Condemnat a l'ostracisme, despullat d'honors i ferit per l'envestida d'un ictus, Jordi Pujol observa la política catalana des d'un petit despatx a l'Eixample de Barcelona que substitueix l'oficina d'expresident que durant anys va ocupar al Passeig de Gràcia. La confessió de la deixa, que l'estiu del 2014 va impactar com un meteorit damunt la societat catalana, va condemnar el vell president a la indiferència i el menyspreu de la mateixa societat que en altres moments l'havia cuirassat amb majories absolutes. Però no hi ha mal que duri cent anys -ni cap cos que el pugui resistir- i l'empremta que Pujol comença a reivindicar-se.
La veu del Pujol mitiner ha ressonat a les convocatòries de Junts a la Catalunya Nord des del primer dia. S'ha deixat entreveure en les intervencions de Carles Puigdemont i en la d'altres col·laboradors de la campanya, amb el secretari general, Jordi Turull, com a alumne avantatjat. El verb pujolejar s'ha tornat a conjugar. S'ha pogut constatar en les formes, l'emotivitat, les expressions col·loquials, el llenguatge molt directe, les enèrgiques explosions dialèctiques...; però també en el fons, la melodia de l'aixecar Catalunya, que Puigdemont repeteix incansable com una piconadora des de l'escenari d'Argelers i que el connecta directament amb les campanyes que va protagonitzar Pujol, les apel·lacions a l'orgull, a l'autoestima, el Catalunya necessita fer-se respectar, que apareix com un dels lemes de la campanya de Junts. Fins i tot el color de la campanya ha recuperat el blau de CDC.
Però no es tracta només d'una manera de fer el discurs polític. Hi ha també les apel·lacions a l'obra de govern de CiU, la qual cosa no deixa de ser una novetat en una formació que insisteix a subratllar la transversalitat dels seus orígens i que fins ara havia optat per mantenir distàncies amb l'herència de CDC -o, directament, renegar-ne-. Aquest dimecres la candidata per Barcelona Glòria Freixa s'ha reivindicat a Argelers com a representant de la generació del president Pujol, "aquell president que tenia el país al cap i al cor, que podia haver fet una comunitat autònoma més, podia haver renunciat a tot i no va renunciar a res, va pensar en Catalunya com a estat". El dia anterior, des de Mollerussa, Míriam Nogueras es referia al retorn de CiU al Govern el 2010 amb Artur Mas com a: "quan vam entrar al govern nosaltres". Despres d'anys en què el procés ha concentrat de manera gairebé exclusiva el discurs, Junts reivindica ara la gestió de Pujol com a sinònim de bon govern i en contrast amb el que han estat els darrers anys de la Generalitat, amb Pere Aragonès.
Aquest ressituar el paper de Pujol, no ha estat un moviment improvisat. Primer van ser alguns representants de Junts, que van recuperar la figura del president. Victòria Alsina, com a consellera d'Exteriors, va convocar Pujol a un acte el febrer del 2022 amb la resta de presidents per evocar la vocació europeista de la Generalitat. Tots hi van ser, inclòs José Montilla -que mai no ha amagat que manté el contacte amb Pujol- i Carles Puigdemont, que ho va fer a través d'una pantalla. També Jaume Giró, com a conseller d'Economia, va apel·lar el juny d'aquell any a l'obra de govern de CDC i la seva capacitat de negociació, en un acte amb motiu de l'Any Trias Fargas en què el president ocupava la primera filera de convidats. Eren les primeres passes públiques per rescatar formalment la figura de Pujol del forat en què l'havia amagat el seu desterrament polític.
Oriol Junqueras
Tot i que Pere Aragonès va declinar acudir a la trobada de presidents organitzada per Alsina, aquest no és el posicionament general a ERC. El president del partit, Oriol Junqueras, sí va voler ser present al paranimf de la Universitat de Barcelona on es va convocar la cita. De fet, Junqueras, l'historiador i el polític, manté trobades i converses sovintejades amb Pujol i mai no ha amagat l'interès per conèixer el seu parer sobre la situació de Catalunya.
Salvador Illa
Però no és només el sobiranisme qui agita la bandera pujolista. El socialista Salvador Illa ja defensava en la precampanya una tercera transformació de Catalunya, després de la que, segons assegura, van protagonitzar els governs tripartits liderats per Pasqual Maragall i José Montilla, i la que, prèviament, havia impulsat Jordi Pujol.
Fins i tot en el discurs que va pronunciar el passat 11 d’abril a les Drassanes de Barcelona davant representants de la societat civil i política de Catalunya, Illa va evocar l’impuls de Catalunya els anys de recuperació de la democràcia, quan va desplegar el seu autogovern i la potencialitat del món municipal. “I el lideratge, d’aquella primera transformació de Catalunya, amb participació rellevant de l’espai polític que jo represento el va liderar Jordi Pujol”, va reblar el dirigent socialista en una picada d’ullet sense embuts als nostàlgics dels dinamisme de la Generalitat restaurada i a la recerca d’un vot catalanista moderat. Seguint el discurs d'Illa hi havia el net de Josep Tarradellas o el qui va ser secretari general adjunt de CDC, Miquel Roca. I no era casual. Tot i que amb el procés independentista el PSC ha deixat en hivernació l'ànima més catalanista del partit, Salvador Illa intenta ressuscitar des de fa mesos aquest esperit, torturat amb contundència durant el mandat de Miquel Iceta.
De fet, el coqueteig del dirigent socialista amb els nostàlgics del pujolisme, no ha passat desapercebut per la líder dels comuns, Jéssica Albiach, que ha retret a Illa que “constantment” cita a Pujol. “A més, cita Jordi Pujol en un sentit positiu”, va assegurar alarmada.
Jordi Pujol
Pujol, camí dels 94 anys i després de superar 10 anys dels més complicats de la seva vida, va participar dos dies abans de començar la campanya electoral, en un sopar amb militants a Martorell. Allà també hi va ser present el número tres de la llista de Junts, Josep Rull, però les peticions de selfies eren majoritàriament per a l'expresident, sovint provinents de persones molt joves, massa joves per conèixer la seva acció de govern, però també per ser conscients de l'impacte que la confessió de la deixa va provocar a la societat catalana.
En acabar el sopar, Pujol es va dirigir a l'escenari repenjat en el seu bastó, amb una imatge de feblesa ben diferent de la contundència que el caracteritzava com a president, però va demostrar que encara és capaç de mantenir l'atenció d'un auditori. Era el primer acte polític en què intervenia des de l'estiu del 2014. Ho va fer rere un faristol, amb el lema de campanya de Junts Catalunya necessita bon govern, que gairebé l'eclipsava, Pujol va demanar en una intervenció de 20 minuts el vot per a Carles Puigdemont. "Votaré Junts. Rotundament votaré Junts. Ara toca Junts. I votaré en Puigdemont", va assegurar el vell polític, que va emplaçar els presents a no deixar-se arrossegar pel desànim.
Vint anys després d'abandonar el Govern i 10 anys després de la confessió, Pujol va baixar de l'escenari també amb dificultats, però visiblement alleugerit en constatar que l'aclaparador procés de reparació, si més no amb els seus simpatitzants, comença a veure's satisfet.