Una terratrèmol amb epicentre a Múrcia que va tenir rèpliques sonores i contundents que van sacsejar el tauler polític espanyol. Fa dos anys que una carambola sapastra orquestrada a la Costa Càlida va provocar un efecte papallona que ha acabat deixant Ciutadans a les portes de la insignificança. Sorgit a Catalunya amb grans aspiracions arreu de l’Estat, la formació taronja acumula mesos de fugues de dirigents i militants, conserva ara mateix un paper testimonial al Congrés dels Diputats, parlaments regionals i ajuntaments i, davant de l'ocàs viscut, encara amb perspectives poc ambicioses el cicle electoral de 2023. Fa 24 mesos del naufragi de Ciutadans a les mocions de censura de Múrcia que va aprofundir en la crisi que ja vivia el partit després de la debacle electoral d’Albert Rivera del novembre del 2019.
En una operació mal executada i avortada per Teodoro García Egea, Ciutadans pretenia desfer-se del cartell que arrossegava de crossa del Partit Popular i, gràcies a una moció de censura amb el PSOE, aspirava a fer-se amb el poder a la Regió de Múrcia, on els d’Inés Arrimadas compartien coalició amb la dreta. La jugada va ser un fiasco total: tres consellers taronges van baixar del vaixell i, com a trànsfugues, van fer confiança al PP. Per al complot també van ser cooperadors necessaris tres diputats díscols de Vox. El resultat d’aquella maniobra truncada a última hora va ser que Isabel Díaz Ayuso va veure l’escletxa oportuna per convocar eleccions anticipades a Madrid per al maig de 2021 al·legant que els seus socis de govern de Ciutadans li volien fer tres quarts del mateix, fer-li el llit.
En aquells comicis, Ayuso va arrasar, en va sortir reforçada podent governar en solitari i Ciutadans –que tenia 26 diputats a l’Assemblea de Madrid– va quedar anorreada fora de la cambra. De fet, la peça de Madrid va ser la primera en caure del castell de cartes perquè, des de llavors, Ciutadans ha viscut cada cita electoral com un autèntic malson. I els fets ho constaten meridianament. Des de la primavera del 2021, Castella i Lleó i Andalusia han celebrat eleccions i, en les dues convocatòries, els taronges han passat de formar part de l’executiu colze a colze amb el PP a convertir-se en irrellevants. A Castella i Lleó va salvar els mobles amb un raquític diputat (Francisco Egea) i a Andalusia no van obtenir cap parlamentari –en tenien 21-. Des de Múrcia, el Partit Popular s’ha cruspit decididament els vots de Ciutadans.
Una davallada en la confiança
La caiguda de Ciutadans es detecta a les enquestes del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). Fent la projecció al Congrés dels Diputats, el pic de suport es va registrar l’abril del 2018 (22,4%) i arran de les eleccions de novembre de 2019 (5,6%), Inés Arrimadas va agafar les regnes després de la marxa d’Albert Rivera i les previsions es van començar a enfonsar significativament. Després del desastre de Múrcia a l’abril del 2021 (6,7%), el partit va entrar en una dinàmica encara més negativa a les enquestes que es va traduir amb la pèrdua d’escons a Madrid, Castella i Lleó i Andalusia. Des del març del 2022 que els taronges no superen el llindar mínim del 3% dels vots, un registre que els deixaria fora del parlament espanyol. La dada més baixa de suports (1,7%) coincideix amb l’inici del procés de refundació engegat el juliol passat.
Remodelació i un to més amable
Davant de les projeccions decebedores i les derrotes electorals, Arrimadas va provocar una refundació del partit. Ella va abandonar la presidència, es va mantenir com a portaveu al Congrés dels Diputats i va deixar pas a una direcció bicèfala encapçalada pel secretari general, Adrián Vázquez, i la portaveu política, Patricia Guasp. El logotip i el to dels missatges han canviat. Després d’anys d’anades i vingudes en l’ideari encara que sempre amb predisposició cap a la dreta, ara la nova direcció es reivindica com netament liberal i, davant d’un futur incert, ha decidit centrar el tret i, de cara a les eleccions d'aquesta primavera, apel·lar a les famílies amb fills de només de 45 anys, de classe mitjana. Per als teus és el lema amb què es presentaran als exàmens de la primavera. El to dels discursos també ha girat full.
Durant l’acte de presentació de les candidatures de maig, Guasp va emprar un to més amable i menys bel·ligerant evitant afirmacions gruixudes com les que acostuma a dir des de la tribuna Inés Arrimadas, que parla habitualment de “govern colpista i Frankenstein”. “Som la xarxa de defensa de la classe mitjana, hem de centrar l’activitat política per a la prosperitat de les classes mitjanes (...) que els nostres fills tinguin, sinó més, les mateixes oportunitats que hem tingut nosaltres”, explicava la balear davant dels principals candidats a les eleccions municipals.
Lluny queda aquella obstinació de Rivera amb l'anhelat sorpasso al PP que va deixar Inés Arrimadas un vaixell amb moltes fuites, que tenia moltes pèrdues. I això que durant la pandèmia de la COVID-19, Arrimadas va ser un aliat fidel al govern de coalició amb la pròrrogues del decret d’estat d’alarma, al marge del suport a la reforma laboral. Un canvi d’estratègia amb què la guanyadora de les eleccions catalanes el 2017 volia reivindicar-se com una opció útil per a la ciutadania a banda i banda de l’espectre ideològic i fer escletxa entre l’executiu i els socis d’esquerres i independentistes. Ara tornen als orígens liberals.
Ciutadans i Catalunya
Ciutadans va néixer com un projecte polític contra la immersió lingüística i es va fer fort a Catalunya arran de l’1 d’octubre de 2017, com a oposició frontal al moviment independentista. Aquest ha estat tant el leitmotiv d’Albert Rivera i d’Inés Arrimadas, que sempre ha fet bandera de la lluita contra el “separatisme” i ha denunciat constantment els pactes entre el PSOE i ERC al Congrés dels Diputats. Però la nova executiva, tot i defensar la unitat d’Espanya, ha deixat de costat les proclames més dures contra Catalunya i, per exemple, en l’arrencada de la precampanya Guasp no va fer cap cita sobre l’independentisme català. La cúpula actual votarà en contra de la moció de Vox i ha deixat enrere fotos incòmodes del passat, com la de Colón de 2019, quan Rivera va aparèixer al costat de Pablo Casado i Santiago Abascal.
De cara al cicle electoral d’aquest any, a Ciutadans li queda poc capítal polític potent entre les files. Apartada Arrimadas, la vicealcaldessa de Madrid, Begoña Villacís, repetirà com a candidata després de descartar fer el pas al Partit Popular. La periodista Anna Grau serà la candidata a Barcelona. El cas és que, en els últims anys, el partit s’ha quedat gairebé sense candidats, sense dirigents i afiliats. La llista de fugues és incomptable i la fuita, sagnant. Arran de la descomposició, el PP ha absorbit la majoria de quadres taronges després de les victòries electorals en diferents comunitats. En aquest sentit, Génova va quantificar que ja hi havia 200 càrrecs que se n’havien anat al PP en una estampida sense precedents.