El 2023 ha estat l’any dels pactes del PSOE amb l’independentisme per aconseguir que Pedro Sánchez pogués continuar residint a la Moncloa com a president del govern espanyol, una possibilitat que pocs mesos enrere semblava remota. El 2024 que tot just comença, és l'any que els posarà a prova. Els pactes del PSOE amb Esquerra no són una novetat, s’han anat produint els últims quatre anys i els republicans es van abstenir el gener del 2020 perquè Sánchez fos president. Per això, molts eren els que donaven per fet el suport dels set diputats a una eventual investidura del candidat socialista. Amb tot, des del primer moment des del carrer Calàbria van advertir que el PSOE s’hauria de guanyar els seus vots a través d’una llei d’amnistia, avanços en l’autodeterminació a la taula de diàleg entre governs i mesures que impactessin en el dia a dia dels catalans, com el traspàs de Rodalies o el dèficit fiscal.
El gran dubte era si Pedro Sánchez seria capaç d'arribar a un acord amb Junts per Catalunya, partit que en la passada legislatura es va desmarcar de les grans mesures del govern de coalició i havia estat crític amb l’estratègia d’Esquerra Republicana, per pactar amb el PSOE, segons ells, a canvi de res. Després de mesos de negociació, amb la primera fotografia d’un dirigent socialista (el número 3 del partit, Santos Cerdán) amb el president a l’exili, Junts i el PSOE van signar un acord que va ser titllat d’històric per part del partit independentista, en què també es recollia la llei d’amnistia i un espai de diàleg amb verificador internacional inclòs entre les dues formacions que expressaven en el text del pacte diferències molt significatives. Tres mesos abans, a l’agost, Junts havia acceptat donar els seus vots per fer presidenta del Congrés a la mallorquina Francina Armengol a canvi de comissions d’investigacions i també que el govern espanyol portés a la Unió Europea l'oficialitat del català i la resta de llengües cooficials.
Més taules de diàleg que mai
A finals de desembre del 2019, ERC i el PSOE van arribar a un acord per l’abstenció dels republicans en la investidura de Pedro Sánchez. Aquest incloïa el concepte de taula de diàleg, un espai on els governs català —llavors liderat per Quim Torra— i espanyol s’havien de reunir per trobar solució al conflicte polític, i que s’emmarcava dins l’estratègia d’Esquerra de deixar a un costat la via unilateral per aconseguir la independència i apostar pel diàleg i la negociació. Durant la passada legislatura aquesta taula de negociació es va reunir només tres cops: just abans de la pandèmia, el 2021 i el 2022. Unes trobades molt esporàdiques i sense calendari que van fer que part de l’independentisme deixés de veure el sentit a aquestes reunions entre els dos governs. I tot i que la taula de negociació ha estat sovint menystinguda per part de Junts i de la CUP, des d’ERC l’han continuat defensant a ultrança.
Oriol Junqueras va ser l’encarregat d’anunciar que la taula de diàleg continuava viva després de signar l’acord per la investidura de Sánchez amb el ministre Félix Bolaños. En roda de premsa, el president d’ERC va detallar que aquest espai es mantenia i seria l’escenari on s’hauria de resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat. El text recollia "ratificar i impulsar el diàleg institucional entre governs sobre el futur polític de Catalunya mitjançant el diàleg polític i institucional a través de la taula de diàleg, negociació i acord". En aquell moment no es va fixar cap data per una reunió entre els governs, però en la trobada entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès el 21 de desembre a Palau es va pactar que aquesta tingués lloc durant el primer trimestre del 2024. Tenir un termini podria semblar una victòria pels republicans, que havien vist com el PSOE havia intentat enterrar la seva gran proposta en repetides ocasions: l’últim cop que es va reunir va ser el juliol del 2022.
Reunions entre partits i entre líders
L’acord entre ERC i el PSOE, però, també portava per escrit la creació d’un nou espai de negociació entre partits, que ha de comptar amb la presència d’un verificador internacional. Aquesta era una de les grans novetats del seu pacte i des del partit aposten per la discreció en aquest sentit, assegurant que fa anys que negocien amb els socialistes de forma setmanal i que així ho continuaran fent. Així, de moment no ha transcendit que la reunió d’aquestes característiques hagi tingut lloc, a diferència del cas de Junts. A principis de desembre, pocs dies després de la investidura de Sánchez, es van reunir a Ginebra representants dels dos partits, entre els quals Francisco Galindo, encarregat de fer de verificador.
