Ni el canvi de nom pel de vall de Cuelgamuros ni l’exhumació de Francisco Franco. El seu significat continua sent el mateix. Els gestos han estat fins ara superflus i el Valle de los Caídos continua sent vist com un lloc de culte falangista i com una humiliació als perdedors de la guerra civil espanyola, el bàndol republicà. Res no fa pensar que una de les notícies que va marcar la setmana passada, l’exhumació de José Antonio Primo de Rivera, modifiqui la visió que tenen els ciutadans de l’Estat del monument franquista. Espanya té més de 12.000 deures pendents en aquest mausoleu: el nombre de víctimes de la guerra no identificades que hi estan enterrades.
Les dades són les següents: al Valle de los Caídos hi ha les restes de 33.800 víctimes de la guerra civil espanyola. D’aquestes, 21.400 han estat identificades, però encara n’hi ha 12.400 sense nom. Hi ha una altra xifra sobre la taula. Les famílies de 121 víctimes enterrades al monument han demanat la seva exhumació. Es calcula que el govern espanyol iniciï en les pròximes setmanes els treballs per retirar les seves restes.
“Dels deures pendents al Valle de los Caídos, el primer que s’ha de fer és exhumar els republicans que han estat reclamats per les seves famílies”, declara a ElNacional.cat Alejandro Quiroga, professor d’Història a la Universitat Complutense de Madrid, en referència a aquestes 121 víctimes. Per a ell, cal també respectar les sol·licituds d’exhumacions de víctimes del bàndol franquista, però les republicanes són prioritàries. De fet, fa uns dies l’Associació de Familiars per l’Exhumació de Republicans del Valle de los Caídos va denunciar manca de voluntat del govern espanyol per tirar endavant aquesta retirada de restes del monument franquista.
La presidenta de l’entitat, Silvia Navarro, lamentava, si més no, que retirar les restes del dictador Francisco Franco o del fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, s’ha fet en un tancar i obrir d'ulls; mentre que les exhumacions de víctimes republicanes es fan esperar massa. No obstant això, el secretari d’Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez, afirmava la setmana passada en declaracions a la cadena SER, que les criptes ja estan obertes i que s’està procedint a ventilar la zona perquè els treballadors puguin operar amb les millors condicions possibles.
L’interior del Valle de los Caídos, un nyap
Sigui com sigui, si es volguessin exhumar totes les restes que hi ha dins del Valle de los Caídos, la tasca seria d’una complexitat extrema, gairebé impossible d’executar a la perfecció. El 1959 van començar a traslladar-se restes de víctimes cap al monument franquista. Aquestes es van introduir en vuit criptes. I, des de llavors, comptades persones han tingut accés al seu interior. Fa 13 anys, un equip de forenses hi va entrar i hi van trobar un caos: moltes fustes que contenien els ossos s’havien començat a descompondre, provocant que les restes de diverses persones es barregessin; fins i tot les que provenien de diferents regions de l’Estat.
L’amalgama d’ossos es barreja amb aigües freàtiques i un important estrès tèrmic. De fet, durant tots aquests anys els benedictins han buidat fosses que s’havien inundat i han recol·locat les restes en altres llocs, sense cap control ni aval d’especialistes o forenses. Cal dir, també, que el Ministeri de Justícia calcula que dels milers de cossos que hi ha dins d’aquestes criptes, 28.000 són del bàndol franquista.
Gairebé impossible de resignificar
Però, tot i la llista inacabable d’obstacles, és impossible resignificar el monument franquista? “És molt difícil i hi ha massa problemes”, admet Quiroga. El professor de la Complutense explica que hi ha una llarga llista de motius que dificulten enormement aconseguir que la vall de Cuelgamuros deixi de ser un lloc de culte franquista. “En primer lloc, per la seva pròpia naturalesa”, assegura.
És a dir, hi ha una diferència molt gran entre el Valle de los Caídos i Auschwitz que fa que un lloc sigui més senzill de resignificar que l’altre. És, senzillament, l’objectiu pel qual ambdues coses van ser concebudes: un d'ells fou un camp de concentració, mentre que l’altre ha estat, des del primer moment, un lloc de commemoració dels vencedors d’una guerra, d’humiliació als perdedors i de celebració de la dictadura. “Es va construir per tot el contrari” del que hauria de ser avui dia, indica l’historiador.
I hi ha una altra cosa: la Transició. “Resignificar ara, l’any 2023, també complica les coses”, assegura Quiroga. Per a ell, tot hauria estat més fàcil si el franquisme hagués estat derrotat militarment, com el feixisme italià o el nazisme alemany. “En el cas de Portugal, com a mínim, hi va haver una revolució”, afegeix. Però “Espanya és diferent” i s’empassa una dictadura de 40 anys i després una Transició “pactada entre les elits franquista i democràtica”.
Davant tants obstacles, sorgeix una pregunta: la destrucció del Valle de los Caídos és inevitable? Quiroga aposta per intentar-ho fins a l’últim moment, i apostar per una resignificació del monument franquista. Ara bé, admet que les dificultats són enormes, i que “les alternatives que queden no són gaires”. “No hi ha una sortida senzilla i és un monument que es pot destruir des del moment que es va concebre com una celebració del franquisme”, sentencia.