Amb una bossa d'indecisos que supera el milió d'electors a cinc dies pel 14-F, el debat de TV3 s'ha convertit en un match ball per als aspirants a la presidència de la Generalitat. Corria el risc de transformar-se en el Camarote de los Hermanos Marx, amb fins a nou candidats al plató, i tot i que durant la major part del temps ha aguantat bé, hi ha hagut un conat de caos provocat per la presència de Vox. Sobre el ring, quatre dones, Laura Borràs (JxCat), Jèssica Albiach (En Comú Podem), Dolors Sabater (CUP) i Àngels Chacón (PDeCAT), i sis homes, Pere Aragonès (ERC), Salvador Illa (PSC), Carlos Carrizosa (Cs), Alejandro Fernández (PP), Ignacio Garriga (Vox) i el moderador, Vicent Sanchis.
Carrizosa, nostàlgic
Tot temps passat va ser millor. Carlos Carrizosa ha fet bona la dita. Desaparegut durant la primera part del debat, només s'ha sentit còmode quan s'ha obert el meló de la relació Catalunya-Espanya. Nostàlgic de Torra, de Puigdemont i de Junqueras, del moment àlgid d'octubre de 2017. Ha anat a rebuf del candidat del PP i en determinats moments ha quedat desdibuixat pel de Vox, per exemple atacant TV3. Per mirar de treure el cap ha arribat a recordar al representant de la ultra dreta que "quan ell [Garriga] vegetava al PP" ell [Carrizosa] va "haver de fer un partit polític" per combatre l'independentisme".
Chacón, digna
Lluny de quedar-se en un racó del quadrilàter, ha sortit a l'atac. Especialment contra Laura Borràs i Dolors Sabater. Vestida de blau PDeCAT, o de blau PP -com li ha recordat el candidat dels populars-, l'exconsellera d'Empresa ha fet gala del seu pas pel departament. Això sí, quan l'han criticat per haver format part del Govern Torra, ha puntualitzat que ella no va votar cap dels decrets aprovats al Parlament perquè no era diputada. La carta de presentació, que per formar govern, l'independentisme dependrà o bé de la CUP o bé del PDeCAT.
Aragonès, sobri
Sabia que s'hi jugava la victòria i ha optat per no arriscar. Fidel al seu discurs que l'enemic no és l'independentista del costat, ha evitat l'enfrontament amb la candidata de Junts i ha focalitzat el combat contra Salvador Illa, pressionant-lo amb si acceptarà o no els vots de la ultra dreta. Amb el pin de vicepresident a la solapa, ha exhibit la seva faceta de gestor. Té les dades al cap, i les ha verbalitzat per rebatre les crítiques, sobretot d'Albiach, i per posar de manifest les mancances del govern espanyol. Al contrari del que ha fet Illa, ha admès que "no tot s'ha fet bé" en la lluita contra la pandèmia, però ha destacat que en cada nova onada s'han fet millor les coses.
Illa, superb
L'han crivellat a dreta i esquerra. I, com ha passat amb el botó de la seva americana, ha estat tens fins que ha acabat cedint a la pressió. Ha repetit a uns i altres que ell no dona lliçons, però que tampoc no en rebrà de ningú. L'actitud li ha merescut un "menos humos" de part del candidat del PP. Ha rebut pel seu paper com a ministre de Sanitat. I ha acabat afirmant que ni per activa, ni per passiva ni per perifràstica acceptarà els vots de la ultra dreta per ser investit.
Albiach, combativa
Ha arrencat demanant "no tirar-nos els plats pel cap", però sha fet un tip d'atacar especialment Aragonès. Ho ha fet enarborant la bandera de l'esquerra, oblidant sovint, com li han recordat la resta de candidats, que formen part del govern Sánchez. Quan alguns dels seus companys han entrat a replicar a Garriga, de Vox, els ha advertit que "l'esteu fent gran".
Sabater, desubicada
Com ella mateixa ha recordat, és l'abanderada de la lluita al carrer i el plató no ha estat el seu fort. L'exalcaldessa de Badalona ha començat nerviosa, entrabancant-se volent seguir el guió. Fins al cap de quaranta minuts no ha tornat a intervenir i ha millorat quan ha pujat la mirada i ha aparcat els papers. "Els escolto com es barallen", ha respost quan Sanchis l'ha convidat a parlar.
Fernández, gat vell
"Porto molts anys de batalla política", ha advertit Alejandro Fernández en el fragor de la batalla. Ell ha estat el primer a posar a ratlla a Vox, que d'altra banda és qui amenaça de robar-li vots. "Populisme, no", li ha reclamat. Ha estat còmode, tirant d'experiència i expressant-se bona part del temps en català -a diferència de la seva predecessora-. Llàstima que probablement els seus possibles electors no devien estar mirant TV3, la televisió pública catalana que ells tan han criticat. Ha suat quan els seus rivals l'han acorralat amb la corrupció del PP.
Borràs, ferma
Com que Junts no té drets electorals, ha estat l'última en intervenir en la primera ronda. "Els últims seran els primers", ha ironitzat. Ara bé, lluny de la seva desimbolutra habitual, avui ha estat sòbria. Duia un as a la màniga, la proposta d'Argimon com a conseller de Salut. I ha tornat al clàssic que si sumen, ERC farà un tripartit amb el PSC i els comuns.
Garriga, destraler
No ha defraudat. Populista com ell sol ha arrencat el debat prometent tancar TV3 per fer servir els diners per millorar la vida de la gent, o afirmant que hi ha àvies que tenen por de baixar al parc amb les netes perquè tenen por que els immigrants els robin. Argumentari racista de manual. No valen la pena més comentaris.
Sanchis, pacient
El director de TV3 feia avui 60 anys. El regal, un debat maratonià de gairebé tres hores. Ha tirat de paciència i s'ha mossegat la llengua davant dels atacs de Vox. "No totes les opinons es poden respectar", ha dit, "però sí rebatre". S'ha proposat que fos un debat aclaridor i profitós. Se n'ha sortit prou airós.