Van passar uns dies entre que Jordi Turull, secretari general de Junts, va anunciar que es produiria una reunió de Pedro Sánchez i Carles Puigdemont, i que Pedro Sánchez confirmés que efectivament aquesta trobada tindria lloc quan s’aprovés l’amnistia, una llei que s’enfronta a llargs tràmits parlamentaris, endarrerits encara més pel PP. El president del govern espanyol, però, va incloure també el líder d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, en aquest seguit de reunions que, segons ell mateix ha confirmat, seran múltiples. Durant les negociacions per la investidura Sánchez i Junqueras van mantenir una conversa telefònica abans que el socialista es reunís amb Gabriel Rufián i el socialista també es va trucar amb Pere Aragonès per pactar la llei d’amnistia amb Esquerra la nit de la Castanyada. Fins ara només hi ha hagut dues fotografies de Sánchez amb els líders independentistes: amb Junqueras, quan el republicà va anar al Congrés el maig del 2019 com a diputat i es van encaixar les mans; amb Puigdemont la foto és molt més recent, aquest mateix mes de desembre, al Parlament Europeu.
ERC i la llosa de l'"a canvi de res"
Durant la negociació per a la investidura de Pedro Sánchez, Esquerra va insistir en la idea que l’acord no es podia limitar a l’amnistia, que donaven per descomptada pel pacte per la mesa del Congrés, sinó que s’havien de prendre mesures que afectessin el dia a dia de la ciutadania de Catalunya. En el pacte signat pels dos partits també es recollia una condonació del deute, que quedava lluny de posar fi al pacte fiscal tal com reclamaven els de Junqueras, però que suposava un estalvi de 1.300 milions d’euros en interessos. A banda d’aquesta condonació, s’acordava també el traspàs de Rodalies, una reclamació històrica, o millores del finançament dels Mossos d’Esquadra.
Amb la creu d’haver pactat “a canvi de res”, un lema que es van intentar espolsar durant la campanya electoral pel 23-J reclamant els indults com a resultat de la seva negociació amb el PSOE, Esquerra frisen en poder demostrar que aquest pacte amb els socialistes tindrà resultats concrets. De moment ja s’ha pactat la transferència de 1.600 milions d’euros per finançar el cos de policia catalana que es destinarà, especialment, a un increment de la plantilla davant els problemes de seguretat que hi ha al país. La consellera d’Economia, Natàlia Mas, quan va anunciar aquest traspàs va voler recordar que formava part d’un pacte d’investidura que ja s’estava fent tangible. A banda de la reactivació de la taula de diàleg, la reunió de Sánchez i Aragonès també va servir per avançar en altres aspectes, un dels quals el traspàs de Rodalies. El president català va anunciar que al gener es farà la reunió per establir el calendari i la constitució de la nova empresa mixta que ha d’operar el servei. A finals de novembre del 2021, la portaveu republicana, Marta Vilalta, va explicar en roda de premsa que s’havia arribat a un acord amb el govern espanyol pel traspàs de Rodalies. L’objectiu d'aquest 2024 és evitar que en un parell d’anys, algú recuperi un vídeo d’Oriol Junqueras explicant que el 2023, ERC i el PSOE havien acordat —de nou— el traspàs de Rodalies.
Junts, pendents del català a Europa
Per la seva part, Junts s'ha estrenat aquest 2023 en l'art de pactar amb el PSOE i, per tant, no hi ha incompliments del passat que es puguin retreure uns i altres. Poques setmanes després de les eleccions i entre molts interrogants va arribar el primer pacte amb els socialistes per fer Armengol presidenta del Congrés a canvi de poder parlar en català a la cambra i que la llengua fos oficial a la Unió Europea, a banda de la constitució de comissions d'investigació al Congrés que fins ara havien estat vetades.
Un mes més tard, ja es podia intervenir en la llengua pròpia a la cambra baixa, però l'oficialitat europea es trobava amb les traves de diversos països, quan havia de ser una decisió presa per unanimitat. Amb tot, aquella mateixa jornada d'agost en què Junts va votar per la candidata socialista, el ministre Albares va registrar una petició al Consell de la Unió Europea perquè les llengües cooficials de l'estat fossin oficials a les institucions europees. Junts, que s'havia fet seu el lema de cobrar per avançat i feia referència a fets comprovables per arribar a acords, veia en aquest fet una demostració que el seu partit negociava amb el PSOE, però ho feia de manera diferent que ERC. Acabada la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, l'oficialitat del català es podria donar en els següents mesos, quan serà Bèlgica qui ocupi aquesta posició. Des de Junts van avisar el PSOE aquest mes de desembre, després que el govern espanyol llancés la tovallola, que l'oficialitat no es podria demorar "gaire més" però sense fer grans retrets al partit de Pedro Sánchez. L'endemà, quan Puigdemont i el president del govern espanyol van coincidir al Parlament Europeu, el català va advertir-lo que de l'"incompliment de les promeses sorgeix la desconfiança". El 2024, en aquest sentit, serà una prova de foc.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!