Les dades de participació en les eleccions al Parlament de Galícia obren encara més interrogants. Fins a les dotze del migdia, havien votat 379.624 persones, un 17,12% del cens, cosa que suposa un descens de 2,3 punts al conjunt de Galícia respecte a les eleccions del 2020. Una possible explicació és que en aquell cas els comicis van ser el juliol, en un dia de calor i en plena pandèmia, cosa que hauria pogut portar molta gent a anar a votar a primera hora. D’altra banda, el primer avenç de la participació també revela que hi ha hagut un augment de dos punts percentuals respecte als comicis del 2016. En aquell cas, havia votat el 15,01% del cens. A més, la Xunta també ha fet públiques les dades del vot exterior: han sigut 29.300 persones, que representen el 6,15% del total dels residents a l’estranger.
🔴 Eleccions a Galícia 2024, DIRECTE | Enquestes, votacions i última hora dels candidats
Així mateix, aquestes dades permeten fer una lectura en la dicotomia del vot rural i urbà i posant l’accent en un descens més pronunciat de l’eix atlàntic, que és on hi ha més escons en joc i on l’esquerra necessita mobilitzar l’electorat. Ourense i Lugo, les demarcacions on hi ha més vot rural, són les dues on més gent ha anat a votar: el 19,3% (2,4 punts menys que el 2020) i el 17,8% (0,45 punts menys). A la Corunya han votat el 16,7% dels electors (2 punts menys) i Pontevedra és la província amb menys participació (16,6%) i més descens respecte al 2020 (3,2 punts).
Voten el 6% dels gairebé mig milió de gallecs residents a l’estranger
Una de les xifres que també ha revelat la Xunta aquest matí ha sigut el del vot exterior. Aquest 18F hi ha 2.693.633 gallecs cridats a les urnes i, d’aquests, 476.544 estan inscrits al Cens Electoral de Residents Absents (CERA) i voten des de l’estranger: és un 18%. Ara bé, el divendres es va tancar el termini i han exercit el seu dret a vot 29.300 gallecs, un 6,15%. Sobre la taula hi ha l’interrogant de si, en funció de com de comprimits estiguin els resultats i de quin partit es jugui l’últim escó a cada província, caldrà esperar el recompte del vot estranger, que serà el 26 de febrer.
Aquesta xifra suposa un augment pronunciat respecte a les darreres cites electorals: va ser de l’1,17% el 2020, del 2,41% el 2016 i del 3,26% el 2012. Tanmateix, cal tenir present que en aquests tres casos hi havia el vot rogat, que es va eliminar a escala estatal fa un parell d’any amb l’objectiu de facilitar la participació dels residents a l’estranger.
🗳️ El PP i el BNG es disputen la Xunta enmig del duel entre Sánchez i Feijóo
🔎 Les claus per entendre les eleccions gallegues: la barrera del 5%, l’eix atlàntic i la participació
👤 Qui és qui a les eleccions gallegues: Alfonso Rueda, Ana Pontón, José Ramón Gómez Besteiro i Marta Lois
Els partits fan crides a la mobilització i els candidats coincideixen en l’optimisme
Com és habitual en aquestes cites, tots els candidats han cridat a la mobilització. La més matinera ha estat Ana Pontón, líder del BNG, que ha votat amb “il·lusió i esperança” al Centro Galego de Arte Contemporania de Santiago de Compostel·la. Pontón ha animat a una “participació massiva” perquè està en joc “el present i el futur” de Galícia i ha apuntat que una àmplia mobilització és “la millor garantia” per aconseguir-ho. “Estic convençuda que si voten totes les persones que volen obrir un temps nou, hi ha la certesa que això serà així”, ha conclòs.
Amb el mateix “optimisme”, el candidat del PP, Alfonso Rueda, ha votat al Centre de Tecnificació Esportiva de Pontevedra. L’actual president de la Xunta ha verbalitzat les seves “sensacions molt positives”, ha asseverat que una alta participació seria “una magnífica notícia” i evidenciaria que els gallecs “s’han adonat que es decideix el futur de Galícia” i ha demanat donar “exemple de participació i normalitat” veient que “hi ha molta gent pendent” de Galícia.
José Ramón Gómez Besteiro, candidat del PSdeG, ha compartit les seves “molt bones vibracions” de cara als resultats electorals. Des de l’escola Rosalía de Castro de Lugo, el líder socialista ha celebrat que la seva campanya ha estat “propositiva i en positiu” i ha animat a tothom a sortir a votar per “la Galícia que volen”. La cap de llista de Sumar, Marta Lois, ha votat “amb il·lusió” i confiant que avui “serà un dia molt especial”. Des de l’Institut Antonio Fraguas de Santiago de Compostel·la, ha animat a una “participació democràtica” dels gallecs i els ha convidat a aprofitar “l’oportunitat d’escollir el futur” de Galícia. Finalment, l’alcalde d’Ourense i líder de Democracia Ourensana (DO), Gonzalo Pérez Jácome, s’ha mostrat confiat a poder “revertir el curs de la història” a la província d’Ourense i ha expressat l’esperança de ser “la clau” per “pal·liar la matxacada que ha patit la nostra província en les darreres dècades”.
Sumar denuncia l’agressió d’un apoderat del PP
Finalment, durant les primeres hores de la jornada electoral, s’ha ressenyat l’agressió d’un apoderat del Partit Popular a un de Sumar en un col·legi electoral de Vigo. Segons fonts de la formació de Yolanda Díaz, un representant del PP estava en una de les casetes “manipulant i ocultant les paperetes, un apoderat de Sumar Galícia li ha cridat l’atenció i l’ha instat a marxar de la caseta” i el representant del PP ha empès el de Sumar, que ha caigut, s’ha donat un cop contra una taula i ha quedat inconscient durant uns minuts. Ha estat traslladat a l’Hospital Álvaro Cunqueiro.