El Centre d'Estudis de la Unitat Popular (CEUP) és el think-tank de la CUP i aquest dilluns ha constituït el consell honorífic, integrat per 18 personalitats de l'independentisme, del moviment llibertari i sindical com August Gil Matamala, Blanca Serra, Eudald Carbonell o Mateo Seguí. L'òrgan és "una mostra de recolzament per part de militants històriques del moviment al CEUP, així com un reconeixement del propi espai a la trajectòria de lluita social i nacional dels seus components". Quins són els 18 membres del consell honorífic d'aquest laboratori d'idees?

Aleix Renyé

Lleida, 1955. Rafael Reñé i Teulé, més conegut Aleix Renyé, és un periodista, actor i escriptor català que es va exiliar a la Catalunya Nord el 1981 per la seva militància a l'Exèrcit Popular Català (EPOCA) i Terra Lliure. Entre altres coses, va impulsar la ràdio en català a la Catalunya Nord i va esdevenir el primer periodista professional en llengua catalana a les terres catalanes sota administració francesa.

Alvar Valls i Oliva

Barcelona, 1947. Alvar Valls i Oliva és escriptor, traductor i corrector, militant del Front Nacional de Catalunya (FNC) des del 1968. L'11 de setembre del 1971 va col·locar uns altaveus a l'Hotel Duval de la capital catalana per on se sentiren proclames de l'FNC, en ocasió de la Diada. També fou membre de l'EPOCA, de manera que es va exiliar a París i, després, a Andorra — on viu ara.

August Gil Matamala

Barcelona, 1934. August Gil Matamala és un advocat amb una llarga trajectòria en la defensa dels drets humans. Durant cinc dècades, ha treballat en el front laboralista i antirepressiu davant del Tribunal d'Ordre Públic (TOP) franquista, l'Audiència Nacional o el Tribunal d'Estrasburg. Va militar al PSUC, al col·lectiu comunista català i a la Nova Falç.

Agustí Barrera i Puigví

Mataró, 1941. Agustí Barrera i Puigví va començar a militar a l'FNC l'any 1963. Dos anys més tard va ser detingut, acusat d'associació política i de propaganda il·legal i va arribar a ser jutjat pel TOP. El 1968 s'integra al Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i l'any 1974 al PSAN-Provisional, fins al 1979. Llavors, va impulsar la formació d'un sindicat nacional i de classe: els Col·lectius Obrers en Lluita (COLL).

Ramon Piqué i Huerta

Montcada i Reixac, 1961. Ramon Piqué i Huerta és professor i va militar al PSAN-Provisional, a Independentistes dels Països Catalans (IPC), al Moviment en Defensa de la Terra (MDT) i als Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans. L'any 1992 va ser detingut en l'Operació Garzón i va fer de portaveu en el procés que va portar l'estat espanyol al Tribunal d'Estrasburg. Ara, és president de l'Associació Memòria contra la Tortura.

Carles Sastre i Benlliure

L'Hospitalet de Llobregat, 1955. Carles Sastre i Benlliure va ser sindicalista i militant tant d'EPOCA com de Terra Lliure, fet pel qual es va exiliar a París. Va passar onze anys i vuit mesos a les presons de la Model, Segòvia, Carabanchel, Sòria i Ponent, alliberat l'any 1996. Ha estat membre de la Intersindical-CSC, arribant a ser-ne responsable d'acció sindical i secretari general.

Gabriela Serra i Frediani

Mataró, 1951. Gabriela Serra i Frediani va ser mestra i activista, a més de diputada al Parlament entre els anys 2015 i 2017. Va militar en diverses organitzacions d'esquerres com Círculos Obreros Comunistas, l'Organització d'Esquerra Comunista, les Plataformes Anticapitalistes d'Ensenyament, el Moviment Comunista de Catalunya o la Germanor Obrera d'Acció.

