“Som perfectament conscients de quins són els números al Congrés dels Diputats”, assenyalava aquesta setmana la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría. Se li preguntava si temen que les eleccions al Parlament d’aquest diumenge puguin sacsejar les plaques tectòniques de l’hemicicle ubicat a la madrilenya Carrera de San Jerónimo. Hi ha una certa calma tensa a la Moncloa, perquè Pedro Sánchez depèn absolutament de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana a la cambra baixa. El trencaclosques català, amb peces tan complicades d’encaixar entre elles, pot posar entre les cordes l’estabilitat de l’executiu de PSOE i Sumar.
🔴 Resultats eleccions de Catalunya 2024, DIRECTE
📊 La participació en les eleccions de Catalunya 2024
🤝 Pactòmetre Eleccions Catalunya: quins pactes poden haver-hi per formar govern?
🔴 Com va Puigdemont, Illa i Aragonès? Qui va guanyant les eleccions a Catalunya 2024? | DIRECTE
La gran pregunta és quins incentius poden tenir Junts i ERC per continuar lligats a la governabilitat espanyola si un d’ells (o els dos) queden fora de la governabilitat catalana a causa de la hipotètica entrada del PSC a Palau. Tanmateix, el PP està convençut que, si cal, Sánchez sacrificarà el futur de Salvador Illa per garantir la seva continuïtat a la Moncloa. Des de Gènova, fa dies que repeteixen que el futur Govern de la Generalitat es decidirà “des de Madrid” i estarà totalment condicionat al teixit de pactes que ha de permetre als socialistes allargar la legislatura espanyola.
Les travesses de la Moncloa
A la sala de màquines de Pedro Sánchez hi ha grans estrategs, però no hi ha cap bola de vidre. Encara hi ha dubtes sobre quin pot ser el joc d’aliances posterior al 12-M. Es produeixen, fins i tot, discursos aparentment contradictoris. L’únic punt de consens en l’òrbita socialista és que és més factible una entesa PSC-ERC que no pas PSC-Junts. Perquè a la Moncloa veuen a hores d’ara Aragonès igual de disposat a investir Puigdemont que Illa com a president de la Generalitat. Membres de la cúpula del govern espanyol admeten que “costa visualitzar” un pacte PSC-Junts. En canvi, l’entorn de José Luis Rodríguez Zapatero és més optimista, i declara a ElNacional.cat que, si el PSC “negocia amb molta cura”, serà capaç de generar l’argamassa que permeti acords també entre el PSC i Junts.
Sigui com sigui, el PSOE assenyala en públic i en privat que el PSC tindrà “autonomia” en les negociacions amb la resta de grups parlamentaris un cop ja s’hagi constituït el nou Parlament. El que queda clar és que tothom veu el taulell polític català enverinadíssim. Per això des del govern espanyol reiteren des de fa setmanes que si els independentistes són incapaços d’articular una majoria, Salvador Illa haurà d’anar a la recerca d’abstencions d’ERC i/o Junts per entrar a Palau. Descarten, ara mateix, la reedició d’un tripartit perquè creuen que no hi ha interès ni en el PSC ni en ERC.
L’entorn de Pedro Sánchez opina que és imprescindible que l’independentisme no sumi majoria absoluta per tal de preservar la seva estabilitat al Congrés. Aquest element, sumat al d’una victòria del PSC, permetria insistir en la idea que Junts i ERC han d’acceptar que Catalunya ha girat full, que el mandat del poble català és un altre, i que les dues formacions poden mantenir-se lligades a la governabilitat espanyola a canvi de contrapartides. Al cap i a la fi, a Madrid, en les converses informals entre periodistes i polítics, també cala la idea que Junts i ERC necessiten mantenir el govern socialista dempeus fins que l’amnistia no estigui completament aplicada. No pas perquè el PP de Feijóo la derogaria (de res serviria perquè el reu sempre es beneficia de la llei que li és més beneficiosa), sinó perquè si els jutges driblen l’amnistia, sempre convindrà un PSOE disposat a modificar la norma o aprovar nous indults.
Hi ha dues veus, per exemple, que fa setmanes que es van expressar en aquest sentit en dues entrevistes a Ràdio 4. El conseller de Drets Socials i també candidat d’ERC el 12-M, Carles Campuzano, va verbalitzar que “tothom sap” que la Moncloa està “oberta a resoldre per la via dels indults la situació de persones que finalment no quedin incloses en l’amnistia”. Dies més tard, el líder del PSC, Salvador Illa, no hi va tancar la porta i va apuntar que caldrà “anar veient com van les coses”, tot recordant que el govern espanyol ja va concedir indults als presos polítics el 2021.
