110 anys de presó. És la pena imposada per l'Audiència Nacional als membres d'ETA Javier García Gaeztu, més conegut com a Txapote, i Irantzu Gallastegui, àlies Amaia, per l'assassinat el juny del 1998 del regidor del PP a Rentería Manuel Zamarreño amb l'explosió d'una moto-bomba. Un atemptat on també va resultar ferit el seu escorta i una dona que es trobava a prop. A la sentència, la secció segona de la Sala del Penal ha condemnat ambdós terroristes, que formaven part del comando Donosti, per un delicte d'assassinat consumat terrorista i dos delictes d'assassinat terrorista en grau de temptativa, lesions terroristes, estralls i tinència, fabricació, transport i col·locació d'artefacte explosiu amb finalitat terrorista. A més, estableix una indemnització de mig milió d'euros per a la vídua del regidor i els seus fills, que en aquell moment eren petits, i de 600.000 euros per a l'escorta com a compensació per les ferides i el patiment generat en el procés de curació.
La sala es basa en els informes pericials de l'Ertzaintza, la Policia i la Guàrdia Civil per concloure que els acusats van ser els autors materials de l'atemptat. El tribunal considera provat que el comando Donosti, que en aquelles dates integraven Txapote, Amaia i un altre membre que ja ha mort, Luis Gueresta, va dur a terme l'assassinat. La resolució precisa que l'objectiu dels terroristes era "matar membres del PP", fet que queda acreditat amb altres assassinats atribuïts a aquest comando, com ara el segrest i assassinat de Miguel Ángel Blanco. A més, apunta que el juny del 1998, ja s'havia detingut tots els altres integrants d'ETA que donaven suport al comando, de manera que només ells podien haver estat els autors. En aquest sentit, la sentència recull que Gallastegui va adquirir la moto a la qual es van incorporar entre un i dos quilos d'explosius. A partir dels indicis recollits, els magistrats conclouen que altres hipòtesis queden descartades i que es confirma l'autoria dels acusats.
La Sala considera que es tracta d'un delicte d'assassinat terrorista amb traïdoria pel mitjà emprat i l'activació per control remot quan la víctima estava desprevinguda i sense cap facultat de reacció defensiva. Recentment, Txapote ha estat també condemnat per l'Audiència Nacional a 52 anys de presó per col·locar l'any 2000 un artefacte, que no va arribar a explotar, a l'ampit d'un habitatge a Navarra en què pensaven que vivia un guàrdia civil i que estava ocupada per una dona amb el seu fill.