Pasqual Maragall ho va proposar el 1992 en una entrevista a La Vanguardia, envoltat de polèmica: “El Senat efectivament podria estar a Barcelona”. Aleshores, el cap de files de CiU a l’Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Cullell, se’n va mofar: “M’agradaria veure si al Congrés, els diputats del PSOE donarien suport a la proposta de Maragall”. Felipe González va ignorar l'alcalde de Barcelona. Però càrrecs importants dins del partit, com el portaveu dels socialistes a Madrid, Juan Barranco, fins i tot van posar el crit al cel: “la cocapitalitat és inconstitucional”. Dies després, Maragall es reafirmava en un article al mateix diari matisant que “no em faig il·lusions per al futur immediat”. Poques se'n podia fer. Van haver de passar dues dècades fins que el PSC pensés en abanderar de nou aquesta “maragallada”. Pere Navarro va incloure la idea de la cocapitalitat, sense gaire èxit, al seu programa electoral per a les eleccions catalanes del 2012 i tot just avui els socialistes han anunciat que l'emplaçament triat per al "Senat Federal" seria La Sagrera, a l'antiga vila de Sant Andreu, ara districte de Barcelona. Allí és on construeix la macroestació intermodal de transport... que fa mesos que està encallada.
El 9N reactiva la proposta
Davant l’èxit de participació a la consulta del 9N del 2014, el PSC, que volia concretar la seva aposta federalista, va buscar un revulsiu. Dies abans, l'influent agència de notícies econòmiques Bloomberg havia informat que el Govern espanyol preparava el trasllat de la cambra alta a Barcelona “per convèncer els catalans de seguir formant part d’Espanya”. Jaume Collboni, el candidat socialista a l'alcaldia de Barcelona, va ser qui, conscient o inconscientment, va llançar la proposta a l’aire dies després, en una trobada amb periodistes. Aquesta vegada, la idea va sonar diferent.
El PSOE s’hi suma
“Pot ser part de la solució”, deia la portaveu adjunta del PSC al Parlament, Eva Granados, mentre tots els altres partits parlamentaris la rebutjaven i la qualificaven “d’absurda”. Al líder del PSOE, Pedro Sánchez, li va semblar tan oportuna que va decidir convertir-la en un argument de campanya que ara utilitza amb freqüència, fins al punt d’afirmar que “si el Senat no es trasllada a Barcelona, s’haurà de tancar”. El PSC s'ha compromès aquesta campanya a convertir el Senat en una eina "útil" que, si hagués estat impulsada abans, "hauria evitat molts problemes" actuals en la qüestió territorial, segons la cap de llista a les generals del 20D, Carme Chacón. Els socialistes volen fer d'aquest nou Senat "la veritable cambra territorial que la Constitució descriu, que representi i permeti la participació de les comunitats en la presa de decisions".
El Senat, en una cruïlla
Pocs entre els altres partits polítics creuen en aquesta institució, a la qual consideren poca cosa més que un cementiri d’elefants. Ciutadans proposa fins i tot substituir-lo per una conferència de presidents autonòmics. Traslladar-lo a Barcelona és, per al PP, una "possibilitat", segons ha dit el candidat per Àlaba i ministre de Sanitat, Alfonso Alonso. Però l'important ara és reformar aquesta institució, ha afegit. Fa cinc anys, el PP ja va aturar la descentralització de la Comissió Nacional dels Mercats a Barcelona. El cap de files a Barcelona d'ERC no hi té cap interés:
L'alcaldesa, Ada Colau, tampoc no s'entusiasma gaire amb l'idea:
“No crec que vagi cap aquí el futur de Barcelona”, deia Aznar el 1992 sobre la proposta de Pasqual Maragall. És una afirmació que avui potser també subscriurien els partits, independentistes (o no).