Els ciutadans de Catalunya ens hem guanyat el dret a tenir un Estat independent que es constitueixi en forma de República".
Hores després, el portaveu Jordi Turull anuncia els resultats: 2.020.144 vots per al sí (90,09%) i 176.565 vots per al no (7,87%).
Sergi Alcàzar
El 3-O
El mateix dia del referèndum, la Taula per la Democràcia, que aplegava les entitats sobiranistes, els sindicats majoritaris i organitzacions patronals, va cridar a una aturada de país el dimarts 3 d'octubre per denunciar la repressió policial. L'encarregat d'anunciar-ho va ser Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, en un discurs a la plaça de Catalunya de Barcelona. I així va ser, Catalunya va fer vaga el 3-O, una jornada amb desenes de manifestacions multitudinàries que va acabar amb un discurs del Rei que va marcar un abans i un després. En un missatge televisat, el Borbó va avalar la violència policial del referèndum i va prometre "restablir l'ordre constitucional" a Catalunya.
Sergi Alcàzar
Quatre anys després, desenes de persones encara viuen les conseqüències de la repressió judicial. D'aquell referèndum va néixer el mandat de l'u d'octubre. Una jornada que va ser la màxima expressió del que Catalunya encara reclama i que ni la presó ni l'exili ha aturat: la voluntat, inequívoca, de decidir el futur democràticament.