L'operació judicial que ahir va provocar una cascada de detencions en l'entorn independentista a partir d'informes policials que asseguren que Rússia estava disposada a enviar 10.000 soldats a Catalunya ha arribat al Parlament Europeu en forma de preguntes a la Comissió. Les preguntes les han presentades conjuntament els eurodiputats de JxCat, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, i els d'ERC, Diana Riba i Jordi Solé.
Els eurodiputats relaten la situació que es va produir aquest dimecres a Catalunya en què es van registrar 21 detencions per ordre judicial i a partir d'investigacions en què s'apunta la col·laboració de l'independentisme amb el Kremlin, que estaria disposat a enviar 10.000 soldats russos a Catalunya en cas que es proclamés la independència. Recorda així mateix l'irònic tuit de l'ambaixada russa que elevava la xifra de soldats fins a un milió.
Conflicte global
Davant d'aquesta situació, els cinc eurodiputats pregunten si la Comissió considera que informes policials i judicials construïts basant-se en "premisses tan insostenibles" són "senyal d’un funcionament adequat de l’estat de dret".
Així mateix, demanen si el Servei d'Afers Exteriors Europeu (EEAS) té alguna indicació sobre presumpta ajuda militar des de Rússia, i si fos cert, si hauria causat un conflicte global, ja que hauria desencadenat les clàusules de mútua defensa de l’OTAN.
Apologia del nazisme
Finalment, també interroguen sobre el nom que s'ha atribuït a l'operació i plantegen si la Comissió Europea considera que anomenar Volkhov aquesta operació constitueix apologia o banalització del nazisme, atès que evoca una batalla en què els nazis van aconseguir la victòria amb el suport de la División Azul.