Judicialment, una data important per als independentistes catalans serà el pròxim 11 de gener del 2022. L’Audiència de Barcelona ha fixat aquesta data per celebrar la vista que ha de servir per desllorigar si el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que ha tancat la investigació contra els acusats d’organitzar l’1-0 del 2017, ha d’assumir la nova causa penal sobre la despesa exterior del govern del 2011 al 2017, iniciada pel jutjat d’instrucció 18 de Barcelona l’estiu passat, o no. La causa del jutjat d’instrucció 13 té uns trenta excàrrecs i empresaris que aniran a judici per la despesa del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya i serà el segon procés penal més rellevant contra l’independentisme català, després del judici i condemna dels líders polítics i socials per part del Tribunal Suprem. Aquest cas, però, ha estat gairebé aturat des de l’abril passat.
La primavera passada, es va formar el tribunal de tres magistrats de la secció 21 de l’Audiència de Barcelona que jutjarà els organitzadors de l’1-O i, com és un procediment de sumari, va demanar a les parts si volien més proves. Tothom en va demanar. La fiscalia, per exemple, va sol·licitar que tornessin a declarar alguns investigats perquè volia deixar clar que els acusava del delicte de desobediència, malgrat que la secció segona de l’Audiència de Barcelona, que és l’encarregada de resoldre els recursos, va fer decaure la majoria d'aquestes imputacions perquè no eren càrrecs públics o no havien rebut el requeriment pertinent del Tribunal Constitucional (TC) perquè no actuessin en res relacionat amb la votació, que havia suspès. El 14 d’octubre passat, la secció va informar les parts que obria el judici oral, tràmit després del qual la fiscalia ha de presentar el seu escrit d’acusació i les penes que els demana i els processats, els escrits de defensa. Però va haver-hi una segona aturada.
Dues causes
El novembre passat, la secció 21 de l'Audiència de Barcelona va aturar el procediment i va atendre la petició de la defensa de l’exsecretari d’Acció Exterior, Aleix Villatoro, exercida pel penalista Ramon Setó, en la qual demana que s’ha de resoldre la seva petició que la causa d’Exteriors, on també està investigat, s’ajunti al procediment principal del jutjat d’instrucció 13 perquè se l'acusa del mateix en dos jutjats diferents. Ara s’ha sabut que la secció 2a ha citat a les parts el pròxim 11 de gener per debatre sobre la competència dels dos procediments. El mateix dia 11 no se sabrà la resposta, això no obstant, si l’Audiència decideix que el jutjat d’instrucció 13 ha d’assumir la investigació del jutjat d’instrucció 18, on es vol escatir si es van malversar prop d’un milió d’euros, el procediment tornaria enrere. És a dir, la secció 21 de l’Audiència, que té tots els toms i vídeos de la causa sobre l’organització del referèndum, els hauria de tornar al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona. Un fet que implicaria endarrerir encara més aquest procés penal, iniciat per unes declaracions en unes xerrades de l’exsenador d’ERC i magistrat Santiago Vidal, sobre que el govern tenia el cens dels catalans per usar-lo en la votació de l’1-O.
És precisament per aquest embolic processal que Villatoro es va acollir al seu dret a no declarar com a investigat en el jutjat d’instrucció 18, el 24 de novembre passat. També ho va fer Albert Royo, exsecretari general de Diplocat, i també investigat en els dos jutjats per les depeses d’aquesta fundació publicoprivada. A més a més, l’advocada de Royo, la penalista Judit Gené, va presentar un recurs d’apel·lació en el qual demana que el procediment d’Exteriors fos assumit pel jutjat d’instrucció 13, o a la inversa, pel 18, perquè se l’acusa pel mateix: la promoció de Catalunya a l’exterior, tot i que amb partides de despeses diferents. La secció 8a de l’Audiència de Barcelona és qui ha de resoldre aquesta petició, que des de fa mesos espera Royo i la desena de processats en la causa del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona. La fiscalia també va presentar recurs perquè la magistrada Carmen Garcia va fer arxivar algunes partides, així com la imputació de l’exconseller Francesc Homs.
