El 2023 i 2024 han estat dos anys electorals a Catalunya i a l'Estat espanyol. Ha passat tot un cicle polític, que ha portat a la pèrdua de poder de l'independentisme i a l'hegemonia política dels socialistes, sobretot, a Catalunya. Aquest cicle va començar amb les eleccions municipals del 28 de maig del 2023 a Catalunya i arreu de l'Estat, i que van coincidir amb catorze eleccions autonòmiques d'Espanya. Mentre a Catalunya el PSC va aconseguir la victòria amb un 23,72% dels vots, juntament amb les alcaldies de Barcelona, Tarragona i Lleida, els socialistes i Pedro Sánchez es van emportar un important cop en les municipals i autonòmiques d'arreu de l'Estat, fet que va provocar eleccions espanyoles anticipades el 23 de juliol del 2023.
La llei electoral estableix que no pot haver-hi eleccions anticipades en les eleccions municipals i, per tant, els pròxims comicis locals d'arreu de l'Estat seran el pròxim maig del 2027. Com a resultat, els alcaldes estan obligats a gestionar el seu municipi sense la capacitat de jugar la carta d'unes possibles eleccions anticipades, malgrat que sí que hi pot haver canvis de govern, mocions de censura i qüestions de confiança. Per la seva banda, a les eleccions europees els passa el mateix, però, en aquest cas, els comicis són cada cinc anys sense la possibilitat de convocar-ne d'anticipats. Per tant, si les últimes eleccions europees van ser el 9 de juny del 2024, tant sí com no les pròximes seran a mitjan 2029.
La poca probabilitat d'unes eleccions catalanes anticipades
Els interrogants, en canvi, recauen en les eleccions catalanes, de les comunitats autònomes espanyoles i d'arreu de l'Estat espanyol. Les últimes eleccions al Parlament de Catalunya es van celebrar el passat 12 de maig del 2024. És a dir, si s'esgotés la legislatura, les pròximes serien l'any 2028. A més, aquells comicis es van saldar amb una victòria del PSC amb 42 diputats -7 més que Junts per Catalunya- i els socialistes van assolir la investidura del seu líder, Salvador Illa, com a president de la Generalitat. Fins aleshores, el president ha governat amb el seu pla de "normalitat" i amb l'objectiu de no fer soroll, tot i la minoria parlamentària, la manca de pressupostos i les acusacions d'una oposició que acusa l'executiu socialista d'espanyolitzador.
Tot i això, Illa no ha tingut grans entrebancs parlamentaris i ha jugat amb l'aritmètica parlamentària votant amb ERC i Comuns algunes mocions; amb Junts en d'altres; i amb PP i Vox en unes altres. A més de presentar el seu pla de Govern amb una previsió de quatre anys, l'executiu socialista ha repetit que vol esgotar la legislatura i evitar unes eleccions anticipades després que l'última legislatura en esgotar-se amb normalitat fos precisament del president (del PSC) José Montilla l'any 2006. Tot plegat fa poc imaginable un avançament electoral al Parlament de Catalunya, tot i que caldrà veure quines conseqüències pot tenir un possible retorn del president Puigdemont al Principat.
Eleccions anticipades al Congrés i al Senat?
L'altra cara de la moneda són les corts espanyoles. Si s'esgotés la legislatura, els pròxims comicis espanyols serien l'any 2027, però el govern espanyol i el seu president, Pedro Sánchez, compta amb una debilitat parlamentària extrema i amb socis que tenen ideologies totalment diferents (Junts i PNB contra ERC, Bildu i Podemos). Això l'hi ha provocat més d'un ensurt, fins al punt que el president de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, li hagi enviat un ultimàtum pels reiterats incompliments. De fet, fins i tot els juntaires han registrat una proposició no de llei perquè el Congrés demani al president espanyol que se sotmeti a una qüestió de confiança. Fins ara, la Mesa del Congrés no ha tramitat aquesta qüestió, tot i els canvis de posicionaments del PSOE i l'avís de Puigdemont als socialistes si, finalment, no es tramita aquesta qüestió.
A banda de la inestabilitat parlamentària, Sánchez i el PSOE no compten amb pressupostos i, a hores d'ara, els grups parlamentaris no estan disposats a negociar-los (sobretot, Junts) a causa dels incompliments dels socialistes. I tot plegat s'ajunta amb la tempesta judicial sobre la seva dona, el seu entorn de màxima confiança i les acusacions d'Aldama. De fet, cal recordar que això va provocar que Pedro Sánchez es tanqués durant un cap de setmana per valorar la seva continuïtat al capdavant del govern espanyol enmig de la campanya de les eleccions catalanes. Tot i que va decidir continuar, la investigació judicial al seu entorn s'ha intensificat, fins al punt que la seva exmà dreta José Luis Ábalos està imputat per delictes d’integració a organització criminal, tràfic d’influències, suborn i malversació. Davant d'aquesta tempesta i màxima pressió sobre el líder socialista, les eleccions anticipades a les corts espanyoles són una possibilitat gens remota. De fet, els populars han fet aquesta petició per al 2025.
Atents a Castella i Lleó, Múrcia, Extremadura, el País Valencià i Andalusia
Pel que fa a les eleccions a la resta de comunitats autònomes, en principi, no hi ha cap convocatòria d'eleccions ordinària, però diverses informacions apunten que n'hi podria haver d'anticipades. Les comunitats autònomes amb les quals cal tenir un ull posat són cinc: Castella i Lleó, Múrcia, Extremadura, el País Valencià i Andalusia. Les quatre primeres governades pel Partit Popular en minoria, mentre que els populars compten amb majoria absoluta a Andalusia. En el cas de Castella i Lleó, el president Mañueco podria anticipar les eleccions previstes per al febrer del 2026 amb l'objectiu d'aconseguir majoria absoluta i tenint en compte que tenen moltes dificultats per aprovar els pressupostos del 2025. Una situació similar a la de Múrcia, on el president Fernando López Miras compta amb enquestes que li auguren una majoria absoluta.
També és similar la situació a Extremadura. Maria Guardiola hi governa amb un PSOE amb fortes tensions internes pel finançament singular de Catalunya, un element que podria ser aprofitat pels populars. A més, Vox ha quedat fracturat després de la marxa del govern. On també podrien aprofitar el finançament singular català és a Andalusia. Amb les eleccions previstes el 26 de juny del 2026, Juanma Moreno podria servir-li d'excusa per assolir la tercera majoria absoluta amb un PSOE andalús ple de dubtes.
Una altra carpeta és el País Valencià. Després dels estralls de la DANA, la ciutadania ha quedat molt descontenta de la classe política, fins al punt que milers de persones han sortit al carrer per demanar la dimissió del president, Carlos Mazón, per la seva més que polèmica gesti de la DANA. A més, caldrà estar atents a com evoluciona el seu cas als jutjats, després de diverses denúncies per la gestió del desastre del temporal al País Valencià.