La presidència de Puigdemont esmenaria l’estratègia de Sánchez en el conflicte Catalunya-Espanya
I si l’independentisme acabés sumant majoria independentista? Altres fonts de la sala de màquines de la Moncloa admeten que, en cas de produir-se aquest escenari, els queda una esperança: que es produeixi una situació de bloqueig a Catalunya perquè la inclusió imprescindible d’Aliança Catalana en l’equació dinamiti qualsevol possibilitat d’acord en aquest bloc. Cal recordar que aquest dimarts el PSC, ERC, Junts, la CUP i els Comuns van signar un compromís per no pactar ni amb Vox ni amb la formació capitanejada per Sílvia Orriols.
De totes maneres, l’entorn de màxima confiança de Pedro Sánchez admet que l’escenari ‘horribilis’ del president espanyol seria que Carles Puigdemont tornés a Palau. Consideren que seria la traducció d’una esmena a la totalitat per part dels catalans a l’estratègia del PSOE dels últims anys envers el conflicte entre Catalunya i Espanya. A priori, irònicament, és l’escenari que altera menys el taulell polític al conjunt de l’Estat. Perquè no haurien d’esvair-se els incentius de Junts i ERC de continuar collant el PSOE a Madrid.
Justament aquest divendres, en una entrevista a ElNacional.cat, Puigdemont es mostrava convençut que, si els resultats del 12-M són els que ell creu, el PSC “sabrà el que ha de fer”, perquè Junts i el PSOE tenen un pacte i això “ja està negociat amb l’acord de Brussel·les”. Fa tres setmanes, en una altra conversa amb aquest mitjà, el president a l’exili va advertir que “si Salvador Illa fa un Collboni, ja sap quines són les conseqüències per a Pedro Sánchez”, però també va reconèixer que “si l’independentisme no és capaç de sumar una majoria al Parlament perquè els números no donen”, no hi haurà “res a dir” perquè haurà estat “la voluntat dels ciutadans de Catalunya”.
El retir espiritual de Sánchez
Pedro Sánchez va aconseguir silenciar la campanya electoral catalana quan va anunciar que es clausurava a la Moncloa durant cinc dies per “reflexionar” si continuava al capdavant del govern espanyol o no. Tanmateix, l’afer ha acabat passant més desapercebut durant els darrers dies de campanya, un cop el líder socialista va confirmar que decidia continuar. És per això que, a la Moncloa, les fonts consultades descarten que el retir espiritual de Pedro Sánchez influeixi en el 12-M. Ni tan sols consideren que tingui afectació de cara a les eleccions europees del 9 de juny. Perquè, argumenten, això tindrà “un impacte llarg” durant la resta de la legislatura espanyola.
Al PP van veure l’aturada de Pedro Sánchez com un “espectacle d’adolescent” i una “obra de teatre” i no li van donar credibilitat en cap moment. Tot “pura estratègia electoral”, apuntaven des de Gènova. L’endemà de conèixer-se la decisió del president espanyol, Alberto Núñez Feijóo li retreia que “buscava aclamació” i, en canvi, “va trobar una majoria de desaprovació social” de gent que s’havia sentit “manipulada i insultada”.
“El Govern es decidirà a Madrid”
Superat aquest episodi, a Gènova repeteixen contínuament que Pedro Sánchez estarà disposat a sacrificar la presidència de la Generalitat perquè no perilli la Moncloa. Ell abans que Salvador Illa. Les consignes per part dels dirigents populars són que la política d’aliances posteriors al 12-M dependrà únicament dels interessos de Sánchez. “Els catalans votaran i creuran que són la comunitat amb més autonomia, però al final el seu govern es decidirà a Madrid, concretament, als voltants del Congrés dels Diputats i de la Moncloa”, va proclamar Feijóo el dimecres en un acte a Alcalá de Henares. Allà mateix, va asseverar que “això no va del que digui Illa, sinó del que necessiti Sánchez”. “Es tracta de si continua sent president amb els vots de Puigdemont o no, i aquesta resposta la donaran a Illa escrita: «Miri vostè, no destorbi, deixi’ns governar a Madrid»”, va pronosticar el líder del PP.