De la trentena de processats per organitzar l’1-O, hi ha divuit que són acusats de malversar 4,3 milions d’euros, fiança dipositada al jutjat per la Caixa de Solidaritat, amb aportacions de la ciutadania i entitats. Els investigats, amb els càrrecs que ocupaven el 2017, són: Xavier Puig, responsable de l’Àrea TIC del Departament d’Acció Exterior; Rosa Maria Rodríguez, directora general de serveis de T-Systems; Antoni Molons, secretari de Difusió i Atenció Ciutadana del Departament de Presidència; Rosa Vidal, interventora de la Generalitat; Joaquim Nin, secretari general del Departament de Presidència; Pablo Raventós, director general d’Unipost; Josep Ginesta, secretari general de Treball, Afers Socials i Família; Francesc Sutrías, director general de Patrimoni (Vicepresidència i Economia); David Franco, responsable de l’àrea TIC del Departament de Treball; Josuè Sallent, director d’Estratègia i Innovació en el CTTI; David Palanques, responsables de l’àrea TIC al Departament de Treball; Amadeu Altafaj, director de la delegació del Govern de la Generalitat a la UE; Jaume Clotet, director general de Comunicació del Govern; Francesc Fàbregas, administrador d'El Vallenc; Albert Royo, secretari general del Diplocat; Aleix Villatoro, secretari general del Departament d’Acció Exterior; delegat del govern a Suïssa, i Teresa Prohías, directora de serveis de Presidència i Ignasi Genovès, director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat, els quals són acusats de malversació, prevaricació i desobediència. D’aquests processats, també són investigats per malversació de fons públic al jutjat d’instrucció 18 de Barcelona: Royo, Villatoro i Prohías.
Raül Romeva i Aleix Villatoro, acompanyats d'Oriol Junqueras i companys d'ERC, en anar a declarar al jutjat d'instrucció 18 de Barcelona, el 24 de novembre passat/ Sergi Alcàzar
Revelació de secrets i desobediència
En el judici per organitzar l’1-O, també hi ha processats pel delicte de revelació de secrets el llavors director de l’Idescat, Frederic Udina, i Daniel Gimeno, responsable de tractament de dades. I finalment, els processats pel delicte de desobediència al TC, que també seran jutjats amb els primers són: Núria Llorach, vicepresidenta i administradora única de la CCMA; Vicent Sanchis, director de TV3; Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio; Martí Patxot, director corporatiu de la CCMA; Joan Manel Gómez, cap de riscos del Centre de Seguretat de la Informació, i Jaume Clotet, exdirector de Comunicació de la Generalitat.
El delicte de malversació és el més greu en aquesta causa contra els organitzadors de l’1-O. A tots els divuit acusats per aquest delicte no se’ls imputa la despesa global de 4,3 milions, però si les partides imputades superen els 250.000 euros, la fiscalia els podria demanar el delicte de malversació agreujat, castigat de quatre a vuit anys de presó. Per exemple, hi ha la partida del registre de catalans a l’exterior, xifrada en 94.196 euros, o les targetes censals de l’1-O, valorades en 980.313 euros. La paradoxa d’aquesta causa és que gran part de les partides són les mateixes per les quals van ser condemnats els líders polítics al Suprem, el qual va derivar al Tribunal de Comptes la seva recuperació. És a dir, són dues quantitats duplicades com a fiança, que la Caixa de Solidaritat encara no ha pogut recuperar, tot i haver-ho reclamat.
Tres processats al TSJC
Finalment, El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) té una segona causa contra organitzadors de l’1-O, quan l’exsecretari general d’Economia, Josep Maria Jové i l’exsecretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, van passar a ser diputats d’ERC al Parlament. La instructora, la magistrada Maria Eugènia Alegret, va deixar Jové i Salvadó a un pas de judici, acusats dels delictes de malversació de fons públics, revelació de secrets i desobediència, l’abril passat. La Fiscalia Superior de Catalunya havia de presentar els escrits d’acusació i les penes que els demana, quan el procediment es va aturar, fins a l’actualitat. El motiu és que Natàlia Garriga va ser nomenada consellera de Cultura amb el govern d’Aragonès, càrrec que la protegeix com a aforada i la seva causa al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, on va ser processada per malversació en el seu càrrec de directora de serveis de la Secretaria General depenent de Vicepresidència, es va elevar al TSJC. Ara, s’ha de resoldre si la seva causa s’adjunta a la de Jové i Salvadó, que serà el més probable, ja que ella treballava al seu departament.
Una papereta de la votació del Referèndum de l'1-O / Sergi Alcàzar