Per sorpresa de molts i per alegria del PSOE, els 178 vots que va recol·lectar Francina Armengol per sortir elegida presidenta del Congrés dels Diputats han suposat una empenta per encarar la segona ronda de negociacions amb els partits independentistes (ERC i Junts per Catalunya). L’empresa és ara molt més agosarada: armar una majoria similar per investir Pedro Sánchez i permetre la reedició del govern de coalició entre el PSOE i Sumar. A les files socialistes ningú amaga la satisfacció que senten per haver superat el primer matchball de la legislatura, però tenen gola avall que la negociació que s’albira serà molt més àrdua i punxeguda. ERC i Junts ja han avançat que pujaran el preu dels seus vots.

El PSOE i Francina Armengol asseguren que la votació amb la qual els grups progressistes van aconseguir el control de la Mesa és l’inici del full de ruta que han de seguir per la possible investidura de Pedro Sánchez. “Hauria de marcar el camí”, va assegurar divendres en una entrevista a Televisió Espanyola la flamant presidenta Armengol, que s’ha compromès a permetre l’equiparació del català amb el castellà, tot i observar-hi "complexitats".

El portaveu socialista, Patxi López, va aprofundir en aquest argument just després de la votació d’aquest dijous. Recordant que va quedar “demostrat” que Feijóo no té prou suports per ser investit, López té clar que l’únic candidat “possible” és Pedro Sánchez. “Per això treballarem per arribar a una investidura que il·lumini un govern progressista i una legislatura d’avenços i no de retrocessos. Estem més a prop d’aconseguir-ho”, va assegurar López, per després negar que hagués pactat una llei d’amnistia amb els independentistes catalans. Al PSOE, el concepte amnistia genera certa urticària, prefereixen parlar de desjudicialització, una mena d’alleujament penal per als represaliats del procés independentista.

L’impuls que sent el PSOE i que comparteix Sumar toparà amb els equips negociadors d’ERC i Junts, que ja han anticipat que pujaran el preu del seu suport. D’entrada assenyalen el referèndum i estableixen desplegar una llei d’amnistia com a “línia vermella” i, en el cas de Junts, reclamen que s’exculpi l’expresidenta del Parlament, Laura Borràs, condemnada per un cas de corrupció que els de Carles Puigdemont interpreten com un cas de lawfare.

El malestar de Page es manté inalterable

A diferència d’altres etapes, aquesta vegada Pedro Sánchez tindrà menys resistències de les habituals entre els barons del PSOE. Després de la derrota sense pal·liatius a les eleccions autonòmiques, els socialistes van perdre el control de comunitats importants, com Extremadura, l’Aragó, el País Valencià i les Illes Balears. En aquest sentit, líders territorials històrics i molt crítics amb el fet de negociar amb independentistes, com l’aragonès Javier Lambán o l’extremeny Guillermo Fernández Vara, tenen actualment menys poder i capacitat d’influència en les decisions de Sánchez.

Entre els líders territorials n’hi ha un que resisteix a Castella-la Manxa. Emiliano García Page va mantenir la majoria absoluta el 28-M i continua percudint contra els aliats de Pedro Sánchez a tota hora. El president castellanomanxec va lamentar aquest dijous que Carles Puigdemont “tingués el comandament a distància de la legislatura”, en referència al domicili belga de l’expresident català. “Puigdemont no pot tenir sotmès a llibertat condicional el govern d’Espanya i molt menys no pot ser el que el decideixi”, va afirmar des de Pamplona.

Ara li toca al rei Felip VI

Al marge de les esperances i il·lusions que hi tenen dipositades, el primer que ha de moure fitxa és el rei Felip VI, que aquest dilluns i dimarts farà la ronda de contactes amb els partits escollits a les eleccions del 23-J. Així com el PP defensa que Alberto Núñez Feijóo anirà a la investidura si li ho demana, el PSOE creu que els populars estan “pressionant” el cap d’Estat proposant-se per a l’elecció. A la Moncloa van amb cautela i esperen els moviments de Felip VI, que no rebrà la visita ni de Junts ni d’ERC ni de Bildu ni del BNG. Sense aquestes formacions es fa difícil pensar que el rei es pugui fer una idea de quin candidat té més suports per a la investidura.