L'última vegada que el ple del Parlament va donar llum verda a uns pressupostos de la Generalitat va ser el 22 de març de 2017. Els va fer l'aleshores vicepresident i conseller d'Economia Oriol Junqueras, amb la mirada posada a l'1-O. Avui tant ell com la immensa majoria de membres del govern Puigdemont han hagut de seguir des de la presó o l'exili com tres anys després de pròrrogues i pedaços, el Govern aconseguia aprovar uns nous pressupostos gràcies al suport dels comuns. Uns nous pressupostos que augmenten en 3.070 milions però que neixen caducats, com a conseqüència del coronavirus. 

En un ple inèdit, amb només 21 dels 135 diputats presents, la votació final ha estat de 65 vots a favor -els de JxCat i ERC- 8 abstencions -Catalunya en Comú- i 61 en contra -Cs, PSC, CUP i PP-. Els qui han assistit al ple ho han fet enfundats amb mascareta i guants i guardant la distància mínima de dos metres de distància. Per primera vegada a la història una part dels diputats han votat telemàticament. Però només ho han fet 25, tots de Junts per Catalunya, que des de l'inici de la legislatura pressiona per aplicar aquest sistema, pensant en la investidura de Puigdemont. La resta de parlamentaris han delegat el vot. 

La pandèmia mundial ha trastocat completament la previsió de despesa que detallen els comptes de 2020. Des que el departament d'Economia els va presentar el 20 de gener fins avui ha plogut molt. Molt més que en un any normal. La crisi de la Covid-19 obligarà a refer els números immediatament després d'haver-los validat. Així ho ha reconegut el vicepresident Aragonès. Només en Salut es calcula que la despesa extra serà de 1.800 milions. 

"Primera pedra de la reconstrucció"

Malgrat que caldrà fer molts ajustos, el vicepresident ha celebrat l'aprovació dels nous comptes i ha assegurat que suposen la "primera pedra per a la reconstrucció" i pel "pla de rescat econòmic i social" contra el coronavirus. Segons el dirigent republicà, els pressupostos de 2020 són una "millor caixa d'eines" per lluitar contra la pandèmia que els de 2017 prorrogats i ha defensat que no es pot seguir "funcionant amb pedaços".

Aragonès ha parlat també de "nova etapa" i ha assenyalat la necessitat de fer un "canvi de paradigma" que posi al centre l'"economia de la vida". "Si una cosa ha demostrat la Covid-19 és que l’únic que no es pot recuperar és la vida", ha apuntat el vicepresident, que ha aprofitat per fer una crida a "construir un país més just, pròsper i lliure" i no permetre que els que van pagar la crisi del 2008 paguin també la del coronavirus. 

Amb tot, també ha volgut allargar la mà a l'oposició, especialment a la CUP i al PSC, que han votat en contra dels pressupostos. Aragonès els ha demanat que participin en un "acord nacional de reconstrucció". I apel·lant específicament als socialistes els ha recordat que tenen un paper important en aquesta nova etapa com a "principal partit del govern espanyol". Per això els ha demanat que col·laborin per buscar recursos. També ha reclamat reprendre el diàleg sobre el conflicte català i que la reconstrucció no vagi en "detriment" d'acabar amb la "presó injusta".

De la CUP als comuns

Si ara fa tres anys l'aliat del Govern Puigdemont-Junqueras per aprovar els pressupostos va ser la CUP, aquesta vegada l'executiu ha canviat de socis. Els números s'han negociat amb els comuns, davant la negativa dels cupaires a participar de l'estabilitat del govern de JxCat i ERC, i inclouen una reforma de l'impost de successions i de l'IRPF.

L'aliança amb el partit d'Ada Colau ha estat doble. Els comuns han donat el seu vot als pressupostos de la Generalitat i JxCat i ERC van fer el mateix amb els pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona. Tot i el sí del seu grup, Jèssica Albiach ha estat extremadament crítica amb el govern Torra, denunciant que "una part de l'independentisme ha agafat com a afició insultar-nos". És més, ha posat en dubte que "una part del Govern" realment vulgui que els comuns ajudin a aprovar els pressupostos.

Tanmateix, Albiach ha justificat el vot favorable als pressupostos de JxCat i ERC perquè és "l'única manera de blindar els serveis públics". La "reforma fiscal progressiva" que plantegen representa un augment de 3.070 milions extres respecte dels últims comptes aprovats, els d'abans de l'1-O, i per això considera que és millor aprovar aquests que haver d'esperar mig any més a tramitar-ne uns de nous. 

Mà estesa de l'oposició

La resta de partits de l'oposició han ofert col·laboració de cara al futur, però han girat l'esquena a aquests pressupostos perquè els troben inútils. Ja tenien previst votar-hi en contra abans del coronavirus. Tanmateix, l'argument principal que han esgrimit durant el ple és que són "estèrils" perquè quan van fer-se ningú no s'ensumava que arribaria una crisi de les dimensions de la del coronavirus.

El PSC ha posat de relleu que la partida que el pressupost de 2020 aprovat avui preveu dedicar a Salut ja s'ha gastat. Els socialistes qualifiquen la previsió de despesa "d'enganyifa". El raonament de Ciutadans és el mateix, tot i que l'ha formulat amb altres paraules. Els d'Arrimadas consideren els comptes "un viatge al passat" perquè van dissenyar-se abans de la pandèmia. En la mateixa línia s'ha expressat la CUP, que denuncia que els números neixen "caducs i abocats a modificacions". Pel PP tampoc "no són vàlids". Els populars adverteixen, a més, que "tot i que pot estar justificat que gastin més, procurin fer-ho bé perquè el que gastin de més avui caldrà pagar-ho demà". 

En qualsevol cas, tant el partit taronja com els socialistes ha demanat al Govern "deixar de banda les diferències" i han ofert "mà estesa" per fer front a la crisi que provocarà la Covid-19 "independentment del resultat de la votació d'avui". El PSC ha proposat un "pacte de la reconstrucció disruptiu" que incorpori, a més de partits, agents econòmics i socials de Catalunya. 

L'anunci d'eleccions, un horitzó llunyà

Més enllà de la part econòmica, l'aprovació dels comptes de la Generalitat va prendre un interès encara més rellevant després que el president Quim Torra anunciés la seva intenció d'avançar eleccions arran de l'enèsima crisi entre JxCat i ERC -aquesta per la retirada del seu escó motivada per la inhabilitació del president per part del Suprem. La data de la cita amb les urnes l'havia de donar a conèixer immediatament després d'haver aprovat els pressupostos. 

Aquells plans, però, se n'han anat en orris. Ell mateix va explicar la setmana passada que no és el moment de trencar el govern i anar a eleccions. L'escenari electoral, doncs, s'allunya. Ara bé, cal tenir sempre present que el Tribunal Suprem podria alterar novament les previsions, un cop emeti la sentència definitiva sobre la inhabilitació de Torra.