Una altra idea que reiteren amb força els populars és la simbiosi entre els socialistes i independentistes. Els acords als quals ha arribat el PSOE amb Junts i ERC, i sobretot la possibilitat d’ampliar-los, és el que, a ulls dels populars, no posarà en risc el govern espanyol. Com a molt, obligarà Sánchez a fer més cessions. Fa uns dies, abans de resoldre’s la continuïtat de Sánchez, Feijóo sostenia que els partits independentistes tenen al davant “el negoci que sempre han somiat” i “són conscients que mai tindran un aliat millor”. Pel PP, aquest escenari resta incentius a juntaires i republicans per fer caure Pedro Sánchez.
El PP mira de reüll Vox en la recta final de la campanya
El lideratge d’Alberto Núñez Feijóo tampoc és aliè a les eleccions del 12-M. El Partit Popular se la juga. Segurament, més que en els recents comicis al País Basc. Els populars insisteixen que, sent actualment la darrera força al Parlament de Catalunya, només poden millorar, però és igual de cert que la magnitud de la millora condicionarà, i molt, el balanç que facin del 12 de maig. “Serem la quarta força a Catalunya”, proclamava Feijóo fa uns dies. “Volem ser el referent de tots els catalans que no volen ser catalans de segona”, havia dit Cuca Gamarra, secretària general del PP, unes hores abans. El PP es marca la fita de superar Vox. L’ambició de Gènova és agrupar el vot de l’unionisme, pescant de Ciutadans i de la formació d'ultradreta, així com abstencionistes, per tal de frenar la tendència a l’alça que van exhibir els d’Abascal en les eleccions autonòmiques del maig del 2023: en les dotze comunitats cridades a les urnes, Vox va ampliar la representació en onze i només van perdre’n en una, la Comunitat de Madrid, a costa de la majoria absoluta d’Isabel Díaz Ayuso.
I com estan les coses? Si bé el PP va començar la cursa electoral amb molta força i per sobre de l’extrema dreta, aquesta realitat queda en dubte amb les últimes enquestes, que han rebaixat les expectatives inicials. El darrer sondeig publicat per ElNacional.cat situava el PP i Vox en un empat: ambdues formacions amb 11-12 escons i separades per només tres dècimes en favor dels populars. No és menor recordar que el Parlament de Catalunya és l’única cambra autonòmica on Vox ha aconseguit superar el PP, un escenari que els populars necessiten revertir peti qui peti.
De fet, en els darrers dies s’ha detectat un viratge en el discurs del PP relacionat amb la immigració, en el que s’interpreta com un intent de caçar suports més pròxims a Vox. El meló el va obrir Feijóo en un acte a Cornellà de Llobregat, on va demanar el vot als que “no admeten que la immigració il·legal ocupi els nostres domicilis”. L’endemà, el portaveu del PP, Borja Sémper, va advocar per “no mirar cap a una altra banda” en aquest tema: “Hi ha gent que ve a Espanya de manera il·legal i acaba en la delinqüència”, com “diuen totes les estadístiques i totes les dades oficials”. Més tard, la secretària general popular, Cuca Gamarra, s’hi va reafirmar reiterant que l’ocupació d’habitatges i la reincidència “en molts casos es produeix per part de persones que estan en situació irregular”. Tant Sémper com Gamarra van negar que aquest discurs tingués a veure amb el pols amb Vox.
Veient aquest frec a frec cada vegada més ajustat, s’entén com s’han bolcat els dirigents d’un partit i l’altre a Catalunya els darrers dies. En l’última setmana de campanya, Santiago Abascal, conscient que Catalunya és, segurament, el feu més important en el seu particular cos a cos amb Feijóo, ha fet un míting a Catalunya cada dia excepte el dilluns. En total, vuit mítings. Són els mateixos que Feijóo durant tota la campanya. El líder del PP també va convertir Figueres i l’Hospital de Sant Pau de Barcelona en l’escenari per presentar la candidatura de les eleccions europees del juny. Ara bé, Alejandro Fernández no ha rebut només el suport i l’escalf de Feijóo, sinó que una de les altres grans figures del partit, Isabel Díaz Ayuso, s’ha entregat al 12-M aquesta setmana. Va començar el dilluns a la Plaça Artós i el divendres, per culminar la campanya, es va programar quatre actes en vuit hores i mitja. El PP necessita guanyar la seva particular batalla en una guerra de dos protagonistes: Carles Puigdemont i Salvador Illa.