Pep Musté i Nogué

Sant Quirze de Besora, 1957. Pep Musté i Nogué és pagès, detingut i torturat durant la ràtzia de l'Operació Garzón del 1992. Va ser acusat de ser el màxim responsable de l'aparell logístic de Terra Lliure i condemnat a 140 anys de presó, cosa que el converteix en l'independentista amb la condemna més llarga de la història. Va sortir en llibertat el 1996 per l'indult col·lectiu.

Julià de Jòdar i Muñoz

Badalona, 1942. Julià de Jòdar i Muñoz és escriptor, autor de la novel·la Pastoral catalana amb la qual va rebre el Premi Carlemany que atorga anualment el Govern d'Andorra. Va ser diputat del Parlament des del 2015 fins al 2016, tot i que també va concórrer a les eleccions municipals del 2011 (els primers comicis de la CUP).

Magda Ballester Sirvent

Lleida, 1948. Magda Ballester Sirvent és periodista. De fet, una de les primeres periodistes que va denunciar el Diario de Lérida a Magistratura Laboral (1971). Això va provocar una forta protesta ciutadana i de periodistes barcelonins, però també la seva inclusió en la llista negra de periodistes que ningú contractava. Va assistir a la constitució de l'Assemblea de Catalunya el 1971.

Mateo Seguí i Parpal

Maó, 1945. Mateo Seguí i Parpal va ser un històric advocat del moviment llibertari durant els anys 70 i 80. Va portar la defensa dels acusats del Cas Scala o l'ERAT, així com advocat de l'Amical de Mauthausen.

Jaume Oliveras i Costa

Badalona, 1944. Jaume Oliveras i Costa és periodista, impulsor del manifest on històrics del PSUC es van posicionar a favor del referèndum de l'1-O. Ell mateix va ser portaveu del grup municipal del PSUC a Badalona del 1979 al 1987.

Blanca Serra i Puig

Barcelona, 1943. Blanca Serra i Puig és lingüista i professora, militant de l'FNC fins que va passar a formar part del PSAN. El 1971 va participar en l'acte fundacional de l'Assemblea de Catalunya. El 1975 es va exiliar a la Catalunya Nord i va participar en el Congrés de Cultura Catalana a Perpinyà. Durant la Transició, va ser detinguda quatre vegades i va arribar a ser empresonada a la presó de dones de la Trinitat de Barcelona.

Armando Varo González

Melilla, 1947. Armando Varo González va ser treballador de la SEAT, històric representant de CCOO a la fàbrica de cotxes. Per ser un representant dels treballadors va ser detingut el 1970, empresonat fins al 1971. Des d'aleshores, va haver de fugir del país i amagar-se de l'ordre de crida i cerca. El 1977 va se readmès a la SEAT.

Eudald Carbonell i Roura

Ribes de Freser, 1953. Eudald Carbonell i Roure és arqueòleg. Va ser militant de Badera Roja i responsable del PSUC a Girona, a més de candidat del PSUC al Congrés dels Diputats. Va impulsar el manifest d'històrics del PSUC a favor del referèndum de l'1-O.

Ramon Majó Lluch

Manresa, 1940. Ramon Majó Lluch va ser membre del Comitè Local de Manresa. També va impulsar el manifest d'històrics del PSUC a favor del referèndum de l'1-O. Va ser detingut i empresonat per la caiguda dels 113 de l'Assemblea de Catalunya l'any 1973. 

Roser Vernet Anguera

El Priorat, 1955. Roser Vernet Anguera és filòloga, escriptora i activista cultural i social. Es va integrar a l'FNC i entre els anys 1977 i 1984 va haver-se d'exiliar a París, Bèlgica i la Catalunya Nord. 

Tomeu Martí

Palma, 1969. Tomeu Martí és periodista, activista sociocultural i polític mallorquí. Va ser membre actiu de la Crida a la Solidaritat, arribant a ser secretari a Mallorca (1986-1991) i Barcelona (1991-1993). També coordinador de l'Obra Cultural Balear ii fundador de Joves de Mallorca per la Llengua, entre d'altres.