Aquest divendres, cap a les 13:30 hores, el Parlament de Catalunya tindrà una nova presidència. Tot indica que l'elegida serà Anna Erra, alcaldessa en funcions de Vic i vicepresidenta de Junts per Catalunya, que a priori es convertirà en l'onzena presidenta de la cambra des de la restauració de la institució, ja que comptarà amb el suport d'ERC i Junts i la CUP votarà en blanc. Des de finals de juliol de 2022, qui exercia les funcions de la presidència, a causa de la suspensió dels drets i deures de Laura Borràs, era Alba Vergés, que és la vicepresidenta primera de la mesa. El dijous passat, Laura Borràs va perdre l'acta de manera definitiva i la presidència quedava vacant, obligant la cambra a cobrir aquesta posició. Aquest dimarts, l'executiva de Junts es reunia i Borràs acabava donant el seu vistiplau al plantejament de proposar Erra com a candidata a la presidència de la segona institució del país. En una compareixença posterior, la líder de Junts assenyalava que, entre els "deures" que tindria la vigatana, hi ha "l'eliminació de l'article 25.4 del reglament del Parlament" —que és el que es va aplicar per suspendre Borràs com a presidenta i diputada— i la creació d'una llei electoral pròpia.
El ple, que té com a únic punt de l'ordre del dia l'elecció del nou president, començarà a les 12 hores. De fet, serà la primera vegada des de la Transició que el Parlament ha d'escollir un nou president amb la legislatura en curs. L'article 44 del reglament de la cambra explicita quin és el procés per elegir qui encapçala l'òrgan rector de la institució: cada diputat escriu un únic nom a una papereta i els van dipositant en una urna. Se'ls crida per ordre alfabètic, començant per aquell representant que determini un sorteig previ. Els últims a votar són els membres del Govern que també són diputats i els integrants de la mesa. Per ser elegit president en primera votació, cal que hi hagi un nom que assoleixi la majoria absoluta, és a dir, que compti amb un mínim de 68 vots.
Si cap dels candidats arriba a aquesta xifra, se celebra una segona votació en la qual només hi ha dos noms possibles per votar, que són els dos candidats que han rebut més suports en la primera votació. D'aquesta manera, surt escollit aquell que reuneix més vots. En el supòsit que hi hagués un empat, es repeteix l'elecció fins que, si han transcorregut quatre votacions, acaba sent president del Parlament el candidat del grup parlamentari que té més escons. El Parlament calcula que el ple s'allargarà una hora i mitja i, quan hi hagi nova presidenta, aquesta ocuparà el seu lloc a la mesa al Saló de Sessions, es posarà la medalla d'honor de la cambra i farà el seu primer discurs com a líder de la segona institució del país.
Quants vots van tenir els 10 presidents del Parlament?
Des de la restitució del Parlament, la cambra ha tingut una desena de presidents i presidentes. La llista la formen Heribert Barrera (ERC, 1980-1984), Miquel Coll (CiU, 1984-1988), Joaquim Xicoy (CiU, 1988-1995), Joan Reventós (PSC, 1995-1999), Joan Rigol (CiU, 1999-2003), Ernest Benach (ERC, 2003-2010), Núria de Gispert (CiU, 2010-2015), Carme Forcadell (JxSí, 2015-2017), Roger Torrent (ERC, 2018-2021) i Laura Borràs (Junts, 2021-2023). D'aquests, tots van ser escollits en primera votació, amb les excepcions de Roger Torrent i de Laura Borràs. De fet, podria ser que Anna Erra se sumés a aquestes excepcions.
El 9 de setembre de 1980, Heribert Barrera va ser elegit president del Parlament amb 73 vots a favor, mentre que Isidre Molas (PSC) va rebre'n 58 i va haver-hi dos vots en blanc. Quasi quatre anys després, Miquel Coll es convertia en el segon president del Parlament des de la restauració de la institució amb 86 vots a favor. Aquell 17 de maig de 1984, curiosament, Jordi Pujol també va rebre un vot per liderar la cambra i la seva companya de files Concepció Ferrer també. Altrament, va haver-hi 47 paperetes en blanc. El 16 de juny de 1988, Joaquim Xicoy feia front a la seva primera legislatura com a líder de la mesa amb 75 vots a favor. L'altre contendent era Antoni Dalmau (PSC), que va rebre el suport de 41 diputats, mentre que uns altres 18 van emetre vots nuls. El 3 d'abril de 1992, Xicoy revalidava el càrrec amb 77 vots favorables a la seva candidatura, 57 en blanc i un nul.
Abans que acabés l'any 1995, el Parlament escollia el primer president socialista de la cambra des de la restauració: Joan Reventós. El dirigent del PSC va aplegar 75 vots. També s'hi va postular Joan Rigol (59 vots) i es va registrar un vot nul. El 5 de novembre de 1999, anava a la vençuda per a Rigol. La votació va ser molt ajustada perquè va sumar 68 vots a favor, mentre que Josep Maria Vallès (PSC) va sumar els 67 restants. El 5 de desembre de 2003, Ernest Benach accedia al lideratge de la institució amb 111 sufragis per 24 en blanc. Quasi tres anys després, tornava a repetir al càrrec amb menys suports (70). Aquell 17 de novembre de 2006, també van presentar candidatura Núria de Gispert (que va ser la seva successora, 48 vots), Dolors Montserrat (PP, 14 vots) i José Domingo (Cs, 3 vots).
El 16 de desembre de 2010, Núria de Gispert esdevenia la primera dona a encapçalar el Parlament amb 77 paperetes a favor d'ella. Antoni Strubell, de Solidaritat per la Independència, reunia 4 vots. D'altra banda, hi havia 53 vots en blanc i un nul. Just dos anys i un dia després, de Gispert repetia al capdavant de la cambra amb 79 vots favorables i 3 vots nuls. El 26 d'octubre de 2015, una altra dona, Carme Forcadell, agafava el testimoni i rebia el suport de 77 diputats. Uns altres 57 votaven en blanc i un es considerava vot nul.
El 17 de gener de 2018, va ser la primera vegada que es van haver de celebrar dues votacions per elegir president. En ambdues, Roger Torrent va comptar amb la complicitat de Junts i ERC (65 vots), 9 votaven en blanc i uns altres 56 s'inclinaven per José María Espejo-Saavedra. Més variació va haver-hi el 12 de març de 2021 en les votacions que van dur Laura Borràs a la presidència del Parlament: a la primera la presidenta de Junts arribava a 65 vots, Eva Granados (PSC) aplegava 42, Vox presentava a María Elisa García (11), els comuns triaven a Joan Carles Gallego (8) i els representants de la CUP votaven en blanc. A la segona, Borràs es quedava en 64, Granados arribava a 50, 18 votaven en blanc i 2, nul.
L'elecció de la nova presidència del Parlament aquest divendres no alterarà la composició de la resta de la mesa: les vicepresidentes seguiran sent Alba Vergés (ERC) i Assumpta Escarp (PSC), i es mantindran els secretaris Ferran Pedret (PSC), Aurora Madaula (Junts), Carles Riera (CUP) i Ruben Wagensberg (ERC). A banda de la candidatura d'Erra, el PSC postularà Assumpta Escarp; els comuns tornaran a repetir l'aposta per Joan Carles Gallego i Ciutadans votarà per Matías Alonso.