La pel·lícula La Mort de Guillem, dirigida per Carlos Marqués-Marcet, s'estrenarà de manera simultània a les televisions de València, Catalunya i les Illes Balears el 2 d'octubre. En concret, es transmetrà aquell dia a TV3, A punt (la televisió pública valenciana) i IB3. Així s'ha anunciat avui en el compte de Twitter La Lluita Continua, creat per recordar a l'antifeixista mort en mans d'un grup neonazi. No és casual que el film s'estreni en aquestes cadenes, ja que és una coproducció d'À Punt i TV3, que va impulsar les productores de catalanes Lastor Media i SomBatabat Produccions

Tot i que ara arriba a la petita pantalla, el film, que dura noranta minuts, es va estrenar recentment en el 23è Festival de Màlaga, on es va projectar el 24 d'agost. En concret, en la pel·lícula es relata, principalment, la història de dol dels pares de Guillem Agulló, que va a ser assassinat fa 27 anys a mans d'un grup ultradretà. 

Primeres imatges

Pocs dies abans de l'emissió de la pel·lícula a Màlaga, el 20 d'agost, es van poder veure les primeres imatges del film que es va difondre en aquesta mateixa compte de Twitter en format tràiler.

Els guionistes de la pel·lícula, Alfred Pérez Fargas i Roger Danès, han centrat el relat en el dol de la família d'Agulló. En concret, el tràgic succés que va tenir lloc l'11 d'abril del 1993 quan Guillem Agulló, dels Maulets de Burjassot (Horta Nord), va ser apunyalat a Montanejos (Alt Millars) per un grup d'ultradreta autodenominat Marchalenes-IV Reich. 

Més enllà de la mort del jove, el film també recull l'onada d'indignació social que va provocar la mort de l'independentista davant la resposta de la justícia. Tot i que ja havia acabat la dictadura, tant els anys vuitanta com noranta grups organitzats de l'ultradreta operaven impunement al País Valencià on atacaven a persones d’ideologia catalanista, esquerrana, sindicalista o a homosexuals.

Ara bé, en el cas d'Agulló el que va incrementar la indignació de la població és que el jutge es va negar a acceptar els agreujants de crim d’odi per motivació ideològica. Per això, Ventosa, l'àlies de l'únic imputat, va ser condemnat a catorze anys de presó per una baralla amb el resultat d'un mort. A més, només va complir quatre anys de condemna, ja que la justícia li va concedir la llibertat condicional.

Per tot això, la figura de Guillem Agulló s'ha convertit en un referent mític tant de l'independentisme com de la lluita contra el feixisme. En aquest sentit, el 23 de gener del 2019, quan feia 25 anys de la mort de Guillem Agulló, el Senat va aprovar una moció que declarava que la seva mort havia estat "per motius polítics”. A més, també es va instar al govern espanyol a “realitzar un acte de caràcter anual en record a les víctimes de delictes odi” alhora que es va decretar “crear, amb càrrec als pròxims Pressupostos Generals de l’Estat, el Fons Guillem Agulló, com un Fons Estatal destinat a les indemnitzacions als familiars de les víctimes dels delictes d’odi”.