El govern espanyol pren tons de suspens de les novel·les d’Agatha Christie conforme la interinitat s’allarga sense que es vegi el seu final en l’horitzó. Si en la història dels Deu negrets els personatges anaven desapareixent, a l’executiu de Mariano Rajoy ha passat una circumstància semblant. El govern del Partit Popular registra a hores d’ara la menor xifra de membres de tota la democràcia (10), fet que s’ha produït amb la marxa de tres d'ells per motius diferents. La situació ha agreujat la tensió per si es cau en la ingovernabilitat, ja que en funcions no es poden nomenar ministres.

El primer a deixar la Moncloa va ser l’exministre d’Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria. Soria va veure’s forçat a dimitir com a conseqüència de la seva implicació en els papers de Panamà. El polític canari va donar diverses versions dels fets i va incórrer en contradiccions negant que hi tingués res a veure. La seva marxa voluntària va permetre no deixar cap màcula en l’executiu de Rajoy de cara la investidura. Així les coses, va obligar que el ministre d’Economia, Luis de Guindos, n’assumís les funcions perquè un govern interí no pot nomenar ministres.

El cas de Soria no va caure gens bé al titular d’Hisenda i Administracions Públiques en funcions, Cristóbal Montoro. Aquest ha empès en la seva cartera una lluita contra l’evasió fiscal a Espanya. El titular d'Hisenda va considerar que qualsevol membre del govern devia deixar la tasca si s’hi veia involucrat. Precisament, Montoro encara no ha deixat la casa, però s’especula que en la propera legislatura –si és que n’hi ha una on governi el PP– decidirà jubilar-se de la carrera política definitivament.

La segona ministra a abandonar la Moncloa va ser Ana Pastor, ara presidenta del Congrés dels Diputats i tercera autoritat d’Espanya. La seva fidelitat i la pertinença al nucli de confiança de Rajoy li va garantir l’ascens des del ministeri de Foment. Pastor serà una peça clau en la investidura del seu cap, ja que com a presidenta té la potestat de convocar la cerimònia. El gallec amenaça de no assumir l’encàrrec del rei Felip VI si no aconsegueix els suports suficients, fet que posaria Pastor en un conflicte amb l’oposició.

Seguint la mateixa lògica que amb Soria, la cartera de Foment s’ha hagut de traspassar a un altre ministre. Li ha tocat al de Justícia, Rafael Catalá, a l'espera de si hi ha un nou govern i algú altre pot assumir-ne legalment la feina.

El darrer dels casos en què un ministre ha deixat les seves funcions ha estat amb el de Sanitat, Alfonso Alonso. Alonso es postula com a candidat del PP a lehendakari al País Basc, com s'ha conegut aquest dilluns. Encara no se sap qui assumirà Sanitat, però Rajoy es trobarà aviat que almenys tres dels seus ministres estan exercint tasques per duplicat. La ingovernabilitat pressiona relativament, perquè que un executiu interí no exerceix tasca política i això suposa un volum menys elevat de feina.

Seguint aquesta tendència, i si un pacte de govern amb Ciutadans cristal·litzés, el següent a deixar el govern seria el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz. El partit d’Albert Rivera no està disposat a assumir que Díaz, involucrat en la trama d’escoltes amb l’Oficina Antifrau per elaborar informes falsos contra partits independentistes, seguís al Consell de Ministres. No seria l’únic càrrec que es cobraria Rivera. Al final de la novel·la, si C’s entrés al govern, el darrer “negret” a marxar seria el mateix Mariano Rajoy, a petició del polític català. Les novel·les de Christie i el seu suspens, més vigents que mai a l’Estat.