El PP va arrasar a les eleccions autonòmiques i municipals del 28-M, la presidència del govern espanyol va continuar en mans del PSOE després de les generals del 23-J, Alberto Núñez Feijóo va guanyar amb majoria absoluta el plebiscit contra Pedro Sánchez que van esdevenir les eleccions gallegues del 18-F, i els comicis del 21-A d’Euskadi han acabat amb una aritmètica que permet a PNB i PSE reeditar el govern de coalició que manté la Moncloa en mans socialistes. Futbolísticament parlant, Sánchez i Feijóo empaten ara mateix a un 2-2 en el global de disputes electorals que s’han celebrat en el darrer any. D’aquests quatre enfrontaments, les autonòmiques i les generals foren les més importants, perquè està en joc el control territorial d’Espanya i l’accés a la Moncloa. El pròxim cop que tots dos tornin a disputar-se un plebiscit serà en les eleccions europees del 9 de juny. L’avantsala seran les catalanes del 12 de maig. D’aquí a una setmana es podrà veure amb quina empenta van tots dos als comicis continentals.
🗳️ Quan són les eleccions europees 2024? Calendari i dates clau
🗳️ Com saber si m'ha tocat ser mesa electoral a les eleccions europees 2024?
Pedro Sánchez té en les eleccions del 12-M un doble objectiu. Assolir tots dos és tan difícil com pràcticament inassequible. Un és que, després d’una victòria de Salvador Illa el 12 de maig, els socialistes catalans tornin a presidir la Generalitat. I l’altre és que aquest escenari no mogui les plaques tectòniques de Madrid. Si assolís ambdues coses, Pedro Sánchez podria vendre que ha aconseguit girar full del capítol del procés i que la seva estratègia de desinflamació de conflicte polític entre Catalunya i Espanya ha estat exitosa. I el súmmum de tot plegat seria mantenir Junts i ERC lligats a la governabilitat espanyola, encara que alguna de les dues formacions (o totes dues) quedin fora del Govern de la Generalitat. En cas de produir-se aquest escenari, la sala de màquines de la Moncloa creu que, a canvi de contrapartides, poden continuar vius els incentius dels independentistes per mantenir Pedro Sánchez dempeus a la Moncloa.
Sigui com sigui, segur que el joc d’aliances al Parlament no haurà acabat quan se celebrin les eleccions europees. Entre uns comicis i els altres passarà menys d’un mes. Però Pedro Sánchez sí que pot aspirar a arribar al 9 de juny amb un resultat extraordinari de Salvador Illa que passi perquè l’independentisme no sumi majoria absoluta al Parlament. Aquest escenari li donaria força empenta de cara a les eleccions continentals. Una cambra catalana amb minoria de diputats que volen separar-se d’Espanya és la llavor perfecta per començar a parlar que, ara sí, el procés ja és història a Catalunya.
El 12-M, una “empenta” per a Sánchez de cara a les europees
Al PSOE, des del moment que Pere Aragonès va decidir convocar eleccions a Catalunya, han vist el 21-A basc i el 12-M català com una doble “empenta” per a Pedro Sánchez en el plebiscit europeu que se celebrarà el 9 de juny. Fonts de la direcció de Ferraz consultades per aquest diari han sostingut en tot moment que, si no es produeix cap repetició electoral a Catalunya, el calendari quedarà “net” durant gairebé dos anys després de les eleccions europees. Cap a l’hivern i l’estiu de 2026 haurien de celebrar-se eleccions a Castella i Lleó i a Andalusia, respectivament. Això permetria a Pedro Sánchez governar amb tranquil·litat el temps restant de la legislatura.
Aquesta, evidentment, és la lectura més optimista que vol vendre el PSOE. Perquè el taulell polític de les eleccions catalanes està enverinadíssim. Sánchez sempre pot fer ús del seu manual de resistència i sortir-ne il·lès. Però la realitat és que a Génova 13 saliven amb el 12-M. En primer lloc, tots els sondejos indiquen que el PP català es pot disparar en nombre d’escons en comparació als resultats del 2021. Passaria dels tres diputats actuals a aconseguir-ne, segons indiquen la majoria de pronòstics, al voltant de 13 o 14. I, per altra banda, perquè somien amb la idea que el resultat de les eleccions sigui prou complex per acabar decidint el futur de Pedro Sánchez. A més, hi ha un escenari que Feijóo podria usar a favor seu en la campanya de les europees: que Salvador Illa necessiti fer ‘un Collboni’ amb el PP per tal de presidir la Generalitat.
El 12-M, l’oportunitat del PP per veure com cau Sánchez
La realitat és que, per molt que les eleccions europees acabaran sent un plebiscit entre els líders del PP i del PSOE, les eleccions catalanes són els comicis que més marcaran el futur polític del líder socialista. Així, des que Pere Aragonès va prendre la decisió d’avançar les eleccions catalanes al 12 de maig, els diversos despatxos directius dels partits de tot l’Estat tenen damunt les seves taules la idea que el 12-M pugui precipitar un avançament de les generals. Ho ha admès fins i tot Andoni Ortuzar, del PNB. Passa el mateix amb el PP. L’endemà que el president de la Generalitat decidís enviar els catalans novament a les urnes, Alberto Núñez Feijóo va avisar Pedro Sánchez que aquelles eleccions “marcaran l’inici del seu final”.
El retir espiritual de Sánchez i el caràcter plebiscitari de les europees
El cas és que eleccions com les basques i les catalanes no poden tenir una lectura plebiscitària entre Sánchez i Feijóo. Tenen el seu propi marc. Unes europees, sí. Per molt que socialistes i populars facin càbales sobre com el 12-M pot afectar a les europees, el cop d’efecte més pronunciat que s’ha fet en els darrers dies és la maniobra de Pedro Sánchez de fer veure que podia dimitir. Caldrà veure si després del 12 de maig i del 9 de juny, aquesta maniobra és més fàcil de desxifrar.
Fonts de l’entorn de Pedro Sánchez asseguren que “l’impacte” que ha tingut la jugada del president del govern espanyol fent veure que dimitia i finalment no ha estat “positiu”. Perquè ha convertit en “una gran causa nacional” la denúncia de la politització de la justícia espanyola, la salut mental dels líders polítics i l’assenyalament a “pseudomitjans”, com diu el mateix líder socialista. El cas és que el CIS va publicar dilluns un baròmetre que avalava la decisió de Sánchez i que disparava el PSOE nou punts per sobre del PP. Tindrà això durada fins al 9 de juny? Perquè les enquestes es van fer durant la clausura del president espanyol. No se sap encara quina ha estat, per part de la població, la rebuda de la reculada de Sánchez, que després d’haver estat durant cinc dies de retir espiritual a la Moncloa per “reflexionar” si dimitia, ara ha anunciat que pretén estar a la primera línia política durant almenys set anys més.